El Govern de Torra també desafia l'executiu de PSOE

Dos esdeveniments importants han tingut lloc aquest dissabte: la presa de possessió de Pedro Sánchez com a president el Govern d'Espanya i gairebé a la mateixa hora, la presa de possessió dels nous consellers de la Generalitat de Catalunya.

L'acte solemne al Palau ha estat un cant a l'independentisme, els presos polítics, la República Catalana i l'obediència cega a la consulta il·legal de l'1 d'octubre, que és per a ells la voluntat del poble de Catalunya. És a dir, menys de la meitat de la ciutadania.

"El poble sóc jo", solen atribuir-se els independentistes.

El discurs de Torra, en la mateixa línia de Puigdemont, no ha estat un missatge d'esperança a la unitat de tots els catalans per començar a tancar ferides, sinó un cant a la independència. ¿Torra president de tots? No. Ha quedat molt clar quins segueixen sent les seves intencions, que són les mateixes que el seu cap Puigdemont.

La posada de la pancarta al balcó del Palau, amb llaç groc, missatge en català i anglès a favor dels presos "polítics", ha estat la demostració d'un govern d'una part -no majoritàriament dels catalans.

La divisió social continua oberta, amb les conseqüències que ja s'estan veient.

El panorama que es presenta a l'Estat no és gens favorable. El nou president, Pedro Sánchez, té un govern feble, compta amb 84 diputats, i amb uns partits que han fet possible la seva arribada a la Moncloa que els cobraran car els seus vots.

En el cas d'ERC i el PDeCat ja se sap el caire de les seves pretensions. Podem ja està defraudada perquè no van a formar part de l'Executiu i en qualsevol moment pot canviar d'opinió. A tot això, cal afegir-li que la Mesa del Parlament la controlen el PP i Ciutadans. Al Senat, la majoria del PP és aclaparadora, la tindrà en contra, per raons òbvies.

El primer problema de Sánchez és el desafiament dels independentistes: la continuïtat amb el projecte de República Catalana. S'ha vist aquest dissabte Què farà el president socialista davant d'això? ¿Aplicar de nou el 155? No donar-se per assabentat? Negociar amb Torra?

La negociació que han plantejat els governs de Puigdemont abans, i ara Torra és ben senzilla: negociar que s'acceptin les seves pretensions i que se li doni la benedicció ... No és una negociació, és una imposició, així de clar.

El PSOE de Sánchez s'ha ficat en un bon embolic. La moció de censura està ben presentada, el que no és de rebut és pretendre governar en les condicions en què ho ha de fer: presoner d'altres partits que no li han donat el seu vot gratuïtament. La convocatòria d'eleccions immediates és la millor opció per als socialistes; no es farà, a Sánchez, li agrada molt el poder.

Deia George Bernard Shaw que "L'home pot enfilar fins als cims més alts, però no pot viure allà molt temps".