La relació amb els Mossos i el gihadisme, entre els reptes de Grande-Marlaska a Interior

 

El nou ministre de l'Interior, el jutge Fernando Grande-Marlaska, haurà de definir la relació amb els Mossos d'Esquadra després d'aixecar-se l'article 155 i decidir si manté l'estructura de comandament en la Policia i la Guàrdia Civil del seu antecessor, Juan Ignacio Zoido, a més de gestionar altres qüestions sensibles com la lluita contra el terrorisme gihadista.

L'aplicació de la política penitenciària, sobretot en el referent dels presos d'ETA després de la recent dissolució de la banda terrorista, serà un altre dels assumptes que li tocarà gestionar, si segueix sent competència del Ministeri de l'Interior.

Les associacions de víctimes guarden bona relació amb el nou ministre pel seu acompliment com a jutge i els sindicats policials han posat en valor el seu coneixement en matèria de terrorisme.

Grande-Marlaska, que va arribar al CGPJ de la mà del PP, va ser un dels instructors del caso 'Faisà' i de nombroses causes contra ETA i el seu entorn.

Des del seu lloc com a president de la Sala penal de l'Audiència Nacional va potenciar els serveis d'atenció a les víctimes del terrorisme.

L'EQUIPARACIÓ POLICIAL, PENDENT

Sobre la seva taula en Interior esperen decisions sobre si manté o modifica l'estratègia per combatre la creixent tensió generada pel narcotràfic en el Camp de Gibraltar, així com desenvolupar l'equiparació salarial de policies i guàrdies civils, com esperen els sindicats representatius de tots dos Cossos.

Després d'una mobilització policial sense precedents per fer front al referèndum de l'1-O, Zoido va pactar una pujada, pendent d'aplicar-se als pressupostos entre 2018 i 2020, per igualar els sous de policies i guàrdies civils en relació amb el dels membres de la policia catalana. Altres funcionaris com el de presons reclamen una pujada similar.

També li espera què ocorre amb normes com la Llei de Personal o la reestructuració de tots dos Cossos, així com la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada per la majoria absoluta del PP en 2015.

El nou president del Govern, Pedro Sánchez, va prometre en la defensa de la seva moció de censura derogar els articles més polèmics de la coneguda pels seus detractors com a 'llei mordassa'.

Si s'atén als últims debats parlamentaris, és previsible que Podemos exigeixi la retirada de la medalla atorgada en 1977 al policia Juan Ángel González-Pacheco, àlies 'Billy El Nen', que incrementa la seva pensió un 15% de manera vitalícia.

Aquest tipus de condecoracions ha estat un dels aspectes polèmics en els últims anys, igual que la trucada 'policia política', que ha estat motiu d'encreuament de retrets entre PSOE i PP, a més de partits independentistes.

El responsable d'Interior, una de les carteres més sensibles per a les polítiques d'Estat, decideix sobre qui seran els directors generals de la Policia (fins ara Germán López Iglesias) i la Guàrdia Civil (José Manuel Folgat), amb les seves diferents unitats encarregades de la lluita contra la corrupció i el crim organitzat.

NIVELL 4 SOBRE 5 D'ALERTA ANTITERRORISTA

El Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va optar per un comandament únic per a la Policia i la Guàrdia Civil que va ser suprimit en 2011 pel primer Executiu de Mariano Rajoy.

Els atemptats yihadistes de l'11 de març de 2004 van posar el focus en la coordinació en la lluita antiterrorista, encara que internament el debat va girar sobre si aquest comandament únic minvava l'eficàcia operativa. Espanya manté un nivell quatre sobre cinc d'alerta antiterrorista des del 26 de juny de 2015.

La relació entre diferents cossos policials va tornar a aflorar amb l'atemptat perpetrat per una cèllula yihadista el 17 d'agost a Barcelona i Cambrils.

Precisament per millorar l'eficàcia policial es va crear en 2014 el Centre d'Intelligència contra el Terrrorismo i el Crim Organitzat (CITCO), que lidera des de llavors el comissari José Luis Olivera.

Es tracta d'un veterà policia que va investigar el cas 'Gürtel' i que, en aquesta Legislatura, ha hagut de donar explicacions al Congrés, igual que altres comandaments, sobre aspectes com la seva relació amb altres polèmics policies com José Manuel Villarejo, ja jubilat i actualment a la presó, enmig de les disputes amb altres comissaris i amb els serveis d'Informació, entre ells el CNI.

Grande-Marlaska haurà de decidir si manté l'estructura de comandaments de Zoido, que va optar per una major horitzontalitat amb quatre caps o comandaments centrals en suprimir la figura del director adjunt operatiu (DAO).

En la pràctica els 'homes forts' de l'exministre han estat en la Policia el comissari principal José Antonio de la Rosa -el seu cap de seguretat quan va ser Alcalde de Sevilla- i en la Guàrdia Civil el tinent general Laurentino Ceña.