La Guàrdia Civil registra els ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt per la trama de l'aigua

 

Agents de la Guàrdia Civil han entrat aquest dimecres en els ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt en el marc de la investigació de l'empresa Mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Busquen documentació relacionada amb una presumpta trama delictiva a la gestió de l'aigua quan Carles Puigdemont era alcalde de Girona, entre 2011 i 2016.

La investigació la porta el jutjat d'instrucció 2 de Girona relacionada amb la gestió de l'empresa Mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Fonts de l'Ajuntament de Girona han indicat que els agents de la Guàrdia Civil han arribat al consistori a les 9.10 i una hora després seguien en presents en diversos despatxos.

FONS D'ART

La recerca persegueix determinar l'origen dels diners amb el qual es va adquirir el fons d'art de Santos Torroella.

Segons ha informat aquest dimecres la Fiscalia en un comunicat, s'investiga el possible ús de fons públics que poden estar relacionats amb el cànon acordat en la pròrroga de 2013 de la concessió de Agissa -relativa al circuit de l'aigua- o amb partides pressupostàries de l'exercici 2014 de, com a mínim, l'Ajuntament de Girona.

El fons d'art del mort crític d'art Rafael Santos Torroella inclou deu originals de Miró, nou de Dalí, vuit de Tàpies, cinc de Picasso i obres de Nonell, Tharrats, Joan Ponç i Barrades, a més de tota la biblioteca i l'arxiu personal de Santos Torroella, i va ser adquirit el 2014, quan Carles Puigdemont era alcalde de Girona.

Ajuntament de Girona

PRIMERA FASE

La primera fase d'aquesta operació va tenir lloc el 19 de setembre de 2017 amb una quinzena d'entrades i registres en domicilis particulars i despatxos realitzats per la Guàrdia Civil per ordre del Jutjat d'Instrucció 2 de Girona, que investiga la causa des de juliol de 2016, arran d'una denúncia de la CUP.

Les empreses investigades són la municipal Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), Girona SA i Prodaisa, en una causa oberta pels suposats delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat i malversació de fons públics.

Llavors es van practicar registres als domicilis del conseller delegat de Agissa, Narcís Piferrer, i del seu successor i director tècnic d'Agissa quan es van produir els suposats desviaments, Xavier Ballell.

La Guàrdia Civil també va entrar al domicili de l'empresari i conseller d'Agissa Joan de Llobet -tots ells estan sent investigats- i es va practicar una entrada en el despatx d'advocats Sibilis.

Dins de l'operació, que va ser batejada com Aquarium, els agents van acudir a l'Ajuntament de Girona per reclamar diversa documentació sobre la gestió i l'adjudicació del subministrament d'aigua, com a auditories i actes de ple.

DENÚNCIA DE LA CUP

La causa parteix d'una denúncia que la CUP va presentar contra Piferrer, responsable de Girona SA -que gestionava l'aigua a la ciutat des del 1976-, per un presumpte delicte d'apropiació indeguda, en percebre irregularitats en la gestió d'Agissa, una empresa creada en 1993 amb capital mixt: un 80% és privat, de Girona SA., i el 20% públic -Girona, Salt i Sarrià de Ter-.

A partir d'aquesta denúncia de la CUP, i després d'una querella de la Fiscalia de Girona, el jutge va obrir una recerca a Piferrer per administració deslleial, i després també a Ballell.

Un informe de l'Agència Tributària -en principi elaborat per al jutge del Vendrell (Tarragona) que investiga el cas 3%, i que aquest va remetre al de Girona- va aportar noves proves de suposades irregularitats i Anticorrupció es va fer càrrec de la recerca.

Segons fonts de la recerca, les presumptes irregularitats es van perllongar durant més d'una dècada, abastant les alcaldies de Girona de Joaquim Nadal, Anna Pagans i de Carles Puigdemont.