Per què està tan inclinat el planeta Urà?

Urà és el setè planeta del sistema solar, un gegant gasós gelat. Va ser descobert el 13 de març de 1781, quan l'astrònom anglès William Herchel el va descobrir durant un examen sistemàtic del cel.

És un planeta amb un diàmetre de 52.000 km, menys de la meitat que Saturn, però quatre vegades més gran que el de la Terra i està situat a una distància de 2.900 milions de quilòmetres.

Imatge de la Voyager 2

Està compost principalment per hidrogen, heli i metà (que li dóna un color verdós). Urà és un planeta gelat, amb unes temperatures mínimes de -215 ºC. Les estacions transcorren molt lentament, ja que empra 84 anys a realitzar una òrbita completa al Sol, però les estacions són extremes, ja que Urà té una inclinació del seu eix de rotació gairebé situat al pla de la seva òrbita, la seva inclinació és de 97.7 º.

Recreació realitzada per NASA, comparació dels eixos de rotació d'Urà i la Terra

A causa d'aquesta increïble inclinació cada 42 anys un dels pols es troba apuntant al Sol, mentre que el seu pol oposat està en la més absoluta foscor durant dècades. Entre aquests períodes la zona equatorial del planeta està dirigida cap al Sol.

Ara investigadors de la Universitat de Durham han donat una explicació a aquesta espectacular inclinació: Urà va ser colpejat per un objecte d'una mida enorme, un objecte massiu, molt probablement un protoplaneta d'unes dues vegades la massa de la Terra i format de roca i gel. Això va ocórrer durant la formació del sistema solar fa uns 4.000 milions d'anys.

La investigació també podria ajudar a explicar la formació d'anells i llunes d'Urà, amb les simulacions que suggereixen que l'impacte podria llançar roques i gel en òrbita al voltant del planeta. Aquestes roques i gel podrien haver-se agrupat per formar els satèl·lits interns del planeta i potser van alterar la rotació de les llunes preexistents que ja orbiten al voltant d'Urà.

Urà, com Saturn, també posseeix anells, però molt febles i invisibles amb telescopis des de la Terra. Posseeix també diverses llunes, sent les més importants: Miranda, Titània, Oberon, Ariel i Umbriel.

Un món espectacular del que anem descobrint tots els secrets.