De la Mata podria ordenar la dissolució del PDeCAT si decideix la seva culpabilitat en el cas del 3%

 

Artur Mas en la seva despedidad com a president del PDeCAT (Europa Press)

El jutge instructor de la causa del 3%, José de la Mata, va decidir aquest divendres imputar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i al Partit Demòcrata de Catalunya (PDeCAT) després de concloure que no van prendre cap mesura per prevenir i desactivar la trama corrupta que van crear els seus màxims dirigents per arreglar desenes d'adjudicacions públiques a canvi de donacions il·legals al partit. Per aquests fets, De la Mata imputa a ambdues entitats jurídiques els "delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig de capitals, sense perjudici d'ulterior qualificació".

Així, segons revela aquest dissabte el diari digital 'El Confidencial', la decisió del magistrat frustra el pla que van posar en marxa els convergents en 2016 per desvincular-se dels casos de corrupció que arrossegava el partit, sobretot, el cas Palau i el propi 3%.

L'acte considera que l'PDeCAT és una "mera transformació o canvi d'aparença d'una mateixa realitat, amb la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què pogués haver incorregut la formació política precedent", és a dir, CDC. Amb això, De la Mata tanca de cop la via d'escapament dels hereus de Jordi Pujol i obliga el PDeCAT a assumir les conseqüències que es derivin d'una hipotètica condemna.

UN MILIÓ D'EUROS A CANVI DE MANIPULAR LICITACIONS PÚBLIQUES

De la Mata assenyala que, de les diligències practicades fins ara, es desprèn que i ntre 2008 i 2014 alts càrrecs de CDC van manipular licitacions públiques per import de 175 milions d'euros a canvi de donacions a les fundacions satèl·lit del partit (CatDem, Fòrum Barcelona i Nous Catalans) que van sumar 1 milió. L'opció més factible és que, a més d'haver de tornar aquest import, presumptament ingressat de forma irregular, el PDeCAT hagi d'afrontar sancions econòmiques addicionals. Així ho contempla el Codi Penal per als tres delictes als quals s'enfronta.

Segons exposa 'El Confidencial', des de 2012, la llei inclou altres càstigs més dràstics per als partits que incorrin en aquestes tipologies delictives. Les tres acusacions (tràfic d'influències, suborn i blanqueig) deixen en mans del tribunal sentenciador l'opció de dissoldre la persona jurídica condemnada, una mesura "que produirà la pèrdua definitiva de la seva personalitat jurídica, així com la de la seva capacitat d'actuar de qualsevol manera en el tràfic jurídic, o dur a terme qualsevol classe d'activitat, encara que sigui lícita", segons la legislació. Així, la trama del 3% podria significar el final de l'PDeCAT i els seus polítics electes passarien a ser càrrecs no adscrits.

LA DISSOLUCIÓ ÉS LA SENTÈNCIA MÉS EXTREMA

La dissolució és, òbviament, una sentència extrema, però el Codi Penal inclou altres càstigs menys severs que també alterarien el normal funcionament del PDeCAT. En concret, preveu "la suspensió de les seves activitats per un termini que no pot excedir els cinc anys"; la "clausura dels seus locals i establiments"; la "prohibició de realitzar en el futur les activitats en l'exercici dels quals s'hagi comès, afavorit o encobert el delicte"; la "inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb el sector públic i per gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social", i la "intervenció judicial per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors pel temps que s'estimi necessari".

L'acte dóna nombrosos motius perquè la intranquil·litat s'estengui entre els antics convergents. Perquè una persona jurídica eviti ser condemnada per fets comesos pels seus integrants ha d'acreditar que "l'òrgan d'administració" va adoptar i va executar amb eficàcia "models d'organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control idònies per prevenir delictes"; que aquestes mesures van ser confiades "a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d'iniciativa"; que "els autors individuals han comès el delicte eludint fraudulentament els models d'organització i prevenció", i que "no s'ha produït una omissió o un exercici insuficient de les seves funcions de supervisió, vigilància i control".

Però en el cas dels partits polítics, segons detalla De la Mata, aquests sistemes de control inclouen una doble comprovació: una de tipus intern en "virtut del qual hauran de preveure un sistema que garanteixi l'adequada intervenció i comptabilització de tots els actes i documents dels quals es derivin drets i obligacions de contingut econòmic, d'acord amb els seus estatuts"; i un altre extern, "assumit en exclusiva pel Tribunal de Comptes i consistent en el control de l'activitat econòmica i financera".

El jutge instructor considera que cap d'aquests controls es va aplicar a CDC, tot i que els "òrgans i el personal amb responsabilitat directiva estaven en coneixement de les irregularitats advertides en relació amb l'operativa de finançament". "En els mateixos informes del Tribunal de Comptes, s'ha vingut indicat, en relació amb la suposada prestació de serveis per part de CDC a les seves fundacions vinculades (suposat origen del trànsit econòmic entre les fundacions i el partit), que el sistema de control emprat (notes internes emeses per CDC), són insuficients per a acreditar els serveis realment prestats i poder avaluar si els ingressos percebuts es corresponen amb els costos incorreguts. de fet, es qüestiona, fins i tot, que es corresponguessin amb serveis realment prestats".

UNA TRAMA ACTIVA DE 2008 A 2014

Tal com exposa 'El Confidencial', la resolució també subratlla que la trama de finançament il·legal hauria estat activa durant anys, del 2008 al 2014, amb independència dels canvis que hi ha hagut en els principals òrgans de direcció del partit. "Aquesta operativa, lluny de correspondre amb una iniciativa autònoma i independent de determinades persones físiques en l'exercici dels seus càrrecs de responsabilitat en el partit, es correspondria amb un sistema normalitzat de finançament que s'hauria sostingut en el temps tot i el relleu de les persones que l'integraven i malgrat les advertències d'irregularitat de les que eren informats", indica el jutge.

Així, per a De la Mata, la refundació de CDC no vol dir que la seva nova marca eludeixi les responsabilitats penals d'una possible condemna. L'acte exposa nombrosos indicis que el PDeCAT només seria una "mera transformació o canvi d'aparença de CDC". Un dels més destacats és el fet que "la totalitat dels membres de PDeCAT que integren l'estructura directiva i de responsabilitat desenvolupava funcions igualment de responsabilitat a CDC (75 càrrecs dels 80 càrrecs del PDeCAT)".

En aquesta línia, l'acte argumenta que "una part absolutament substancial dels treballadors de CDC, tot i estar en nòmina de CDC, presten els seus serveis professionals per PDeCAT". Altres proves de la continuació d'activitats serien que 37 dels 42 immobles propietat de CDC estan sent utilitzats com a seus del PDeCAT; que al juliol de 2016 el mateix compte de Twitter de CDC (@ConvergenciaCAT) va passar a denominar-@Pdemocratacat; i que "les dades de contacte telefònic facilitades pel PDeCAT o per les seves delegacions territorials, coincideixen en gran mesura amb els quals anteriorment es facilitaven com a dades de contacte de CDC". "Les dades de titularitat d'aquestes línies doni telèfon, es troben titularitzades per CDC", exposa l'acte.

"Aquests indicis, semblen correspondre amb el fet que, als limitats efectes que ara interessen, la creació del PDeCAT es podria identificar amb una simple transformació o fins i tot amb un simple canvi d'aparença, del partit que impulsa la seva creació, CDC, per eludir les responsabilitats penals en què hagi pogut incórrer". I la més gran de les responsabilitats suposa la dissolució del partit polític.