President del Centre Gallec de Buenos Aires: "A la Xunta no li demanem res, només que deixin de prendre socis al Centre Gallec"
Entrevista: Una de les institucions més importants de la història de Galícia corre seriós risc de desaparèixer a mig termini. Els deutes i la falta de suport governamental pesen com una llosa sobre la nova directiva del Centre Gallec de Buenos Aires.
Una de les institucions més importants de la història de Galícia corre seriós risc de desaparèixer a mig termini. Els deutes i la falta de suport governamental pesen com una llosa sobre la nova directiva del Centre Gallec de Buenos Aires, taula de salvació a la qual es van agafar milers de gallecs quan la pobresa o la repressió franquista els van condemnar a l'emigració. Parlem amb el recentment vencedor de les eleccions, el periodista Ramon Suárez O Muxo. En la seva opinió, l'única solució possible passa per vendre la cèntrica seu de Belgrano a una entitat privada. Un històric immoble on encara subsisteix amb prou feines un hospital i que alberta gran part del patrimoni cultural de l'emigració gallega, d'un valor incalculable. La intenció de PP i PSOE d'acabar amb el vot pregat en la diàspora és un altre dels temes d'aquesta entrevista.
Vista la complicadíssima situació del Centre Gallec, què el va empènyer a vostè i als seus companys de candidatura a fer un pas endavant i afrontar el desafiament d'intentar redreçar el seu rumb?
M'agradaria reflectir amb la major exactitud el missatge que ahir vaig rebre d'una treballadora del Centre Gallec. En aquest missatge i en la nostra pròpia situació com a associats hi ha la més total resposta a aquesta bona pregunta: Molt bon dia Sr. Ramon. El meu nom és Paula sóc treballadora de Centre Gallec. Des del meu lloc li demano encaridament s'apurin si us plau els pagaments. No podem més. Tinc un deute de 4 mesos de lloguer, col·legi, impostos etc etc. Ja em van dir si no paguem ens hem d'anar. Tinc un nen de 4 anys. Jo sé q hi ha temps legals, però els deutes no ens esperen i estem pagant els interessos de les mateixes cada dia. També van dir que anaven a solucionar el tema del 'Anses' però ja és el segon mes que no ens paguen el salari familiar. Li desitjo de tot cor molt èxit en la seva gestió, i disculpi.
El Centre Gallec es troba en una dificílisma situació econòmica. Què se li demana des de la nova directiva del Centre a la Xunta per salvar aquest problema?
A la Xunta lògicament no li demanarem cap tipus d'ajuda econòmica, només que reverteixin la vergonyosa postura que públicament exposen de voler seguir captant socis del Centre Gallec per a l'Obra Social OSPAÑA, el vicepresident és justament el delegat de la Xunta en l'Argentina. Som una entitat privada i en funció d'això seran els passos que donarem.
El Centre manté important deutes amb treballadors i ex-treballadors | Facebook de Ramon Súarez
Té previst o va tenir alguna trobada prevista amb el secretari xeral d'Emigració de la Xunta o algun representant del Govern gallec?
Al senyor Alberto Núñez Feijóo li vaig lliurar una carta en mà, vinculada al tema, el 23 d'abril de 2016. Al senyor Antonio Rodríguez Miranda, li vaig sol·licitar una entrevista radial, a principis d'enguany, que no va acceptar concretar. Amb tots dos estaria encantadíssim de trobar-me, en la meva condició de futur president del Centre Gallec i principalment de gallec. És clar que ells han de mostrar algun tipus d'interès, lògicament, en el cas del senyor President en el cas del senyor President contestant-me la 'añeja' missiva i en el del Secretari Xeral d'Emigració, reconeixent que no està gens bé rebutjar a un mitjà de premsa que des de fa més de 20 anys està inserit en la col·lectivitat gallega a l'Argentina.
Recentment el Premi Nobel Pérez Esquivel va demanar la intervenció del Govern d'Espanya per salvar el Centre . Com valora aquesta intervenció? Ha tingut algun resultat? Quin paper ha de jugar l'Estat en la recuperació del Centre?
Reitero, el Centre Gallec és una mutual privada argentina regida per la legislatura d'aquest país. Abans que el Centre Gallec, en l'últim mes de novembre es va produir la fallida de l'Hospital Espanyol, ni l'Estat va fer res per evitar-ho, ni, i això em dol molt haver de dir-ho però és la veritat, Don Adolfo Pérez Esquivel va formular cap tipus de reclam públic, igual que la diplomàcia espanyola, per les 329 persones que van quedar sense cap tipus de cobertura mèdica. La resta per tractar-se d'pensionistes, reben l'assistència que obligatòriament li brinda l'Estat argentí a través d'PAMI. El tema es va solucionar sis mesos després per la intercessió de la jutgessa de la fallida, el síndic i la Superintendencia de Serveis de Salut de la República Argentina. Lamento moltíssim que s'involucri a una personalitat que, és orgull dels gallecs i els argentins al món, en un tema tan menor del qual no crec hagi estat degudament informat. Amb l'admiració i respecte que sempre li he professat, em poso a la més absoluta disposició del senyor Pérez Esquivel, per reunir-me amb ell, on i quan ho disposi.
Aigua passada no mou molins, diu. Però, ¿creu que en el passat tant la Xunta com l'Estat van recolzar el que haguessin al Centre Gallec per garantir la seva supervivència? Fins a quin punt va perjudicar al Centre el llançament d'Ospaña, una alternativa privada però amb suport governamental per prestar assistència sanitària?
Lamentablement, per un error involuntari d'un mitjà argentí, en la publicació d'una notícia que em realitzés, va sorgir una falsa interpretació del llançament de OSPAÑA. Aquesta obra social va ser autoritzada per salvar el Centre Gallec de la seva difícil situació econòmica l'any 2006, a través d'una mesura excepcional de l'expresident Néstor Kirchner. En l'Argentina, les obres socials només poden pertànyer a entitats sindicals, OSPAÑA, que repeteixo, va ser creada per salvar el Centre Gallec, és l'única excepció al règim.
Al moment de la seva conformació, el seu consell directiu era integrat per 4 persones, dues representant a la Fundació Galícia Saúde, que era la gerenciadora de l'assistència sanitària del Centre Gallec, una per el govern d'Espanya i una quarta per la Xunta de Galícia. L'any 2011, després de desvincular-se la Xunta de Galícia de la Fundació Galícia Saúde, la seu de OSPAÑA va ser desplaçada del Centre Gallec a una nova direcció.
Des del primer dia, personal de la mateixa es dedicava a fer trucades telefòniques a socis del Centre oferint condicions per associar en condicions més avantatjoses que les que tenien en el seu mutual, en un clar intent de perjudicar econòmicament a l'entitat que en origen haguessin de salvar , provocant un importantíssim buidament de socis i les seves lògiques i nefastes conseqüències econòmiques. Però encara faltava el més obscè. L'any 2015, el govern d'Espanya i la Xunta de Galícia, a través de sengles notes de l'Ambaixador del regne i del secretari Xeral dóna Emigració del govern gallec, van proposar a les autoritats de OSPAÑA, una reforma del seu estatut que desplacés al Centre gallec de la mateixa, reemplaçant-li-ho per una Mutual creada a aquest efecte i que, curiosament, tenia els mateixos directius que OSPAÑA, incloent lògicament al delegat de la Xunta de Galícia i a qui era Conseller d'Ocupació i Seguretat Social d'Espanya, don Santiago Camba Bouzas.
OPINIÓ: "La vergonya del Centre Gallec de Buenos Aires"
Vostè assenyala que només hi ha dues alternatives per a l'hospital del Centre Gallec, la fallida o vendre l'immoble de Belgrano. Si la seva directiva aconsegueix consens suficient per aprovar la venda i hi ha algú disposat a comprar i assumir la important deute, què passarà amb la tasca assistencial que va desenvolupar el Centre?
Qualsevol grup inversor que estigui disposat a iniciar 'tratativas' amb nosaltres, ja sigui per comprar l'edifici i la prestació sanitària o per a un gerenciamiento de mateix, abans de res, serà molt benvingut, després li manifestarem la nostra promesa realitzada als associats: L'hospital del Centre Gallec, només podrà canviar el seu destí actual si, qui es faci càrrec del mateix assumeix els compromisos ineludibles de, prestar atenció de per vida als socis actuals, d'assumir tot el passiu actual i l'eventual contingent, i una solució consensuada amb les autoritats argentines de les condicions del traspàs i cobrament de deutes del planter laboral.
Una altra qüestió igual d'important és que passarà amb l'importantíssim llegat cultural del Centre per a la Història de Galícia, a nivell pictòric, bibliogràfic, etc. ¿Que plans té la seva directiva al respecte?
En l'elecció recent, la nostra llista va ser l'única a presentar candidatures per ocupar els càrrecs de Junta Directiva, això implica el nostre compromís per preservar el futur de la Mutual, com a gallec de llogaret, de "velorios na casa", sempre vaig tenir molt clar la importància de la mort i el més enllà en la nostra cultura. El manteniment del nostre panteó social, de la biblioteca Manuel Murguía i del Teatre Castelao, són els grans compromisos que, joiosament, assumim per al període post venda o transferència.
Ramón Suárez intervenint en un homenatge a Castelao al Centre el 2015 | Galícia amb vós, el programa de ràdio del nou president del Centre
Una última pregunta sobre una altra qüestió. A Espanya, PP i PSOE van acordar la reforma de la legislació per acabar amb el vot pregat de vostès, els espanyols a l'estranger. La reforma del vot pregat va suposar una enorme disminució de la participació electoral, però també va incorporar una sèrie de garanties a un sistema sobre el qual existien moltes sospites de frau. Quina valoració fa dels plans per acabar amb el vot pregat? ¿S'hauria de tornar a la situació anterior?
El vot pregat és una humiliació que només se li va poder ocórrer a una generació política decadent. Mai vaig militar en cap agrupació política espanyola, però, en defensa de les mateixes dic que, no sent "Carmelites descalces", mai el possible frau -que no descarto absolutament- va tenir entitat com per mobilitzar un parell de dècimes en una elecció. Es va crear un mite sobre alguna cosa nimi, racionalment demostrat en tots els processos electorals en els quals, es em podria escapar un, mai el vot emigrant va dissentir en el global amb l'emès a la península i arxipèlags.
Finalment, quan em vaig referir als polítics decadents, va destacar que queden exceptuats del qualificatiu de llavors, les formacions Esquerra Unida i Coalició Canària, que es van oposar al oprobiós menyscabament a tots els espanyols escampats pel món. Després de tants anys del nou sistema, seguir plantejant desavinences sobre un de nou, més que decadència és exhibir públicament la notable escassetat d'idees dels nostres representants polítics.
Escriu el teu comentari