20-S: El setge 'violent' a la Conselleria d'Economia que sustenta l'acusació per rebel·lió dels 'Jordis'

 

Aquest dijous es compleix un any del setge a la Conselleria d'Economia de Catalunya durant els registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.

Una data, el 20-S de 2017, que ha sustentat part dels processaments per rebel·lió i sedició a antics alts càrrecs de la Generalitat i en l'excúpula dels Mossos d'Esquadra.

Les imatges de la conselleria que dirigia Oriol Junqueras envoltada de milers de persones que impedien la sortida de la comissió judicial es van perllongar fins a la matinada del dia 21, amb els llavors presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, arengant els manifestants des del capó d'un cotxe de la Guàrdia Civil i els agents dels mossos sense tractar de dispersar-los.

MISSATGES "PACÍFICS"

Ells declararien després que no van incitar en cap moment els manifestants a quedar-se tota la nit i que els seus missatges sempre van ser pacífics, versió que desmuntada pel jutge Llarena en un dels seus interrogatoris a Sànchez.

Per aquests fets van ser citats a declarar a finals de setembre per la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela tant Cuixart i Sànchez com el més gran dels Mossos, Josep Lluís Trapero, als quals va imputar el delicte de sedició basant-se en els actes "tumultuàries" que es van produir la nit del 20 al 21 de setembre.

Imatge dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20S.

Lamela va destacar llavors l ' "especial importància del paper" que Sánchez i Cuixart "van tenir en els fets, participant activament en la convocatòria de les concentracions, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al capdavant de les mateixes durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l'acció dels congregats ".

A causa de la gravetat del delicte que els va imputar, la jutge va ordenar per als dos l'ingrés a presó provisional, on porten des del 16 d'octubre, ja que el jutge Llarena ha mantingut la seva imputació en el Suprem.

A Trapero, però, el va deixar en llibertat amb mesures cautelars, encara que sí li ha processat per dos delictes de sedició (per aquesta nit de setembre i l'1 d'octubre) i un d'organització criminal.

VIOLÈNCIA

A Trapero no l'acusa d'actes violents, però sí de no evitar-los. Per Lamela, l'actuació dels Mossos els dies 20 i 21 de setembre així com l'1 d'octubre va ser la de "ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar".

Però a més, la magistrada considera que en els fets investigats es dóna un "dol específic", que és el de la "intenció última per part dels processats de trencar l'organització territorial de l'Estat", de manera que "han de ser també considerats com a delictes contra la forma de govern ".

REBEL·LIÓ DE SEGON GRAU

I és que, al seu parer, "la sedició és una rebel·lió de segon grau", ja que, segons jurisprudència del Suprem, "la rebel·lió tendeix a atacar el normal desenvolupament de les funcions primàries de legislar i governar, i la sedició tendeix a atacar les secundàries d'administrar i jutjar ".

Al mateix temps que Lamela a l'Audiència Nacional, el jutge Pablo Llarena va dur a terme la seva investigació del procés sobiranista i també va basar el processament per rebel·lió en els fets violents que, al seu parer, van encoratjar els 25 investigats en la societat per sostenir el suport ciutadà a les seves demandes independentistes.

En la seva opinió, en el delicte de rebel·lió no s'exigeix assolir o declarar de manera efectiva la independència, sinó que amb la simple realització de la conducta consistent en alçar-se violentament i públicament ja s'incorre en ell.

En aquest sentit, el magistrat entén que en el setge a la Conselleria hi va haver "una actuació violent", ja que les desenes de milers de persones que es van congregar allà tenien una intenció "exclusivament intimidatòria" contra la comissió judicial que va practicar el registre.

Davant l'intent dels líders sobiranistes de negar aquest extrem, Llarena va arribar a mantenir un 'picabaralla' amb Sànchez en una de les compareixences d'aquest, al recordar-algunes de les arengues que se li van escoltar durant la nit del 20 de setembre: "Davant d'això, ni Rajoy ni l'Estat espanyol ni el Constitucional ens podran aturar "; "Que no vagi ningú, tenim una nit llarga"; "He vingut aquí perquè tenim un objectiu, que és l'1 d'octubre".

SORTIR PER TERRAT

El jutge del Suprem manté que a causa de la concentració ni tan sols era "segur que els integrants de la comissió judicial sortissin de l'edifici en aquestes condicions" i recorda que la pròpia secretària judicial va haver d'abandonar la seu d'Economia de la Generalitat a través de la terrat per passar a un teatre contigu.

Com que la violència l'argument principal que sustenta l'acusació per rebel·lió --Llarena ha parlat en les seves actuacions que "cal una rebel·lió sense armes" -, les estratègies de defensa s'han dirigit sempre a desmuntar-lo, assegurant que mai va haver un alçament amb armes de forma violenta.

De fet, l'exvicepresident Junqueras va arribar a dir al Suprem, en una vista per revisar la seva presó preventiva, que és un "home de pau" amb conviccions religioses i que busca el "diàleg bilateral" en el conflicte polític a Catalunya.

Pel que fa a Sànchez i Cuixart, els advocats sostenen que tots dos van adoptar "mesures per garantir l'entrada i sortida de la Conselleria" dels agents i van participar en els cordons humans creats per permetre el pas dels agents quan van voler sortir de l'edifici.