Un Barça líder sense Messi

 

El FC Barcelona ha guanyat aquest dimecres l'Inter de Milà (2-0) al Camp Nou, a la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions, per situar-se líder en solitari, encarrilar la classificació i enviar un missatge de tranquil·litat a Leo Messi, lesionat i present, de cara al clàssic.

Els blaugranes es posen líders del grup B amb tres victòries en sengles jornades. Fins aquí tot perfecte, i a més sense trobar a faltar en aquest duel a Leo Messi, que amb el seu braç en cabestrell s'ho va mirar des de la 'fila 0' del Camp Nou al costat del seu fill, celebrant com el que més la victòria.

Un dels seus socis sobre el camp i que ahir va assegurar que trobaria a faltar, Jordi Alba, va marcar el 2-0 definitiu després d'associar amb Arturo Vidal i Ivan Rakitic.

Sense Messi també hi va haver joc col·lectiu, i de vegades, sense la genialitat del '10' però amb la conjunció de l'equip per bandera. Tots junts, tots a una, van fer que el seu company somrigués a la banda.

Primer, va ser Rafinha, el substitut de Messi en l'onze inicial tot i que d'un perfil totalment diferent, qui va obrir la llauna. I amb aquest gol va tancar el cercle i el debat. Aquest Barça va funcionar bé davant un Inter seriós, ben assentat a la gespa, i assecat per una gran defensa blaugrana i per un centre del camp autoritari.

Es podia esperar un Inter de Milà que premés a dalt, que intentés arribar molt a l'àrea de Marc-André Ter Stegen per aprofitar la incertesa que pogués haver per l'absència de Leo Messi. Però el Barça va dominar, va tenir més i millors ocasions excepte algun avís interista i va desenvolupar un bon joc.

EL CLÀSSIC

Bon auguri per al Clàssic de diumenge al Camp Nou. Malgrat que no va ser un partit aclaparador del Barça, sí va ser gairebé perfecte pel que fa a la pressió ia la recuperació ràpida i alta de la pilota. A més, van moure bé la pilota, en horitzontal fins a trobar algun via cap a Handanovic.

Les bones sensacions del Barça potser van anar a menys amb els canvis d'Ernesto Valverde.

El públic ho va fer saber, quan va retirar a un Arthur ovacionat i va posar al seu lloc, amb prop d'un quart d'hora de joc, a Arturo Vidal. Semblava ser un canvi 'amarrategui', però també aquí Valverde va donar amb la tecla ja que va arribar, a posterior, la sentència.