Una vida estressant pot provocar pèrdua de memòria i atròfia cerebral

L'estrès prolongat provoca ansietat, depressió, malalties cardíaques, mals de cap, augment de pes, problemes per dormir i, per descomptat, problemes de memòria i concentració.

|
Cerebroestresado

 

Estru00e9s


Una vida estressant pot arribar a produir pèrdua de memòria i atròfia cerebral abans de fer els 50 anys, segons un estudi publicat recentment a la revista 'Neurology'.


"Els nivells més alts de cortisol, una hormona de l'estrès, semblen predir la funció cerebral, la mida cerebral i el rendiment en les proves cognitives", assenyala la doctora Sudha Seshadri, autora de l'estudi i professora de neurologia de la UT Health Sant Antoni, Texas (EUA).


"Trobem pèrdua de memòria i atròfia cerebral en persones relativament joves molt abans que s'observessin els símptomes", assegura Seshadri. "Mai és massa aviat per procurar reduir l'estrès."


El cortisol és una de les hormones clau per a l'estrès, més coneguda pel seu paper en els nostres instints de "fugir o lluitar".


Quan estem estressats i en alerta màxima, les glàndules suprarenals produeixen més cortisol. L'hormona llavors treballa relaxant diverses funcions corporals que podrien interferir en el camí de la supervivència.


Una vegada que la crisi hagi passat, els nivells de cortisol han de disminuir i els sistemes del cos han de tornar a la normalitat. Però si el botó d'alarma roman pressionat, el cos pot seguir funcionant malament, el que provoca ansietat, depressió, malalties cardíaques, mals de cap, augment de pes, problemes per dormir i, per descomptat, problemes de memòria i concentració.


El cervell és especialment vulnerable, diuen els experts, a causa de tots els nutrients que necessita per funcionar de manera òptima.


"El cervell és un òrgan molt famolenc", diu Keith Foley, que dirigeix els programes científics i d'extensió de la Alzheimer's Association. "Requereix una gran quantitat de nutrients i oxigen per mantenir saludable i funcionant adequadament. Així que, quan el cos necessita aquests recursos per combatre l'estrès, hi ha menys per anar al cervell".


cervell estressat


MOLT ESTRÈS I PÈRDUA DE MEMÒRIA


Estudis previs han trobat una relació entre el cortisol i el risc de demència, però l'enfocament ha estat principalment en la gent gran i l'àrea de memòria del cervell, anomenada hipocamp.


Entre les fortaleses del nou estudi, va apuntar Seshadri, està que va observar a un grup d'homes i dones amb una edat mitjana de 48 anys i va fer escàners cerebrals per IRM de tot el cervell, no només de l'hipocamp.


Els investigadors van triar a més de 2,000 persones sense signes de demència i els van fer diversos exàmens psicològics per mesurar les seves habilitats de pensament.


Tots formaven part del Framingham Heart Study, un estudi a llarg termini patrocinat pel National Heart, Lung and Blood Institute -que ha estat seguint la salut dels residents de Framingham, Massachusetts, i dels seus fills des 1948-.


Aproximadament vuit anys després de la prova inicial, el grup va ser revaluat. El cortisol en sèrum sanguini es va mesurar abans de l'esmorzar. Després es van fer ressonàncies magnètiques del cervell i es van repetir la sèrie de proves de memòria i cognitives.


Després d'ajustar les dades per a considerar l'edat, el sexe, la massa corporal i el tabaquisme, l'estudi va trobar que les persones amb els nivells més alts de cortisol tenien la major pèrdua de memòria.


L'ESTRÈS TAMBÉ AFECTA L'ESTRUCTURA DEL CERVELL


El més sorprenent de l'estudi van ser les troballes sobre els efectes del cortisol en l'estructura cerebral.


Seshadri assegura que l'estudi sí que es va ajustar a l'ús de la teràpia de reemplaçament hormonal.

"Això no descarta completament un impacte advers del reemplaçament de estrogen", diu Seshadri, "però ho fa menys probable per a la història principal".


Seshadri també emfatitza que els resultats de l'estudi només mostren una associació, no una causa, i que es necessita més investigació per determinar la relació entre els alts nivells de cortisol i la demència. Mentre això passa, suggereix que la gent consideri modificacions en el seu estil de vida per combatre l'estrès de la vida moderna.



Foley està d'acord. "Sabem, per exemple, que les persones que fan exercici durant tota la vida tenen un menor risc de desenvolupar demència", diu a la 'CNN'. "Pren-te un temps per a tu mateix. Fes una mica de meditació. Hi ha formes de controlar l'estrès que conduiran a un resultat beneficiós".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA