Un any de Parlament paralitzat després de la declaració de la República més breu del món

 

El Parlament compleix aquest dissabte el primer aniversari des que el 27 d'octubre de 2017 va declarar "la república catalana com estat independent i sobirà", que va durar tot just vuit segons i va desencadenar l'aplicació de l'article 155 que va intervenir l'autonomia de Catalunya.

Aquests 365 dies s'han caracteritzat per la caiguda de l'activitat parlamentària: en aquest període la Cambra ha aprovat cinc decrets llei i tres lleis. A la pràctica, aquest any, la Cambra catalana ha estat paralitzada. Una de les lleis aprovades era per impulsar la investidura de l'expresident Carles Puigdemont a distància, i va ser suspesa pel Tribunal Constitucional.

Aquesta activitat gairebé nul·la contrasta per exemple amb la que hi va haver d'octubre de 2016 a octubre de 2017: en aquest període la Cambra va aprovar 25 lleis, incloses la de pobresa habitacional i la del referèndum d'independència.

En aquest any la Cambra catalana ha viscut tres fases de paràlisi:

- La primera del 27 d'octubre de 2017 al 17 de gener de 2018, des que el Parlament va ser dissolt pel 155 i es va tornar a constituir després de les eleccions catalanes de desembre.

- La segona, del 30 de gener - l'intent fallit d'investir Puigdemont - al 14 de maig, quan els partits independentistes van arribar a un acord per investir l'actual president de la Generalitat, Quim Torra.

- I la tercera, del 18 de juliol al 2 d'octubre, període en què van sorgir les discrepàncies JxCat-ERC pels diputats suspesos pel Tribunal Suprem, i tots dos grups segueixen defensant posicions oposades.

QUATRE INVESTIDURES FALLIDES

El Parlament també ha viscut diverses situacions inèdites, com tenir escons buits perquè els diputats estan a la presó i la impossibilitat d'investir diversos candidats a president malgrat que existia la majoria independentista suficient per obtenir la confiança de la Cambra.

A Puigdemont se li va exigir tornar de Brussel·les per ser investit, el que no va fer perquè no vol ser detingut per la Justícia; Jordi Sànchez el Suprem no li va permetre sortir de la presó en dues ocasions; ia Jordi Turull el mateix tribunal el va empresonar entre la primera i la segona sessió d'investidura.

SENSE UNA MAJORIA CLARA

L'última controvèrsia ha sorgit perquè JxCat, ERC i la CUP han perdut la majoria independentista que tenien: 4 diputats de JxCat i un d'ERC no estan votant en els plens per la seva situació judicial.

Això vol dir que la Cambra ara mateix es divideix entre 65 diputats partidaris de la independència i 65 contraris: el reglament del Parlament fixa que, si les votacions acaben en empat, les iniciatives són rebutjades.

Davant d'aquest escenari de bloqueig, Torra s'enfronta al repte d'aprovar els Pressupostos de la Generalitat de 2019: per aconseguir-haurà de convèncer al grup dels comuns, l'únic de l'oposició que s'ha mostrat predisposat a negociar.

¿ES VA DECLARAR LA REPÚBLICA?

Una de les grans dubtes que sorgeixen un any després del 27-O és si el Parlament va arribar a declarar la república, i aquesta serà una de les qüestions que planejarà en el judici als líders sobiranistas.

La república es va declarar a través d'una resolució, i aquest tipus d'iniciativa parlamentària es divideix en dues parts: una exposició de motius que no es vota i no té efectes, i una altra part dispositiva, que és la que es vota al ple i sí que té efectes.

En tot cas, la teòrica República catalana va durar 8 segons.

Per blindar-se davant futures accions judicials -que van acabar arribant igualment-, JxSí i la CUP van incloure la declaració de la república a la part que no es va votar, malgrat la qual cosa van assegurar que l'havien proclamat.

A més, van buscar donar solemnitat al moment, ja que el llavors diputat de JxSí Roger Torrent va demanar a la llavors presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, que llegís la declaració davant del ple; i Puigdemont no va demanar la paraula en cap moment del debat.