Barça i Reial Madrid es juguen el Clàssic sense Messi ni Cristiano

 

Cristiano Ronaldo i Leo Messi (Europa Press)

Barcelona i Reial Madrid es mesuren aquest diumenge, a les 16:15 h. al Camp Nou en un partit que arriba a les més altes temperatures de la Lliga. Per al Barça, a més de batre al seu rival històric, la victòria suposa sumar punts per mantenir-se en el liderat de la taula. Per al Madrid, més enllà del repte, una derrota podria comportar la destitució de Lopetegui.

No obstant això, crida l'atenció la gran novetat: l'absència dels talismans que han fet del Clàssic un dels partits més vistos al planeta. Després de 11 anys, el Barcelona - Reial Madrid no comptarà amb els dos millors jugadors de tots dos equips en l'última dècada, aquells que van portar al màxim apogeu el Clàssic del futbol espanyol. Encara que sigui rar, ni el Barcelona sortirà amb Leo Messi, lesionat, ni el Reial Madrid amb Cristiano Ronaldo, actualment a la Juventus.

No passava això des de desembre de 2007, quan el Reial Madrid va guanyar al Barcelona per 0-1 amb un gol de Julio Baptista. Des de llavors, onze anys en què el Clàssic va tenir a Leo Messi o Cristiano Ronaldo. O als dos, com va ser la majoria de les vegades. Tenir a dues estrelles històriques provocar que Barcelona i Reial Madrid s'elevessin de forma important el seu nivell, que els duels entre ells fossin partits espectaculars. Abans, però, seguia havent-hi una gran rivalitat, com sempre ha estat, però hi havia menys qualitat. "Abans de ells dos també existia el Clàssic", va recordar Ernesto Valverde en roda de premsa. "Fins havia garrins volant", va fer broma, recordant l'acció de la grada culer davant el canvi de samarreta de Luis Figo.

MÉS EMPATS QUE VICTÒRIES

Des de l'any 200, era el Reial Madrid el que dominava els Clàssics en el global, tot i que hi havia molta igualtat, amb més empats que victòries d'algun equip. Aquell gol de Baptista va ser l'últim sense Messi ni Cristiano, una victòria del Madrid de Schuster que va acabar sentenciant la Lliga.

Abans d'això, diversos empats al Camp Nou (2-2 en Lliga 2000/01, 1-1 en Lliga 01/02, 0-0 en Lliga 02/03, 1-1 en Lliga 05/06 i 3-3 en Lliga 06/07) i dos empats al Santiago Bernabéu (1-1 en la tornada de semifinals de Champions 2002, 1-1 en Lliga 02/03), el que fan un total de set partits amb igualtat en el resultat . Els empats eren el que més es produïen.

Un menys, sis, van ser el nombre de victòries que va aconseguir el Reial Madrid: tres al Bernabéu (2-0 en Lliga 2001/02, 4-2 en Lliga 04/05 i 2-0 en Lliga 06/07) i altres tres al Camp Nou (0-2 en l'anada de semifinals de Champions 2002, 1-2 en Lliga 2003/04 i l'esmentat 0-1 en Lliga 07/08). Per la seva banda, en aquells anys, el Barcelona només va poder guanyar el Reial Madrid en tres ocasions: dos al Bernabéu (1-2 en Lliga 03/04 i 0-3 en Lliga 05/06) i tan sols una al Camp Nou (3-0 en Lliga 04/05).

El domini estava més parell, manava el Reial Madrid respecte al Barcelona, però la igualtat era el que més es portava en els Clàssics que es jugaven sense Messi ni Cristiano. Al marge dels resultats, els partits no eren tan 'rics' futbolísticament parlant.

La diferència és clara. Abans de Messi i Cristiano, el Barça i el Reial Madrid només es van enfrontar a la Lliga, amb l'única excepció de les semifinals de Champions 2002. Quan van aparèixer l'argentí i el portuguès dels Clàssics es van multiplicar, i es van enfrontar en totes les competicions, aconseguint l'apogeu en la temporada 2010/11, amb cinc duels dels quals quatre (Lliga, final de Copa i eliminatòria de Champions) van ser consecutius.