Els ex amos de la Banca Privada d'Andorra demanen dades a la justícia americana

Els germans Cierco i Joan Pau Miquel, han sol·licitat proves que estiguin en mans de l'administració d'aquest país en relació al fons JC Flowers i el procés de compra de Vall Banc.

|
BPA 3 1

 

BPA març 1


Els antics accionistes de BPA, els germans Cierco, al costat del exconseller delegat Joan Pau Miquel, han sol·licitat a la justícia americana proves que estiguin en mans de l'administració d'aquest país en relació al fons JC Flowers i el procés de compra de Vall Banc.


Segons l'escrit remès, la nova acció que posen en marxa es coneix com 'petició sota la llei 1782 del codi federal', que permet a una part en un litigi en un tema estranger prendre prova localitzada dins dels Estats Units com si el litigi fos americà.


Els antics accionistes del banc van presentar a finals de setembre una querella als jutjats contra algunes autoritats bancàries andorrana s i gestors per una presumpta operació fraudulenta d'uns 80 milions d'euros que hauria causat perjudici als actuals clients, un cop nacionalitzada l'entitat.


En l'escrit remès llavors, els querellants van acusar a membres de l'Agència estatal andorrana de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), a administradors de BPA designats pel Principat, al consell de Vall Banc ia representants del fons JC Flowers.


Segons els querellants, aquests haurien realitzat presumptes maniobres financeres, amb el banc ja públic, que haurien pogut suposar uns "beneficis il·lícits" en perjudici per actuals clients i, en un futur, de cara la liquidació del banc intervingut.


Ara, els expropietaris de BPA creuen que el vincle americà de JCF permet preguntar a les autoritats americanes per qualsevol element que relacionat amb aquest fons serveixi als litigants "com a prova" per aportar amb posterioritat a la causa penal oberta a Andorra.


Afegeixen que esperen recaptar contractes, propostes o informes que demostren que l'emissió de bons que es va realitzar van formar part d ' "una estratègia de compensació o benefici presumpte per al fons americà" i que no va tenir el valor que se li va donar al seu dia.


En la querella de setembre, van constar que Vall Banc, en coordinació amb AREB, va emetre després unes obligacions convertibles en accions pel mateix valor, tot i que un cop publicades les comptes, "aquests traspassos no han tingut l'equilibri que es pressuposava i s'haurien dut a terme operacions tendents a descapitalitzar més si cabia "l'entitat intervinguda, segons ells.


En concret apunten que els balanços de Vall Banc reconeixen que els béns que al seu dia va rebre de BPA i que la AREB va valorar en 70 milions, en realitat valen més de 96,5 milions el base als seus càlculs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA