Els derrotats i els frustrats s'aixequen

El exiliat Lorent Saleh ha dit que els veneçolans se senten "derrotats" perquè no veuen el dia en què Nicolás Maduro deixi la Presidència a la qual s'aferra com una paparra. "Ni falta poc ni serà fàcil. És i serà difícil", sentencia en la seva entrevista madrilenya.

Després de quatre anys de tortura a la presó de la tenebrosa policia secreta del Sebin a Caracas, el jove polític es porta a l'exili una visió força deprimida de la realitat que viuen els veneçolans, després d'haver estat desterrat pel règim dictatorial de Maduro.

Més que derrotats els veneçolans se senten frustrats i decebuts dels polítics en general. El gran drama del 80% dels seus habitants que vol veure fora a Maduro, és la manca d'unitat entre els partits de l'oposició. La coalició de la Taula de la Unitat Democràtica (MUD) es va fracturar aquest any, deixant en l'orfandat a la majoria, el que ha afavorit al règim per perpetuar-se en el poder.

Al llarg d'aquests 19 anys de chavisme les forces opositores han fet de tot per treure'l del poder com intent colpista, vaga petroliera, marxes, protestes i molts morts en el seu haver. Excepte en comptades ocasions, com en el referèndum de 2007 per imposar una constitució socialista o en les eleccions legislatives del 2015, l'oposició ha guanyat a les urnes.

La clau del per què el règim chavista-madurista no ha caigut encara s'ha de la seva naturalesa delinqüencial. Un govern conduït per veritables polítics amb tarannà democràtic ja hagués deixat el poder fa molt temps i no hagués permès la destrucció del país ni l'èxode massiu de la població.

Cada veneçolà que decideix emigrar es va amb la idea de tornar. Entre els que s'han anat i els que s'han quedat comparteixen en comú el sofriment per la dura crisi i l'esperança d'un ràpid canvi però també l'angoixa i la incertesa de no saber quan serà possible això.

Cal l'espurna que encengui la praderia o un líder que encanti a les masses. Cap polític opositor, per si sol, ha pogut convocar les masses. Cap organització està en capacitat de fer-ho. Tampoc les sancions internacionals podran derrotar l'elit de delinqüents perquè no els importa governar sobre les ruïnes d'un país.

Però hi ha una data màgica, si es vol veure així, com el 10 de gener de 2019, quan venç el període de Maduro i acaba la seva legitimitat presidencial. A partir d'aquí qualsevol cosa pot passar. El mandatari camina en el tall de la navalla encara que pretengui prendre possessió per la seva reelecció fraudulenta com a dictador. I haurà de regalar les entrades per poder omplir les grades del seu jurament perquè ningú ho ha reconegut a excepció d'un grapat de governs oportunistes. La seva coronació llavors portarà l'etiqueta del "il·legítim".

--

"En una societat d'enganys dir la veritat és un acte revolucionari", George Orwell.