"El pacte de la burra" del PSC, ERC i Junts a l'Ajuntament de Barcelona

Quan arribar a algun tipus d'acord resulta més dificultós dels previstos s'allarguen les negociacions, es desespera els que esperen resultats, popularment se'l coneix com el part de la burra, pels dies que triga a donar a llum la burra. És un desesper per a la mare que ha de patir durant tants dies.
Una cosa semblant està succeint amb els possibles pactes del PSC a l'Ajuntament de Barcelona per constituir un govern tripartit que doni estabilitat a l'equip de l'alcalde Jaume Collboni, que segueix amb els problemes a l'hora d'aprovar propostes, cas dels pressupostos.

Però en quin punt estan ara aquestes negociacions? Les negociacions se centren en aquests moments amb ERC i els Comuns de Colau. De moment Trías i el seu partit han quedat descartats si no es produeix algun altre imprevist, que mai no es pot descartar.

El pacte entre els tres partits està fet, encara que hi ha dos esculls per salvar: un és Colau i l'altre la regidoria de cultura que vol ERC i el responsable actual de la qual Xavier Marcé no està disposat a perdre, és la seva nena bonica. Els socialistes sempre han sentit debilitat per aquesta àrea. La resta de repartiments de carteres amb els republicans i els comuns està pràcticament feta. No els hi queda més remei si volen formar part del govern municipal. Estan encantades de poder tocar poder, col·locar gent del partit en llocs de confiança amb bons solts ia més tenir més visibilitat, que també es tracta d'això en política.

El segon problema és Ada Colau, que pocs volen dins del govern, molt menys Collboni, i tampoc els d'ERC. No és un problema menor i la possible solució és delicada tenint en compte que ella és la que mana al seu partit. A la plaça de Sant Jaume miren al cel, no perquè plogui sinó per veure si es produeix un miracle en forma de proposta interessant a l'exalcaldessa que aquesta pugui acceptar i deixar el lloc al següent de la llista. Les coses serien molt més fàcils. No obstant això, Janet Sanz, és de l'estil del seu cap Colau. No va amb contemplacions i la supèrbia és una de les seves “virtuts”. No té gaires amics pel seu caràcter. Això sí, és fins ara “la fidel servidora” de la seva cap.

Colau comença a ser qüestionada per les bases del seu partit a què no consulta: ella és ordre i comandament. S'ha vist en la composició de les llistes de les municipals i les generals, on els seus amics personals i polítics sempre apareixen als primers llocs perquè surtin elegits: Pisarello, Gala Pin i el controvertit Eloi Badía. Aquests dos últims havien anunciat al seu dia que deixaven la política, però els ho devien pensar millor i on va dir dic després van dir Diego. Aquí estan escalfant els seients de l'hemicicle del Congrés, amb bons salaris. Això no agrada als que fa temps que piquen pedra i comproven que sempre són els mateixos els que ocupen els càrrecs.

Colau vol continuar controlant el partit, per això la seva insistència a seguir a Barcelona. Espera les eleccions autonòmiques per encapçalar la llista de la formació. Després, depenent dels resultats, - un possible tripartit? Aquesta és la idea. Ella com a consellera i es tanca el cercle.

Abans del dia 29 estarà tancat el pacte. És la data -posposada fins ara- en què l'alcalde Collboni té la seva primera exposició pública del seu model de ciutat, a la tradicional conferència al Col·legi de Periodistes. Per això se suposa que abans d'aquell dia “ja haurà parit la burra”. Després del calvari que ha viscut la pobra donarà a llum. En aquell moment la pregunta és ,què pensarà el PP que va recolzar Collboni perquè no pactés amb els Comuns de Colau? Es llençaran dels pèls.