La constitució compleix 40 anys en ple debat sobre la seva reforma

 

Com cada any, arriba un nou 6 de desembre. Però aquesta vegada l'aniversari de la Constitució se celebra en un clima de crispació que desllueix la xifra rodona que compleix la Carta Magna: ni més ni menys que 40 anys de vigència, durant els quals Espanya ha viscut la seva etapa moderna més prolongada en pau, llibertat i prosperitat.

Malgrat aquest llegat, són moltes les veus que reclamen una reforma constitucional. No obstant això, no hi ha acord entre els principals partits política sobre quins aspectes necessitarien una revisió ni si aquesta ha de realitzar-se en l'actual conjuntura nacional.

El Partit Popular és la formació més contrària a tocar la articulat de la Carta Magna. Els populars addueixen que no es dóna el consens de 1978 ni consideren que sigui la primera de les prioritats per al país.

En una situació intermèdia se situa Ciutadans, tot i que les seves propostes reformistes no siguin les mateixes que les del PSOE ni Podemos. Mentre l'esquerra vol revisar a fons la Constitució, la formació centrista proposa modificacions menors i fins i tot tècniques que no obrin en canal el text constitucional.

EL MODEL D'ESTAT

Però la gran dificultat d'aquesta reforma constitucional és sens dubte el model territorial, origen de les principals disputes entre els partits. Mentre PP i Ciutadans estan disposats a aclarir el repartiment autonòmic de competències --fins i tot retornant algunes d'elles a l'Administració Central--, però a no donar cap pas més en la descentralització, l'esquerra pressiona per "federalitzar" l'actual sistema.

Els tastos demoscòpiques també demostren que l'opinió pública està dividida. Segons l'últim CIS, l'opció preferida pels ciutadans és un Estat com l'actual, amb autonomies, model recolzat pel 39,2% dels enquestats. Però arriben al 20,6% dels espanyols que volen un Estat sense autonomies i un 12,5% els que volen concedir més autonomia a les comunitats.

Altres assumptes com el feminisme, les noves tecnologies o els reptes ambientals, que no es van recollir en el text original, també podrien tenir cabuda en la nova reforma. Però es necessitaria obrir una etapa de debat profund entre els espanyols per cristal·litzar un acord semblant al que es va aconseguir després del franquisme i assegurar així que la reforma arribés a bon port.