La història màgica (i amb final feliç) d'Enric Pons

 

Foto de Lagarder Danciu.

Any nou, vida nova. Així se sent Enric Pons, que amb 85 anys ha recobrat la il·lusió que feia temps que li havia estat arrabassada. Exdibuixant de la mítica Bruguera i aficionat i practicant del tarot, la santeria i altres ramificacions del "màgic", la vida d'aquest ancià va canviar el passat 9 de novembre, quan va entrar en contacte amb els okupes de la Casa de Cadis de Barcelona.

Veí de la Sagrada Família, Pons s'arreglava com podia en un piset pel qual paga un lloguer de 540 euros. Malgrat que rep una ajuda pública per pagar-se el lloguer, una pensió magra de tot just 600 euros mensuals li aporta el just per subsistir. "Vaig a un menjador de la beneficència, però és més per la convivència i per no estar sol que per menjar, que també", precisa Pons.

Així estaven les coses fins que un grup encapçalat per Lagarder Danciu, conegut activista del moviment "sense sostre", va entrar a la Casa de Cadis de Barcelona, un habitatge abandonat des de feia anys i que es troba just al costat del domicili de Pons. Lagarder explica que han reformat l'immoble i que ara mateix hi viuen 25 persones sense llar.

"Pons va ser dels pocs veïns que no va ser poc inclinat al fet que ocupéssim la Casa", comenta Lagarder, que afegeix que "va arribar a protegir-nos dels Mossos" quan la policia autonòmica va arribar per desallotjar l'edifici.

MEMÒRIES, DIBUIXOS I AMICS

"Estic desbordat de l'èxit que m'ha proporcionat l'amic Lagarder", sentencia Pons. I és que ara Enric Pons i la comunitat de la Casa de Cadis són ungla i carn. Mentre Lagarder i els seus col·legues acompanyen a l'ancià, aquest els va explicant una vida plena de peripècies.

De fet, el dibuixant té escrites unes memòries titulades "El hombre del traje pistacho", on explica les seves experiències tant en el més aquí com en el més enllà. Desafortunadament, el llibre s'ha esgotat després que els últims exemplars es posessin a la venda per ajudar a sufragar les despeses de Pons. "Ara estem mirant si l'editorial Descontrol pot reeditar l'obra", apunta Lagarder.

Amb una barreja d'humilitat i il·lusió gairebé infantil, Pons rememora els seus primers passos a Bruguera, on va entrar a treballar amb tretze anys. Allà explica que es va dedicar fonamentalment al "maquetisme, el muntatge, a pintar... a l'art finalista" de les vinyetes que altres elaboraven per al segell barceloní. Una mica més tard recorda que sí que va poder fer volar la seva imaginació amb "Otto i Fritz", una parella alemanya creada per l'efímera revista Atalaya editada a Madrid.

Però per una vegada a la vida de Pons, l'atzar ha corregit el que va ser la seva carrera de dibuixant: d'acabar les històries animades d'altres, a ser el protagonista de la seva pròpia història.

Foto de Lagarder Danciu.