Qui són els sensesostre?

Sovint escolto que les persones que viuen al carrer ho fan perquè volen, que són delinqüents o que són perilloses. Imagino que en qualsevol sector de la societat pot haver infractors, però ni és exclusiu de les persones sense sostre ni és majoritari en el sector del sensellarisme.

No conec ningú que faci aquestes afirmacions sobre la suposada maldat dels sensesostre i que hagi parlat amb ells. Parlar amb ells i elles, passar hores, vol dir saber que, per exemple, el senyor (no posarem nom) va treballar sense contracte en una obra de la construcció i després de caure, quedar ferit greu i passar mesos a l'hospital, no va tenir dret a atur ni a una indemnització. Quan li van donar l'alta, va començar a viure al carrer.

Parlar amb ells significa saber que troben a faltar a parelles que un dia van tenir, a fills que estan en una llar amb algun familiar, i vol dir també veure que l'alcohol és el que moltes vegades pren la paraula.

Parlar amb ells significa saber que a un altre senyor (del qual tampoc donarem nom) li van robar la cadira de rodes mentre dormia a la vorera. Va romandre hores assegut al terra fins que algú va anar a preguntar-li si estava bé.

L'HABITATGE

Parlar amb ells significa no entendre exactament per què han arribat a aquesta situació. N'hi ha de joves, grans, espanyols, estrangers, homes, dones, tristos, optimistes, callats, agraïts, amb drogodependències, amb malalties mentals, amb intenció de tenir una habitació pròpia.

Aquesta última és la gran diferència: l'habitatge. La resta de característiques (edat, malalties, etc.) es donen en la resta de sectors de la societat. El que tenen en comú les persones sense sostre és que no tenen casa, i la vulnerabilitat que suposa dormir al carrer.

La resta, haver delinquit o no, tenir millor o pitjor salut, anar net o brut, no és exclusiu de les persones en situació de carrer.