Serà Theresa May la Nova Dama de Ferro?

Per caos (Khaos o "buit que ocupa un lloc en el no-res") entenem una cosa impredictible i que s'escapa a la miop visió que únicament poden esbossar els nostres ulls davant de fets que s'escapen dels paràmetres coneguts ja que la nostra ment és capaç de seqüenciar únicament fragments de la seqüència total de l'immens genoma del caos, de manera que inevitablement vam recórrer al terme "efecte papallona" per intentar explicar la vertiginosa conjunció de forces centrípetes i centrífugues que acabaran per configurar el puzle inconnex del caos ordenat que s'estaria gestant als EUA i que per efecte mimètic s'estendrà a la resta del món.

El citat "efecte papallona" traslladat a sistemes complexos com la Demoscopia tindria com a efecte col·lateral la impossibilitat de detectar amb antelació un futur immediat ja que els models quàntics que utilitzen serien tan sols simulacions basades en models precedents, de manera que la inclusió de tan sols una variable incorrecta o la sobtada aparició d'una variable imprevista provoca que el marge d'error d'aquests models s'amplifiqui en cada unitat de temps simulada fins excedir fins i tot el límit estratosfèric del cent per cent, del que seria paradigma la previsible sortida traumàtica de la Gran Bretanya de la Unió Europea (Brexit dur).

CAP A UN BREXIT CAÒTIC?

El Brexit i el triomf de Trump van escenificar la liquidació del "escenari teleològic" en què la finalitat dels processos creatius eren planejades per models finits que podien intermodelar o simular diversos futurs alternatius i en els quals prevalia la intenció, el propòsit i la previsió i la seva substitució pel "escenari teleonòmic", marcat per dosi extremes de volatilitat que afectaran de manera especial a la vella Europa. Així, després de retornar al poder els conservadors liderats per David Cameron i fidels a la seva política euroescèptica (nul·la voluntat britànica d'embarcar en un projecte en decadència en què la sobirania britànica estaria supeditada als mandats de Brussel·les), van incloure en el seu programa electoral del 2.015 la convocatòria d'un referèndum sobre la sortida de la UE per al 2016, de manera que Cameron va tranquil·litzar a les bases més radicals del seu partit alhora que va prendre la bandera al partit en alça dels euroescèptics (UKIP) en la creença d'un còmode triomf i de la continuació del Regne Unit a la Unió Europea en condicions similars a Suïssa. No obstant això, la irrupció de forces centrífugues liderades per l'ex-alcalde de Londres, Boris Johnson va aconseguir la victòria inesperada dels partidaris del Brexit que consideren que "el Regne Unit no necessita d'Europa ja que podria convertir-se en la Singapur d'Occident des de la seva talaia financera de la City londinenca" alhora que metròpolis del comerç d'Ultramar a pilotar la nau capitana d'una renascuda Commonwealt, seguint la filosofia de Winston Churchill: "Estem a Europa, però no en ella".

SERÀ THERESA MAY LA NOVA DAMA DE FERRO?

Europa estaria patint una aguda crisi identitària agreujada pel triomf del Brexit i pel "procés de balcanització europeu" dissenyat pels EUA per mitjà selectius atemptats terroristes, la crisi dels refugiats i el despertar de l'anhel independentista de les Nacions europees sense Estat, provocar l'aparició de forces centrífugues que accelerin el desmembrament de l'actual Unió Europea i que tindria com a paradigma la possible sortida desordenada de Gran Bretanya de la Unió Europea (Brexit dur). Així, donada la intransigència de les parts en conflicte (UE i Gran Bretanya) no seria descartable una sortida traumàtica de la Unió Europea (Brexit dur) que comptarà amb les benediccions de l'ala euroescèptica del Partit Conservador a més del Partit Unionista de l'Ulster (UUP) , el que significarà la condemna a l'ostracisme del Partit Laborista de Jeremy Corbyn i el reforçament de la figura de Theresa May (Nova Dama de Ferro). May implementarà una dura política econòmica de tall neoliberal que inclourà la nacionalització dels principals serveis bàsics i que comptarà amb l'oposició frontal dels sindicats de classe britànics (Trade Union Congress-TUC) que no dubtaran a paralitzar el país mitjançant la declaració de vagues salvatges. Així mateix, May desenterrarà el concepte d'Imperi Britànic en reforçar l'Eix anglosaxó (EUA, Gran Bretanya, Austràlia, Canadà i Nova Zelanda) així com el renaixement de la Commonwealt, i no és descartable la celebració d'un nou referèndum a Escòcia que podria concloure amb la sortida d'Escòcia de la Gran Bretanya i el seu ingrés a la Unió Europea, la cronificació de la violència a l'Ulster, el tancament de la reixa del Penyal i la reedició del Conflicte de les Malvines.