Oriol Pujol ingressa a la presó de Brians 2 pel cas de les ITV

 

L'exdiputat de CiU al Parlament Oriol Pujol ha ingressat a la presó aquest dijous a les 16 hores al centre penitenciari de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), per complir la condemna de dos anys i mig imposada per l'Audiència de Barcelona pel cas ITV, han informat fonts de la Secretària de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia.

Oriol Pujol ha renunciat a presentar recurs de súplica contra la decisió de la magistrada de la Secció 20 de l'Audiència --que no va admetre la seva petició de suspensió de la pena i va ordenar en el termini de deu dies el seu ingrés a la presó--, el que hagués suspès l'ingrés efectiu fins a la fermesa de la resolució.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han explicat que se li va notificar la decisió el 9 de gener, i el tribunal li va donar deu dies per a ingressar voluntàriament a la presó, advertint que si no, es recordaria la seva detenció.

DELICTES

La magistrada encarregada de resoldre l'execució de la condemna imposada a Pujol pels delictes de tràfic d'influències, delicte continuat de suborn i de falsedat en document mercantil va acordar en un acte del 8 de gener rebutjar la petició de suspensió de la pena de presó que va sol·licitar la defensa de Pujol.

Oriol Pujol va defensar, en una vista convocada el 10 de desembre a l'Audiència, substituir la seva pena de dos anys i mig de presó per una pena de treballs en benefici de la comunitat, i ha reiterat el seu penediment pels fets --"M'he vist amb ulls d'aquest procediment i no m'he agradat a mi mateix"--.

L'advocat de Pujol,  Xavier Melero, va argumentar que la suspensió de la pena de presó tècnicament era possible --perquè Pujol no és reu habitual i les penes dels tres delictes pels quals va ser condemnat per separat no superen els dos anys--, i va defensar davant els mitjans que els treballs en benefici a la comunitat tenen "eficàcia exemplaritzant i comunicativa un cop s'ha produït la confessió i la reparació del dany".

La defensa també va al·legar en la vista que Pujol havia reparat en bona part el dany simbòlic pel reconeixement públic dels fets, i va destacar que havia renunciat a la seva activitat política i pública, comportant una 'pena natural' que va implicar la "destrucció" de la seva carrera política i professional, el que elimina el risc de reincidència, segons recull la sentència.

Pujol ha exposat que el seu ingrés a la presó perjudicaria greument el seu entorn familiar --té a tres fills al seu càrrec-- i el seu arrelament laboral i social, en plena recomposició ja que havia aconseguit "esforçadament" refer la seva vida laboral, i que estava treballant com voluntari en entitats socials.

A la vista, segons detalla l'Audiència,  Pujol va reconèixer el seu error, va recordar que havia col·laborat amb la justícia, i ha explicat que ha notat "el menyspreu i la decepció de molta gent", a més de ressaltar la seva vocació política i com s'havia truncat el seu projecte vital i està estigmatitzat socialment.

FETS MOLT GREUS

L'Audiència va rebutjar la petició argumentant que Pujol va cometre fets "molt greus" perquè en lloc de prestar el servei a la societat inherent als seus càrrecs polítics --va ser president del grup parlamentari de CiU, secretari general adjunt i secretari general de CDC-- es va aprofitar en benefici propi.

"No va actuar en interès del poble al qual representava (era diputat) sinó en el seu propi", i no va ser de manera aïllada sinó que va actuar des de la seva privilegiada posició política i activitat pública fins al 2010 a 2012, percebent comissions dineràries mitjançant empreses regentades per la seva esposa, afirma l'Audiència.

El tribunal ha afirmat que la seva actuació "ha suposat un atac molt important" a l'Estat de dret, ja que al seu entendre afecta la seva pròpia essència i provoca desconfiança en la ciutadania cap als seus representants.

Va insistir que no hi ha cap element que aconselli suspendre la pena i atendre la petició d'Oriol Pujol ja que, amb el seu ingrés a la presó per complir la seva condemna, "es restableix la confiança del ciutadà en la norma jurídica, el que no s'aconseguiria en cas contrari, ja que davant la suspensió de les penes de presó imposades per la comissió de tan greus fets es veuria desprotegit per l'ordenament jurídic".

Així, la magistrada María del Carmen Zabalegui es va alinear amb la tesi de la Fiscalia, que s'havia oposat a la suspensió al tractar-se d'una condemna per delictes relacionats amb la corrupció política, "per la necessitat de mantenir la confiança de la població en el dret".