Votació dels Comuns per avalar una 'Constitució Catalana'

 

El Consell Nacional d'CatComú debatrà i decidirà aquest dissabte si avala la seva 'Document d'estratègia i acció política', que recull el seu full de ruta per als propers mesos i que advoca per la "elaboració d'una Constitució Catalana al marc d'un Estat plurinacional ".

El text, argumenta que aquesta proposta implicaria "superar l'actual marc estatutari" i obligaria a emprendre una reforma de la Constitució Espanyola en clau plurinacional i el reconeixement de Catalunya com a nació política.

El document dels comuns va ser debatut en la reunió de dilluns de la direcció del partit que lidera Ada Colau, dijous va ser lliurat als membres de la coordinadora, i els membres del Consell Nacional han de decidir aquest dissabte si donen llum verda definitiva al text .

El Consell està format per 220 persones, entre representants nacionals, territorials i membres de l'Executiva, i el document es votarà sencer (sense possibilitat d'esmenar-per parts) a favor o en contra, han assenyalat fonts del partit que lidera Ada Colau.

Aquesta reunió també es produeix en plena crisi de Podem a nivell estatal per l'enfrontament entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, un partit vinculat als comuns i amb el qual es presentaran junts a les eleccions europees de maig.

Competències i finançament

Aquest document estratègic exposa que també es necessitaria la implantació d'un nou sistema competencial pel qual Catalunya tingui "plena sobirania en matèries de competència exclusiva i sobiranies compartides tant amb l'Estat com amb la UE".

A més, defensa un nou sistema de finançament específic per a Catalunya "a partir d'una hisenda pròpia i solidària que garanteixi la corresponsabilització fiscal multinivell i el blindatge constitucional de drets econòmics, laborals, socials i ambientals".

Pacte de claredat

Els comuns insisteixen en una Llei de Claredat catalana com la que al seu dia es va fer al Canadà per la situació del Quebec i que reconegui "el dret del poble de Catalunya a ser consultat de manera vinculant sobre el seu futur polític per la via del referèndum" .

La mateixa llei, que ha de ser tramitada dins de l'ordenament jurídic vigent (avisen), inclouria la necessitat de "majories qualificades per tirar endavant qualsevol modificació de l'estatus polític de Catalunya".

Els comuns lamenten l'existència de "presos i preses polítiques", exigeixen el seu alliberament immediat i asseguren que participaran en les accions de suport de totes les persones que consideren represaliades per l'Estat.

Pressupostos en 2019

En plenes negociacions amb el Govern sobre els Pressupostos de la Generalitat de 2019, els comuns alerten que només donaran suport els comptes catalans si inclouen "la reversió de les retallades i una reforma fiscal amb caràcter progressiu".

També defensen aprovar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) d'aquest mateix any, i es reivindiquen com la primera força política catalana al Congrés i amb capacitat per aconseguir millores per a Catalunya.

Posen el focus en nombroses reformes socials, com fer efectiva la pujada del salari mínim interprofessional; derogar les últimes reformes laborals i de les pensions; la creació d'una banca pública, i polítiques efectives d'acollida d'immigrants, entre altres qüestions.

Crítica a la Monarquia

El document també aposta perquè Catalunya "avanç en els valors republicans i en la crítica a la monarquia espanyola" i per que doni suport activament els referèndums sobre la monarquia convocats en diverses universitats de l'Estat.

Els comuns reclamen a l'Estat "aquelles transferències i millores pendents" de l'autogovern català, així com calendaritzar les inversions estatals pendents, i avisen que faran front a qualsevol intent de l'Estat de recentralització competencial.