El final de la cruïlla

Els genets de l'apocalipsi tarden molt a abandonar el Palau de Miraflores, el centre del poder a Veneçuela, després d'haver usurpat la Presidència. Saben que els va arribar l'hora de sortir a partir del 10 de gener però encara vacil·len en si deixen abans el país com terra arrasada o si millor es van amagats per gaudir d'un exili daurat.

Són els últims raneres de la cúpula al poder, encapçalada per Nicolás Maduro. En aquests 20 anys de chavisme, el règim ha destruït el país en tots els àmbits possibles, empenyent a 3,5 milions de persones al major èxode del món.

Els veneçolans escapen en massa del "fam, la pesta, la guerra i la mort", els quatre genets bíblics, en ple segle XXI. La fam es constata en les famílies senceres que busquen menjar a les escombraries per no morir-se de fam. Uns 4.000 veneçolans creuen la frontera del Táchira diàriament per menjar a Cúcuta, Colòmbia.

Però la misèria no és el que preocupa a l'elit chavista que s'aferra al poder. Els genets es disputen la seva permanència a Miraflores. Es barallen entre ells i es posen travetes uns als altres. Al intern hi ha desconfiança entre els diferents grups que composen la nomenclatura.

L'única cosa que uneix als quatre o cinc genets de l'apocalipsi chavista és la seva complicitat en el gran saqueig durant els 20 anys de l'era chavista que han deixat en la ruïna el país. I si cau un també caurà l'altre.

Per això cap dóna la cara perquè no sap si serà traït per l'altre. Ni tan sols Maduro és l'interlocutor vàlid per negociar una sortida davant el seu rival Juan Guaidóporque sembla estar segrestat per la resta de la camarilla. La seva baralla és amb Diosdado Cabello, el número dos, sempre de segon, que al seu torn li posa paranys en la tempestuosa relació.

Maduro aparenta dominar la situació però per dins està més sol que la una. Ja no confia en l'alt comandament militar al capdavant del general Vladimir Padrí López. Hi ha molta por a l'Exèrcit. Aquesta lleialtat ara és trencadissa per l'alta deserció de les seves files. Vol donar una imatge de poder militar i s'envolta amb el farciment d'empleats públics forçats a disfressar-se de milicians improvisats que es desmaien en el primer exercici castrense.

Què és el que sosté encara a Maduro? Un grapat de generals corruptes, la propaganda i el control ferri dels mitjans de comunicació nacionals. Ja no hi ha cap diari ni ràdio ni televisió independent perquè els ha tancat a tots. La gent s'informa per les xarxes, l'internet i el boca a boca mentre avança la repressió i la censura contra la premsa i els periodistes.

Ningú el veu abandonant a Miraflores per les bones. A Maduro li han aconsellat, probablement la seva dona Cilia Flores i els cubans castristes, que ha de sacrificar-se per la revolució fins a les últimes conseqüències per pujar a l'olimp socialista al costat de Chávez, Fidel Castro i el Che Guevara.

L'usurpador és el primer a atiar el foc perquè passi una intervenció militar dels EUA. A cada moment l'està invocant perquè vol ser un màrtir de la revolució chavista. La imatge del seu rostre imprès a les samarretes està garantida. Per això, el temps i el vent juguen en contra seu. Ja no hi ha més chance i ell ho sap.