La Fiscalia sosté que el judici del procés és imparcial i que no hi ha una sobirania catalana
Defensa que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució era l'única manera de tornar a la legalitat.
La Fiscalia del Tribunal Suprem, representada per Fidel Cadena i Javier Zaragoza, és la primera a intervenir en la segona sessió del judici pel procés a Catalunya que se celebra aquest dimecres al Tribunal Suprem.
Javier Zaragoza ha començat la seva exposició fent un al·legat en defensa del Tribunal Suprem enfront dels arguments de les defenses dels 12 independentistes que estan sent jutjats, assegurant que "semblen autèntics libelos acusatoris basats en una versió distorsionada de la realitat", dirigits a desprestigiar a la justícia espanyola i, per tant, a "qüestionar la qualitat democràtica del nostre estat de dret" i intentant "asseure a l'Estat en el banc dels acusats".
Així, ha defensat que aquest "és un judici en defensa de la democràcia" i de la Constitució "que garanteix els drets de tots els que formem part d'aquest país".
Zaragoza, un dels fiscals presents en la vista al costat del seu company Fidel Cadena, ha realitzat aquestes consideracions abans d'argumentar la seva impugnació a totes i cadascuna de les qüestions prèvies exposades aquest dimarts pels advocats dels encausats, que pretenien aconseguir la nullitat del procediment, consistents a denunciar vulneracions de drets fonamentals durant la instrucció del procés.
Segons el parer de Zaragoza, les defenses van utilitzar aquest tràmit legal de qüestions prèvies per a "transformar en víctimes als qui han fracturat l'ordre constitucional i asseure en la banqueta a l'Estat", que en aquest assumpte no ha fet més que "restaurar l'ordre polític mitjançant l'únic instrument en una societat democràtica, que és l'aplicació de la Llei".
El representant del Ministeri Públic ha defensat igualment la imparcialitat i independència dels set magistrats del Suprem que jutgen aquest assumpte "amb independència del que es digui a extramurs" d'aquest tribunal de Justícia.
"Uns dies enrere l'editorial d'un mitjà deia que no es jutja a dirigents que reclamaven llibertats, sinó a dirigents que volien arrabassar-les", i en aquest sentit ha subratllat que quan es pretenen exercir drets polítics al marge de la Llei "no només no hi ha lesió d'aquests drets, sinó que es vulneren els drets de la resta dels ciutadans".
Retreu als qui diuen que aquest anava a ser un judici a la democràcia perquè "és un judici en defensa de la democràcia espanyola i de l'ordre constitucional que va consagrar la constitució de 1978", que a Catalunya va tenir el suport del 62 per cent del cens electoral.
El fiscal Fidel Cadena, el segon representant del Ministeri Públic a intervenir en el judici, ha afirmat que en aquesta causa no es persegueix una ideologia, sinó "comportaments tipificats en el Codi Penal" que van portar a una situació en la qual al final es va recórrer a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució perquè "no existia una altra manera de tornar a la legalitat".
Cadena, en un to una mica més assossegat que el seu predecessor, Javier Zaragoza, encara que sense perdre contundència, ha utilitzat la seva intervenció per a centrar el debat jurídic en l'incompliment clar de la Constitució per part dels acusats.
Ha incidit també en què "no hi ha una sobirania catalana, sinó una sobirania espanyola" que reconeix la Constitució i que es va veure gravement conculcada amb les lleis de desconnexió que aquests van impulsar al setembre de 2017 al Parlament.
El que es jutja en aquest procediment, ha afegit, és "un pla concertat, minuciós i pluriconvergente" en el qual es va crear "una legislació paral·lela que va donar a la gent la idea que els drets que es proclamen van ser totalment lícits".
Durant el seu torn i impugnació a les qüestions prèvies exposades ahir per les defenses, dirigides a intentar en últim terme la nul·litat de tot el procediment, Cadena ha reconegut que sí que existeix un "dret a decidir", si bé aquest "correspon a tot el poble espanyol, no pot atorgar-se fora dels models previstos".
Així, ha afegit que "no poden uns pocs decidir sobre el que és de tots". "Segòvia no és dels Segovians ni Zaragoza dels Saragossans, ni Catalunya dels catalans independentistes, sinó de tots", ha afirmat.
Escriu el teu comentari