La 'Rodelinda' de Händel arriba al Liceu per primera vegada en la història
Estrenada a Madrid, es tracta d'una coproducció entre el Liceu, el Teatre Real, l'Opéra de Lió i la Oper Frankfurt, i narra la història de Bertarido i Rodelinda a través de la imaginació i les pors del seu fill Flavio
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollirà del 2 al 15 de març les "muntanyes russes emocionals" que planteja la primera producció a Barcelona de l'òpera barroca 'Rodelinda', de Georg Friedrich Händel, amb direcció d'escena de Claus Guth i musical de Josep Pons.
Estrenada a Madrid, es tracta d'una coproducció entre el Liceu, el Teatre Real, l'Opéra de Lió i la Oper Frankfurt, i narra la història de Bertarido i Rodelinda a través de la imaginació i les pors del seu fill Flavio, observador de les lluites de poder en el si de la seva família.
En roda de premsa aquest divendres, Marcelo Buscaino ha destacat que l'òpera 'Rodelinda' és inèdita a Barcelona i també a Espanya abans de l'estrena d'aquesta producció al Teatro Real de Madrid, tot i que es tracta d'una òpera molt representada fora de l'Estat.
En la travessia d'aquesta òpera l'espectador veurà "com les persones reaccionen impulsivament intentant trobar un equilibri entre el costat emocional i racional".
En ella, Rodelinda usa al seu fill com a "moneda de canvi" i garantir que el seu fill va a heretar el tron en lloc del seu usurpador, i el nen, a través de dibuixos de monstres intenta processar aquesta situació.
"Els monstres estan en l'imaginari del nen", ha dit Buscaino, que situa l'acció en una casa d'inspiració georgiana, fracturada i oberta de manera que se succeeixen diverses accions al mateix temps en els seus diferents pisos.
Aquesta obertura de la casa també té raons simbòliques: en lloc de ser acollidora es torna amenaçador, "com una renta còsmica", dins de la visió del nen, que sent la casa com un lloc on entren persones estranyes que volen canviar la seva vida i afectar la seva sensació de seguretat.
INSTRUMENTACIÓ MODERNA
El director musical, Josep Pons, que guiarà als 36 músics de l'Orquestra Simfònica del Liceu, ha dit que encara que els instruments originals barrocs s'aproparien més a la tímbrica ideada per Händel, això requeriria "una infraestructura important", de manera que es ha optat per donar-li a aquesta òpera una sonoritat des de la instrumentació moderna.
Un cop es resolguin aquests reptes, Pons ha dit que no es descarta en un futur que l'orquestra faci servir instruments d'època "i els músics porten perruca", ha fet broma el director musical, que ha considerat que el treball amb música barroca és essencial per qualsevol orquestra.
La soprano nord-americana d'ascendència cubana i catalana Lisette Orpesa, debutant a Barcelona i en el paper de Rodelinda, ha dit que aquest és el paper més gran de la seva vida, ja que interpreta vuit àries llargues, a més del fet que la música és " bastant complicada".
El seu personatge està processant el dolor de la pèrdua del marit, al qual creu mort, i sempre està intentant tancar i posar fi al seu dolor: "Està una mica obsessionada amb el dolor i la depressió i fins gairebé se li oblida que té un fill".
Ha dit que la música és molt bonica, amb àries d'emoció i fúria, i ha avisat que ha de passar molt temps "dalt" i passa tota l'obra sense descans al camerino, el que resulta bastant exigent.
El contratenor Bejun Mehta ha destacat que Händel és un aliment i poema per a les orquestres, i ha celebrat que la composició barroca permet usar la veu d'una manera perfecta.
Sobre el nen protagonista de l'òpera, Buscaino ha dit que es va fer un càsting inicial amb nens a Madrid, però era una opció inviable i es va seleccionar a Fabián Augusto, "actor adult, baixet i prim que passa tota l'obra sobre escena".
La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha destacat l'oportunitat que representa aquesta òpera per presentar al compositor barroc, amb trames "més modernes" que algunes de compositors del segle XIX.
Preguntada sobre el dispositiu del teatre davant la vaga feminista el proper 8 de març --en que hi ha funció--, la directora artística Schepplemann, ha dit: "Jo no tinc cap intenció de fer vaga i vull treballar com tots els altres. És una qüestió filosòfica", i ha assenyalat que el teatre líric no té un pla B.
Escriu el teu comentari