El suport exterior que el Govern busca per digitalitzar La República Catalana alerta Moncloa

 

A Moncloa vigilen amb atenció l'actuació de la Generalitat a l'exterior per poder consolidar el projecte independentista per una república catalana. El servei de vigilància i informació de l'Estat ha avisat al Govern que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, està intentant establir amb altres països una xarxa pròpia de fibra òptica per evitar el control de Madrid en un referèndum unilateral.

Amb un "govern digital" gràcies a suports internacionals, Torra tindria accés al cens ia les dades fiscals de manera independent i evitaria que Madrid pogués intervenir en un altre possible referèndum unilateral. Puigneró està de viatge intentant vendre internacionalment aquesta idea, però Exteriors ja ha intervingut per parlar amb aquests països per evitar-ho.

A les Illes Fèroe, un territori autònom però dependent de Dinamarca, Puigneró va aconseguir un acord amb aquest Govern per "per definir un programa conjunt i col·laborar en el desenvolupament de polítiques de govern i economia digital". El govern d'aquesta localitat de no més de 50.000 habitants defineix en el comunicat d'acord a Puigneró com a ministre, ja que aquesta regió també aspira a la independència respecte al seu propi país.

Ja l'any passat a Dubai, Puigneró va presentar l'"estratègia de Catalunya per esdevenir una nació digital" per crear un DNI virtual de Catalunya i una moneda virtual pròpia. Una cosa que als polítics opositors a l'independentisme ia l'oposició de Sánchez han ridiculitzat, però que preocupa al Govern.

A l'abril, Puigneró tornarà a Dubai per presentar "Catalunya com un dels primers països compromesos en implementar 'blockchain' en la seva administració pública i donar accés de banda ampla i mòbil a tots els seus ciutadans el 2020", per utilitzar la moneda virtual catalana i licitar la seva pròpia xarxa de telecomunicacions per 889 milions que tindrien operadores a cada poble.

A més, Puigneró també vol viatjar a Estònia i també visitar el centre de Ciber Defensa de l'OTAN a Tallin sense passar per l'ambaixada espanyola. "Ens consta que els de l'OTAN estaven bastant sorpresos davant aquesta petició i no pensem que aquesta reunió hagi de tenir lloc", expliquen des de la Diplomàcia espanyola.

Igualment, Puigneró ha creat a Bèlgica un espai virtual on operarà La República Catalana de manera digital, per formar l'anomenat Consell de la República i expedir els DNI catalans a canvi d'un import, que compta ja amb gairebé 60.000 persones inscrites.

Per això, des de finals de gener, el CNI i altres serveis de seguretat han alertat Sánchez sobre aquests moviments, mentre ell es reunia per dialogar amb els independentistes. Així i tot, l'Executiu no ha volgut comentar al respecte d'aquests avisos. Igualment, Exteriors ha visitat al govern danès per compartir el seu malestar pel que ha passat a les Illes Fèroe.

Envoltant-se d'activistes pirates com Anonymous i influència internacional, la Generalitat s'està avançant a Espanya en una direcció digital, usant per exemple el web Decidim per a les consultes ciutadanes cap a l'Ajuntament de Barcelona.

Altres accions de Puigneró per a La República

Puigneró també ha proposat crear una Hisenda catalana o un cens electoral exclusiu per a Catalunya, ja que l'1-O es va demostrar que la comunitat autònoma catalana no controlava el seu territori ni tenia una xarxa de telecomunicacions pròpia. Per al govern independentista, el seu referent és Estònia, que ha desenvolupat un govern virtual per eludir el règim de Rússia.

El Govern de Torra vol controlar virtualment Catalunya, per tenir dades i proves, veient que territorialment no tenen una força de seguretat a la qual poder controlar al 100%.

Per justificar els seus viatges, la conselleria de Puigneríó afirma que "el conseller està a favor de la república digital i treballa perquè Catalunya sigui un referent digital, encara que si no tinguéssim el 'Procés' ho faríem igual", insistint que les telecomunicacions són una indústria important a Catalunya i que el conseller viatja per buscar inversió.

En 2017, Puigneró va ser interrogat, en el seu càrrec de president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), per una operació de la Guàrdia Civil ordenada pel jutge, per trobar indicis relacionats amb la preparació de l'1-O. Fins i tot en 2004, el conseller del PDeCAT va arribar a plantejar a Convergència que s'oposés a la Constitució Europea per no incloure el català com a idioma oficial i ha dit afirmacions com aquestes: "un intel·lectual espanyol parlant de federalisme és com un marit alcohòlic / maltractador cridant 'canviaré' el dia que la seva dona li està fent les maletes "o" Sabeu quina és la diferència entre un espanyol i un mongol? ... una medalla ", va compartir a Twitter per als Jocs de Londres 2012.