Santamaría: "si no s'hagués cridat massivament a la gent a votar, no s'haguessin produït càrregues"

 

L'exvicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría ha explicat aquest dimecres durant la seva declaració com a testimoni en el judici del procés que "si no s'hagués cridat massivament a la gent a votar" durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 perquè actuessin "com a muralles humanes", no s'haurien produït "algunes imatges" de càrregues policials.

En un interrogatori una mica tibant a càrrec d'Andreu Van den Eynde, l'advocat dels acusats Oriol Junqueras i Raül Romeva, Santamaría ha manifestat que, en la seva opinió, l'actuació policial "va evitar circumstàncies molt més greus" que podien haver ocorregut "sota responsabilitat de la Generalitat", ja que a posteriori van conèixer que havien tingut informes en els quals havien estat advertits que podien tenir lloc episodis de violència durant el 1-O.

Van den Eynde ha insistit diverses vegades en si va veure imatges de policies o guàrdies civils agredint ciutadans i, finalment, la exvicepresidenta ha acabat contestant que aquest dia va veure, com qualsevol altra persona, "imatges que no són agradables a la vista", encara que també ha recalcat que 93 policies van haver de ser atesos.

"Són 307 menys dels que va dir", ha apuntat el lletrat, en referència a les primeres xifres que va facilitar el Govern sobre agents ferits el 1-O. "Vam anar depurant les xifres. I que fossin atesos, van anar 93", ha replicat Santamaría.

En un altre punt de l'interrogatori, la testimoni ha volgut deixar clar que un govern ha de "garantir el compliment de la llei" i que el que no pot fer és "incomplir les decisions judicials" ni "generar episodis violents en els quals es conculqui l'ordre constitucional". "Això és una democràcia i a ningú li hem hagut d'explicar que Espanya és una democràcia consolidada des de 1978", ha apuntat.

Així, i a la pregunta de si en una democràcia es pot parlar de tot per què no va permetre parlar d'un referèndum, Santamaría ha afirmat que "cap govern pot disposar de la sobirania nacional, no li correspon", i que "un parla del que té capacitat de disposició" perquè en cas contrari, "a això se'n diria 'parlar debades'".

Quant als 'escraches' als policies destinats a Catalunya, l'exvicepresidenta ha respost que sap "el que és viure un 'escrache'" i que "el que es va viure a Catalunya en molts llocs no va ser un 'escrache', sinó un assetjament violent". També ha denunciat els atacs i assetjaments a alcaldes i regidors no nacionalistes.

Santamaría ha dit que només es va reunir amb l'exvicepresident català Oriol Junqueras en tres ocasions i que en cap d'elles va accedir a abordar la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació perquè "no és assumpte de cap govern", ja que la unitat d'Espanya recau en la sobirania nacional.

A preguntes de l'advocat i secretari general de Vox -que exerceix l'acusació popular i és la part que havia sol·licitat aquesta testifical- Javier Ortega Smith, Sáenz de Santamaría ha assenyalat que Junqueras li va comunicar a la tercera reunió que "tenia el mandat exclusiu d'abordar" l'assumpte del referèndum que la Generalitat plantejava, però li va contestar que sobre això no s'anaven "a entendre" ni estava disposada a "negociar".

L'exvicepresidenta ha manifestat que la seva preocupació sobre la situació a Catalunya va augmentar en l'estiu de 2017, quan es va produir la remodelació del Govern català, concretament pels "perfils que s'havien elegit" per dirigir la Conselleria d'Interior i els Mossos d'Esquadra .

A la pregunta de si es va plantejar en algun moment aplicar l'article 116 de la Constitució que regula els estats de setge, alarma i alerta, a part del 155, Sáenz de Santamaría ha explicat que aquest últim era "la mesura més d'acord" a la situació i que el 116 pot comportar la "suspensió de drets fonamentals". "Era més oportú actuar contra els que havien incomplert greument la Constitució", ha remarcat.