El Constitucional descarta la manca de garanties en la presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

 

El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat per unanimitat els recursos d'empara presentats per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, contra la interlocutòria de l'Audiència Nacional que va ordenar el seu ingrés a la presó provisional el 16 d'octubre de 2017. El TC conclou que no hi ha hagut vulneració de drets fonamentals i que es tracta d'una queixa prematura.

Sànchez havia acudit al Constitucional per entendre que en les seves resolucions, l'Audiència Nacional havia vulnerat el seu dret a la llibertat personal, a un jutge imparcial i a la defensa per ordenar que entrés a la presó per a la consecució de fins que no van ser invocats pel Ministeri Fiscal a la vista prèvia al no haver al·legat risc de fuga i reiteració delictiva.

El Tribunal de Garanties decideix no admetre el recurs pel que fa a la invocació al dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei al tractar-se "d'una queixa prematurament plantejada", ja que la causa penal "es trobava en curs en presentar la demanda "i Sànchez tenia per això" encara l'oportunitat processal de plantejar la declinatòria de jurisdicció i fins i tot, si escau, podia formular davant del Tribunal d'enjudiciament un article de previ pronunciament".

Quant a la resta d'al·legacions, les desestima, i en el cas del dret a la llibertat personal, perquè considera que les resolucions tant de la instructora a l'Audiència Nacional Carmen Lamela com de la Sala penal que li van mantenir a la presó són raonables.

Descarta així que hagi existit indefensió o que la jutge no fos imparcial "pel mer fet que tingui marge per controlar la legalitat de la privació cautelar de llibertat".

"Sense necessitat d'entrar a valorar si va existir o no possibilitat real de contradicció del recurrent respecte del risc de frustració del procediment per la fugida de l'investigat o per la destrucció de fonts de prova, és possible concloure que el resultat final de presó provisional adoptat en la compareixença, hauria estat el mateix", diu la sentència.

A més, exposa que el "recurrent va poder discutir l'existència de riscos de fuga o destrucció de proves a l'atacar, en el recurs d'apel·lació, els fonaments jurídics de la decisió inicial de presó, tenint així plena oportunitat de contrarestar tots els arguments" i diu que, en tot cas, "pot ser suficient per inferir d'una manera raonable l'existència d'un risc de fuga" l'al·legació que va fer la Fiscalia sobre el tipus de delicte comès i la gravetat de la pena.

"LA PRESÈNCIA DE L'INVESTIGAT NO ERA NECESSÀRIA"

La sentència també desestima la seva queixa relativa a la negativa de la Sala Penal de l'Audiència Nacional de celebrar vista d'apel·lació sense que ell hi fos present, doncs d'acord amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans "la presència de l'investigat no era excepcionalment necessària per a pal·liar una manca d'interpretació en l'acte processal d'adopció de la mesura cautelar "ja que allà sí" va estar present i va intervenir "i el temps que va passar entre les dues vistes" no pot qualificar-se com excessiu".

Pel que fa a Jordi Cuixart, demanava empara per si s'estaven lesionant els seus drets a un jutge ordinari predeterminat per la llei, a la llibertat personal en relació amb el dret a un jutge

imparcial i al dret de defensa i a la llibertat personal per absència de la ponderació de la vinculació dels fets amb la llibertat d'expressió i els drets de reunió i manifestació.

"CAP AL·LEGACIÓ EN EL RECURS"

Si és el cas, el Constitucional dóna la mateixa resposta pel que fa a la reclamació d'un jutge ordinari--, que és "una queixa prematurament plantejada" perquè encara estava el procés penal en marxa--, i no admet el que guarda relació amb el dret a la llibertat personal "per falta d'invocació prèvia", és a dir, la queixa no va ser suscitada en la via judicial precedent.

"No hi ha cap al·legació en el recurs d'apel·lació que presenti un contingut impugnatori equivalent al motiu indicat", sentència el Tribunal Constitucional, que desestima la resta d'al·legacions de Cuixart, com en el cas de Sànchez.

Aquestes són les dues primeres sentències relatives a recursos d'empara presentats pels acusats pel procés sobiranista a la presó provisional que dicta el Tribunal Constitucional, el que esgota per a ells la via judicial a Espanya i els obre així les portes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per seguir litigant.

No obstant això, l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, acusada en el mateix judici, ja ha acudit a Estrasburg contra la interlocutòria que va establir el seu ingrés a la presó provisional, si bé en el seu cas ha presentat una demanda, que no un recurs, perquè el Tribunal Constitucional no va dictar sentència entrant en el fons de la qüestió, sinó un acte en el qual rebutjava la suspensió d'aquella mesura, com ella sol·licitava.