El cap d'informació dels Mossos justifica la inacció dels agents perquè la seva missió era "dialogar"

 

El cap d'Informació dels Mossos durant el referèndum de l'1-O, Manel Castellví, ha reconegut al Tribunal Suprem que les parelles d'agents de la policia catalana tenien l'ordre de "dialogar" i "intervenir" amb els concentrats en els centres de votació i que no es va utilitzar la unitat de 'antiavalots' de la BRIMO. També ha dit que es van poder fer "comprovacions de matrícula", però ha negat un espionatge premeditat de l'actuació de Policia i Guàrdia Civil.

Amb contínues preguntes i repreguntes, el fiscal Javier Zaragoza li ha qüestionat al testimoni per l'actitud de les parelles de Mossos durant l'1-O, al que ha contestat: "La seva missió era dialogar, intervenir amb els concentrats, ja teníem les previsions que els col·legis tindrien activitats".

Segons aquest comandament, els Mossos tenien l'ordre d'"intentar el tancament dels locals", complint amb el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), "el que es va aconseguir en 24 centres en què no es va constituir el centre a primera hora". "Ja teníem previsions que la majoria de col·legis tindrien activitats", ha reconegut.

Tot i això, ha assegurat que la BRIMO es va reservar a Barcelona per manifestacions que els preocupaven "bastant", encara que després "no van tenir més transcendència". També ha al·ludit al partit de futbol entre el FC Barcelona i Las Palmas, que es va jugar a porta tancada en senyal de protesta per l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil.

Castellví ha reconegut que l'ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya i després del TSJ era que la Policia i la Guàrdia Civil actuaran en "auxili" dels Mossos. Ha negat un espionatge als cotxes de les Forces de Seguretat de l'Estat, encara que matisant que els mossos "tenen obligació de traslladar les novetats que es van succeint".

"Si apareix un vehicle de Guàrdia Civil o Policia, doncs igual com si apareix una ambulància, el CECOR (Centre de Coordinació dels comandaments dels Mossos) era informat. De seguiments mai es va donar aquesta ordre ni em consta que es fessin", ha comentat.

El fiscal li ha preguntat llavors si el que es va ordenar va ser consultar matrícules de vehicles camuflats"."Ho desconec", ha respost abans d'afegir: "Que es facin comprovacions de matrícula pot ser, però si saps que són de Guàrdia Civil no és necessari".

ELS CDR I EL 20-S

També ha dit que no tenia coneixement en detall de les diligències practicades pels Mossos durant el setge a la Conselleria d'Economia del 20 de setembre registrada per ordre judicial, ja que va estar de viatge entre els dies 16 al 24. "Sense ànim de mentir crec que es van denunciar a dues persones que havien robat unes motxilles ", ha dit. No obstant, ha reconegut que no se'ls va prendre declaració ni es va aturar a ningú.

Castellví ha comentat que uns dels "grans reptes" de la prefectura dels Mossos --de la qual no formava part com a comissari general d'Informació, segons ha dit-- era identificar els grups anomenats CDR, uns 42 en el seu origen constituït per "defensar el referèndum", i on hi havia "des de persones més pròximes a l'ANC fins a gent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o gent de la CUP".