Un agent assenyala que el Govern va buscar finançament a la Xina per a la República

 

El cap de la Guàrdia Civil amb el testimoni ha arrencat aquest dijous el judici del procés al Tribunal Suprem ha apuntat la confiscació l'exsecretari d'Hisenda de Generalitat, Lluís Salvadó, de diversa documentació que apuntava la preocupació dels líders independentistes per aconseguir finançament per sostenir la seva futura república, entre els quals ha destacat un correu electrònic en el qual s'apuntava la necessitat de buscar uns 11.000 milions d'euros a la Xina.

Segons aquest testimoni, al qual es va encomanar la recerca de factures que demostressin la comissió d'un possible delicte de malversació, de l'anàlisi de la documentació confiscada va poder inferir una preocupació dels líders independentistes per aconseguir uns 4.500 milions d'euros que es van calcular com a imprescindibles per a mantenir la independència a l'impàs que anava a produir-se entre la declaració unilateral d'independència i la posada en marxa d'una Agència Tributària pròpia.

En relació amb aquests 4.500 milions euros, l'agent de l'Institut Armat ha assenyalat que segons els documents analitzats ja s'havia tancat un pla per començar a cobrar els impostos del sector públic català, el que s'aconseguiria mitjançant la signatura de convenis amb totes les entitats perquè comencessin a liquidar a l'agència tributària catalana.

A partir d'aquí, i segons un correu electrònic sense remitent trobat en un 'pen drive "confiscat a Salvadó, era també necessari aconseguir 11.000 milions de finançament a la Xina, als quals se sumaven 6.000 milions procedents dels Ajuntaments i altres 1.300 milions d'ingressos propis.

Totes aquestes quantitats -que sumen més de 22.000 milions d'euros- serien necessaris per al manteniment econòmic de la futura república.

Tots aquests plans ja havien generat despesa, ja que es necessitaven aplicacions informàtiques que començaven a implementar-se i que es van encarregar a IBM. "Li demanem la factura i ens la van enviar, per un total de 240.000 euros", ha assenyalat el testimoni a preguntes del fiscal Jaime Moreno, que es va interessar durant l'interrogatori per l'existència d'indicis que permeten sustentar el delicte de malversació que pesa sobre la majoria d'encausats.

L'anàlisi documental també permetia deduir, segons aquest testimoni, un repartiment de papers entre el llavors secretari d'Hisenda i actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que segons el cap s'encarregaria del finançament a l'exterior i del futur Banc Central de Catalunya ; i Salvadó, sobre qui recauria la gestió d'impostos.

ARAGONÉS A ESLOVÈNIA

En la documentació confiscada a Salvadó també es van trobar altres referències als viatges realitzats per alts càrrecs de la Generalitat, entre ells l'actual vicepresident català, Pere Aragonès, per informar-se en l'entorn de la construcció i disseny d'estructures d'Estat de cara a una hipotètica Catalunya independent.

El cap de la Guàrdia Civil ha ressaltat un en concret a Eslovènia al gener de 2017 i en les referències trobades es parlava de la independència d'aquest país fent una comparativa amb la situació catalana, encara que no de manera "exacta", ja que es recordava que "Eslovènia va fer front a l'Exèrcit iugoslau", però es destacaven que "Iugoslàvia era una federació a col·lapse i Espanya era un país més poderós".