Rivera, el que no et conegui que et compri

En un dels seus relats, Juan Varela explica la broma que un grup d'estudiants van gastar al despistat oncle Cándido. Un dia, quan tornava de la seva oliverar, seguit pel seu ruc agafat pel ronsal, un estudiant va ocupar el lloc del ruc mentre que els seus companys van desaparèixer amb el pollí. Quan l'oncle Cándido es va adonar del canvi, va alliberar a l'estudiant, al qual va creure víctima d'un encanteri. Algun temps després, va anar a la fira a mercadejar un nou ase. Un gitano li va oferir un i com va ser la seva sorpresa en veure que el ruc que se li oferia era el mateix que s'havia transformat en estudiant. Llavors, acostant-se a ell, li va dir a cau d'orella: "Qui no et conegui que et compri".

He portat a col·lació aquest relat de Juan Varela perquè es pot establir un paral·lelisme o analogia amb aquest altre "ruc" de la política espanyola: el camaleònic o penell o bipolar de Ciutadans que es fa dir Albert Rivera. Aquest personatge és un alumne avantatjat de Groucho Marx, aquell que, en una de les seves pel·lícules, deia allò de "aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres".

Des dels inicis de Ciutadans, Albert Rivera i els seus nois no han deixat de contradir-se per, després, haver de rectificar i canviar els seus principis. Han superat fins i tot a Zapatero i, per això, se'ls pot aplicar el que tan encertadament va dir Felipe González sobre aquest últim: "Rectificar és de savis i fer-ho tots els dies és de necis". A més, se'ls podria dir també als de Ciutadans que només encerten quan rectifiquen. Mirem el mirall de l'hemeroteca, per passar revista només a alguns dels seus malmesos i canviants principis o contradiccions o incoherències.

Des de l'inici de la seva vida política pública, allà pel 2006, el líder de Ciutadans s'ha fet cridar Albert Rivera. Però vet aquí que, al Registre Civil, el seu nom de pila és Alberto Carlos. Per què la catalanització i l'amputació del seu nom de pila? Per ventura es deu a un complex d'inferioritat de xarnego, sense pedigrí i amb pretensions "montillanescas"? O potser es deu al desig de diluir-se i integrar-entre els catalans de la "ceba", com succeïa amb els "cristians nous" en la nostra història pretèrita? Nomenar és donar vida i imprimir caràcter. El canviar el nom és avergonyir-se de les seves arrels, és voler camuflar com el pop o el camaleó. És un comportament de covards i oportunistes. Però hi ha encara més.

A la primera campanya, amb la qual Ciutadans es va posar de llarg, 89.840 votants van mossegar l'ham de la foto d'Alberto Carlos Rivera, en pilota picada, i d'unes frases programàtiques i motivadores: "No ens importa on vas néixer. No ens importa la llengua que parles. No ens importa quina roba vesteixes. ens importes tu ". Frases resumides en l'eslògan: "Només ens importen les persones".

A més, es va repetir insistentment que els candidats de Ciutadans no eren professionals de la política, sinó professionals que s'anaven a dedicar, durant un temps, a la política. Amb aquest doble ham, Ciutadans va aconseguir pescar tres diputats: A.C. Rivera, J. Domingo i A. Robles. Ara bé, "illico", es van desencadenar les hostilitats entre ells, oblidant-se de les persones, per aconseguir ser el mascle alfa de Ciutadans. Per cert, Rivera porta 13 anys regentant el ramat de Ciutadans i no sembla que hagi de voler tornar a la seva activitat professional prèvia, si és que la va tenir alguna vegada. A més, només li importa ell i els fidels servidors de la seva guàrdia pretoriana.

Rivera i els seus nois, segons el moment i el lloc, van negar o no el pa i la sal, unes vegades, el PSOE; altres, al PP. I, tot i que afirmin que mai pactaran res amb el partit d'extrema dreta VOX, no van tenir empatx a rebre finançament (diversos milions d'euros) del partit d'extrema dreta Libertas i anar de la mà amb ells, el 2009, en les llistes al Parlament Europeu. "Quan es posa sobre la taula aquesta quantitat de diners et planteges. És un dels paràmetres que hem tingut en compte", Rivera dixit. També han descartat futurs acords amb el partit de Sánchez i amb el d'Abascal. D'aquí a unes setmanes, veurem com canvien d'opinió. Vendre els principis per un plat de llenties (uns milions d'euros) no és coherent ni sensat i només s'explica pel desig patològic d'arribar al poder pel poder. I això corrobora que la coherència tampoc és moneda de curs legal a Ciutadans.

Els de Ciutadans menteixen també sobre l'edat del partit, titllant-lo de partit jove, quan ja va per als 14 anys, i sobre el seu líder, Rivera, que tampoc és un líder recent: als 13 anys al comandament de Ciutadans, des de la seva fundació , cal sumar els seus anys a les Joventuts del PP. I el curiós és que no sembla que ell i la seva guàrdia pretoriana es vegin afectats per la limitació de mandats. Fa l'efecte que han fet arrels i que no han arribat a la política menjats i menjant, sinó per poder menjar.

Fes el que dic, però no facis el que faig, podria respondre Rivera, quan algú critiqui el sistema de primàries de Ciutadans. Per a qualsevol pacte postelectoral, Rivera ha anunciat que exigirà que els partits hagin seleccionat als seus electes pel sistema de primàries. Ara bé, es tracta d'una exigència que no es va imposar ell mateix en les eleccions de 2013 ni tampoc en les del 28A. En efecte, en moltes circumscripcions, la designació digital va ser la regla per posar al capdavant de llista a personatges mediàtics i populars, que assegurin una bona collita de vots.

Pel plat de llenties de Libertas (diversos milions d'euros), Ciutadans va passar de ser un partit de centre-esquerra a un centredreta, traint i prostituint, per a més inri, tres principis bàsics de Ciutadans: l'antinacionalisme, el regeneracionisme i els seus propòsits renovadors. Davant d'aquest gir de penell, un dirigent de Ciutadans va declarar: "estem aquí per l'ambició d'un nen amb cara bonica, sense ideologia cap i capaç de casar-se amb qui li garanteixi poder i una portada".

I si parlem de transparència i de respecte dels estatuts de Ciutadans, tant una cosa com l'altra brillen per la seva absència. D'una banda, en diversos exercicis fiscals, els comptes de Ciutadans han estat presentades de forma extemporània o no ho van ser, per a ser auditades pel Tribunal de Comptes. A més, el que subscriu, com molts altres militants, va ser expulsat testicularment de Ciutadans, sense seguir el protocol estatutari. Motiu: exigir precisament transparència i respecte a les regles de joc dels estatuts del partit.

Entre d'altres motius, Ciutadans va néixer per defensar els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya. Durant 13 anys, no s'ha aconseguit res, excepte que l'espanyol hagi pogut utilitzar-se en el Parlament de Catalunya pels diputats de Ciutadans. Pobre o, més aviat, decebedor resultat. Davant la pretensió dels nacionalistes catalans d'utilitzar el català al Congrés dels Diputats, Rivera ha manifestat que "seria poc pràctic" i "ridícul" anar amb el "pinganillo" a l'hemicicle. Malgrat tot, algun temps després, Rivera es contradeia a defensar, en una ràdio, que les llengües oficials estiguessin presents al Congrés.

El 2015, es va produir una altra ficada de pota de Rivera, de la qual va haver de desdir. Segons ell, la regeneració d'Espanya "seria bo que la encapçalés gent nascuda en democràcia i sense les motxilles de la corrupció política". Segons aquesta desgavellada proposta, no estarien legitimats per a aquest projecte els majors de 38 anys: per tant, ni ell, que té 40 anys, ni el 79% dels membres de Comitè Executiu de Ciutadans, ni els cap de llista de totes les eleccions. A més, amb els fitxatges estrella i el transvasament a Ciutadans de militants d'altres partits, molts d'ells arriben amb motxilles carregades de males praxis i amb un pobre bagatge intel·lectual i, sobretot, moral i ètic. Molts d'aquests fitxatges s'han estavellat ja contra la "prova del cotó" i han sortit granota.

Aquests són només alguns dels disbarats, de les contradiccions que jalonen l'ideari i la praxi de Ciutadans i del seu responsable màxim, Alberto Carlos Rivera. Aquests missatges contradictoris de Ciutadans no fan perillar seriosament la nostra ignorància de votants, més aviat la fortifiquen. Per això, com l'oncle Cándido al seu ruc, li dic alt, clar i des de la "honestedat radical": "Rivera, el que no et conegui que et voti".