Aquests són els reptes socials del futur Govern central

 

El PSOE, que ha estat el partit més votat en les eleccions generals del 28 d'abril, haurà d'assumir diversos reptes en matèria social l'execució del qual ha quedat en l'aire a causa de la convocatòria anticipada dels comicis. Pedro Sánchez, que previsiblement tornarà a presidir el nou Govern central, haurà de reprendre alguns dels seus compromisos, com la reforma del Codi Penal sobre els delictes sexuals, la llei contra la violència cap a la infància, la supressió de les concertines o la reducció de la llista d'espera de la Dependència.

El nou Govern previsiblement seguirà endavant amb la reforma del Codi Penal per canviar la tipificació dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. La revisió dels delictes sexuals es va posar damunt de la taula després de la polèmica sentència que va condemnar els cinc membres de 'La Manada' per un delicte d'abús sexual i els va absoldre del d'agressió, en no apreciar ni violència ni intimidació en els fets .

Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el passat mes de juny, ha defensat suprimir el "abús" per considerar tot "agressió", tot i que finalment no va aprovar aquesta modificació a causa de la convocatòria anticipades dels comicis i, per això, es va quedar en l'aire. El PSOE i Podem inclouen en els seus programes electorals aquesta proposta, per tal de defensar que "no és no", i tot el que no sigui 'sí', és un 'no'.

En la lluita contra la violència de gènere, el nou Executiu haurà de donar compliment a les 213 mesures previstes en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, rubricat pel Parlament el 2017. Tal com consta en aquest acord, s'ha de finançar amb 200 milions d'euros anuals.

Així mateix, en la passada legislatura va quedar pendent l'aprovació de la Llei contra la violència cap a la infància. Tot i que la proposició de llei va ser aprovada per l'Executiu de Pedro Sánchez el passat mes de desembre, la convocatòria d'eleccions generals va impedir que culminés la seva tramitació al Parlament. El text incloïa augmentar el termini de la prescripció dels delictes d'abús sexual a menors fins que la víctima compleixi 30 anys.

POBRESA

A més, el nou Executiu haurà d'assumir el repte d'eradicar la pobresa. A Espanya, un 26,6 per cent de la població viu en risc de pobresa i exclusió social, un total de 12,3 milions de persones, segons la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a l'Estat Espanyol. A més, aquesta situació afecta especialment la població infantil. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un de cada tres menors a Espanya viu sota el llindar de la pobresa.

Per combatre aquest problema, el Govern de Sánchez va crear l'Alt Comissionat per a la Pobresa Infantil, a través del qual es va impulsar una bateria de mesures com l'augment fins als 588 euros de la prestació per fill a càrrec per a famílies en situació de pobresa severa. Amb aquesta mesura, que va entrar en vigor el passat 1 d'abril, l'Executiu pretenia treure de la pobresa severa a 82.000 nens a Espanya, del total de 700.000 que viuen en aquesta situació.

L'objectiu final de l'Executiu era posar en marxa un Ingrés Mínim Vital estatal de caràcter no contributiu "que asseguri a les persones un nivell bàsic de renda per tal d'evitar que cap persona o llar caigui en situacions d'absoluta desprotecció".

En l'àmbit de la conciliació i per tal d'eradicar la bretxa salarial de gènere, el Govern de Sánchez va augmentar el permís de paternitat fins a les vuit setmanes, una mesura que va entrar en vigor el passat 1 d'abril. El PSOE vol ampliar de forma progressiva: a 12 setmanes el 2020 i a 16 el 2021.

Pel que fa a la Llei per a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència, el nou Govern té la comesa de reduir la llista d'espera de les persones que tot i tenir reconeguda la prestació a la que tenen dret, però, no la reben. En total hi ha 253.346 persones en aquesta situació de 'llimbs'.

Un altre dels aspectes encara pendents de resoldre en matèria de discapacitat és la demandada reforma del Codi Penal per acabar amb l'esterilització forçosa de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, l'article 156 permet aquesta pràctica, contrària a la Convenció de les Nacions Unides per els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per Espanya fa ja dotze anys.

L'accessibilitat universal és una altra de les qüestions que es va quedar en l'aire. El 4 de desembre de 2017, es va acabar el termini perquè a Espanya fossin accessibles a les persones amb discapacitat tots els seus espais públics, béns i serveis i la situació, un any i tres mesos després, continua igual, segons el col·lectiu.

Es tracta d'acatar el Reial Decret legislatiu pel qual es va aprovar el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, que regula, harmonitza i aclareix les lleis en matèria de discapacitat aprovades amb anterioritat, a més , dóna compliment a la Convenció Internacional.

A això s'afegeix la reforma pendent de la Llei de Propietat horitzontal, ja que la manca d'accessibilitat en edificis obliga a moltes persones amb mobilitat reduïda a viure empresonades en el seu propi domicili del qual no poden sortir per si mateixes.

AJUDA AL DESENVOLUPAMENT

En l'àmbit internacional, el nou Govern tenen el repte d'elevar l'ajuda al desenvolupament (AOD) perquè arribi al 0,7 per cent de la Renda Nacional Bruta (RNB). L'objectiu que els països elevin al 0,7 per cent del PIB l'ajuda oficial al desenvolupament el va adoptar el 1970 l'Assemblea General de l'ONU i, encara que la proposta original era assolir el 1975, des de llavors és una reivindicació històrica de les ONG d'ajuda al desenvolupament.

En el seu programa electoral, el PSOE proposa assolir aquesta fita en l'any 2030, igual que Ciutadans; mentre que Unides Podem és més ambiciós i es marca el 2027. Així mateix, el Govern de Sánchez ja va proposar al Congrés obrir un procés llarg per reformar, amb consens, la llei de cooperació.

IMMIGRACIÓ

En matèria migratòria, el nou Govern previsiblement continuarà amb el compromís de suprimir les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla per uns mitjans "menys cruents" que preservin la seguretat a les fronteres. Les concertines són uns filferros equipats amb fulles tallants instal·lats a les tanques frontereres des de l'any 2005, sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El Govern de Pedro Sánchez va aprovar recentment un projecte de modernització de la frontera de Ceuta i Melilla amb el Marroc que, a causa de la convocatòria d'eleccions, no va finalitzar, amb el que la retirada definitiva de les concertines de dur a terme en aquesta nova legislatura.

També es va comprometre a emprendre la "reforma integral" dels vuit Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) que operen a Espanya i a la construcció d'un nou a Algesires (Cadis) abans de l'any 2022.

En l'anterior legislatura, l'Executiu de Pedro Sánchez es va marcar com a objectiu reduir a un 50% les arribades de migrants en pasteres -després d'un 2018 que ha registrat xifres rècord amb gairebé 60.000 arribades, superant així les dades durant la crisi dels cayucos de 2006-, per la qual cosa previsiblement seguirà treballant per aconseguir-ho.

Amb la convocatòria anticipada dels comicis, també va quedar pendent l'aprovació d'altres lleis en matèria social, com la llei d'igualtat LGTBI i la tramitació d'una Llei de Transsexualitat, l'impuls dependrà del suport parlamentari.