Lingüista de formació (per la Sorbona) i de professió (UAB), i amant de l'escriptura, regida per tres principis: 1. Seleccionar sempre les paraules adequades; 2. Treure'ls punta abans d'usar-les; i 3. Amanir-les amb un polsim de cicuta per a fer-les més eficaces.
El passat 21 de febrer, al Centre de Documentació Europea de la UAB, regentat per la diligent i creativa Conxi Muñoz Ruiz, vaig tenir l'oportunitat i el plaer de participar en una conferència-tertúlia sobre les "Eleccions europees: solucions a través del paneuropeisme". Va ser impartida a dues mans: el doctorand Francesco Camonita, que va dissertar sobre les "eleccions europees"; i un membre del nounat partit Volt, Manuel Biagi, que va presentar aquesta nova formació política. La conferència va ser seguida d'un animat i estimulant debat amb el públic assistent (joves universitaris europeus i espanyols). Davant la proximitat de les eleccions europees del 26M, ve com anell al dit sintetitzar el que s'ha exposat per ells.
Tant l'un com l'altre van aixecar acta de l'estat lamentable en què es troba el vaixell europeu, que va a la deriva, que fa aigües i que pot encallar i naufragar, si no es fa alguna cosa per evitar-ho. Per al Sr. Camonita, els electors no fan ni cas a les eleccions al Parlament europeu, que són considerades com unes eleccions de segon ordre. D'aquí l'escassa participació en aquests comicis europeus. A més, consideren que el Parlament europeu és simplement un cementiri d'elefants o un retir de luxe o un premi o una bicoca, per a les classes polítiques nacionals, a canvi d'"estar" i no fer res. I, per tant, els diputats europeus estan només dedicats a viure i a viure de la suor dels votants-ciutadans europeus.
Per la seva banda, segons el Sr. Biagi, la Unió Europea (UE) viu una situació dramàtica, fruit del profund malestar i creixent desafecte dels ciutadans cap al "projecte europeu"; malestar i desafecte, que poden conduir a la seva destrucció. En efecte, fins ara, s'ha anat donant forma a l'"Europa dels Mercats", oblidant-se de l'"Europa dels Ciutadans", en no tenir aquella de polítiques correctores de les lleis del mercat per potenciar els drets socials i l'Estat del benestar. Aquesta "Europa dels Mercaders" ha provocat una sèrie de debilitats estructurals, que poden fer naufragar el projecte europeu. A títol il·lustratiu i sense ànim de ser exhaustiu, només cal que pensem en la creixent desigualtat entre els ciutadans, en la falta de transparència i de rendició de comptes de les institucions europees, en l'individualisme dels Estats membres (cadascun escombra cap a casa, sense pensar que els problemes d'un país són els problemes de tots), al desmantellament de l'Estat del benestar, en la pèrdua de drets i de conquestes socials, a la precarietat de l'ocupació, en els alts índexs d'atur, etc.
Tot això ha provocat un profund desafecte en els ciutadans cap al projecte europeu i un creixent desencís entre els europeus del carrer. D'aquests pols, els llots del Brexit; i, en la major part dels països membres de la UE, els llots de la multiplicació dels euroescèptics, dels eurocrítics, dels euròfobs, de la resurrecció dels nacionalismes, del renaixement dels partits extremistes i dels partits populistes, del Campi qui pugui!, etc.
Per fer front a tots aquests problemes i a la previsible destrucció de la UE, segons el Sr. Biagi, els ciutadans europeus hem de mobilitzar-nos i empoderar en defensa de la UE. Aquest empoderament, permetrà revitalitzar la democràcia i posar límit als buròcrates i a la sestant casta política europea. A més, possibilitarà l'impuls de polítiques inclusives, solidàries i redistributives. D'altra banda, propiciarà l'harmonització i la convergència de les identitats locals i nacionals amb una identitat europea comuna. També permetrà dur a terme una "política de les coses", allunyada de les declaracions grandiloqüents i retòriques, que busqui solucions reals a problemes reals. Finalment, aquest empoderament podrà propiciar una evolució de la UE cap a una major convergència econòmica, política, social i laboral dels països membres; en definitiva, una major justícia i igualtat entre els europeus.
Com podrem mobilitzar-nos i empoderar els ciutadans europeus? Davant la gestació lenta i accidentada de la Unió Europea i davant d'un avortament previsible, no es pot seguir confiant, segons el Sr. Biagi, en aquells partits tradicionals que han conduït a la "nascitura" UE a la situació crítica que està vivint. Per això, cal donar un vot de confiança a les noves formacions polítiques, que han sorgit per defensar, potenciar i consolidar els futurs "Estats Units d'Europa". Entre aquestes noves forces polítiques està VOLT, que té la pretensió de ser la taula de salvació per a evitar el naufragi definitiu del ferit i malparat projecte europeu.
VOLT va néixer el 2017 de la mà de tres joves europeus de l'anomenada "generació Erasmus" o "generació milleannials": un italià, Andrea Venzon; una de francesa, Colombe Cahen-Salvador; i un alemany, Damian Boeselager. Aquests tres joves van caure del cavall, com Saule de Tars camí de Damasc, el dia en què es va produir el "big bang" del Brexit (2016). Des de llavors, només els va ocupar i preocupar com defensar l'Europa unida i els seus ideals, davant la desídia dels partits tradicionals, davant el renaixement dels partits nacionalistes i populistes, i davant la proliferació dels euroescèptics i euròfobs.
VOLT [< "revolt" (angl.): "Rebel·lió"] és un partit paneuropeu (que aspira a l'aproximació política, econòmica i cultural dels països d'Europa), transnacional (implantat en tots els països de la UE) i transversal (la fractura no està entre dreta i esquerra, sinó entre "europeistes" i "populistes"). Es tracta d'un antídot contra l'onada populista, neo-nacionalista i euroescèptica. Per això, ha nascut amb el compromís de reformar la UE i no de destruir-la i perquè els ciutadans recuperin la fe en la política. Per a això, es proposa canviar el panorama polític europeu, trencant la bombolla dels partits tradicionals, condició sine qua non d'una regeneració política real i en tota regla. Només així es podran afrontar els desafiaments actuals i futurs de la UE en un marc europeu i no en el marc nacional, com han fet fins ara els impotents partits tradicionals. Per tot això, VOLT es presenta a les eleccions del 26M, en tots els països de la UE, amb unes mateixes sigles, amb una mateixa bandera, amb un mateix color, amb un mateix programa.
Davant el desprestigi de la casta política tradicional i dels brots verds de la nova (C 's, Podem, VOX...), tallats tots pel mateix patró, i davant els desafiaments a què ha de fer front la UE, era i és molt necessari i esperançador el naixement de partits paneuropeus, transnacionals i transversals com VOLT. Ara bé, en les eleccions del 26M, serà molt difícil que VOLT tingui èxit electoral i pugui aplicar el seu programa.
D'una banda, els mitjans de comunicació, almenys a Espanya, han fet oïdes sordes i "vista cega" a les propostes de VOLT. Durant la campanya, mai han parlat d'aquest partit i, per tant, és un desconegut per als electors. I ja se sap que el que no es coneix no existeix i no pot ser votat ni estimat. D'altra banda, com va quedar reflectit en el debat que va seguir a la conferència esmentada, els joves, enganyats i decebuts reiteradament pels partits tradicionals, són recelosos a implicar-se en les noves formacions polítiques. Tenen por de ser enganyats una vegada més ja que, com diu el proverbi àrab, "La primera vegada que m'enganyis, serà culpa teva. La segona serà culpa meva ".
Per tant, VOLT haurà d'esperar per aplicar les seves bones idees i materialitzar els seus regeneradores intencions, perquè s'instal·li l ' "Europa dels ciutadans, l'Europa Social, l'Europa del Benestar, l'Europa dels Principis i Valors. Malgrat tot, el seu temps arribarà inevitablement, per salvar del naufragi al vaixell de la UE. Ara bé, quan arribi el seu moment, VOLT ha de tenir preparat l'antídot o vacuna per protegir-se contra els "carronyers" d'altres partits polítics que s'acostaran a VOLT, com mosques a un temptador bresca de mel. Aquests carronyers són els que corrompen l'exercici del poder i no el contrari, com assevera el "dictum" de Lord Acton. En efecte, arriben a la política sense haver menjat i sense menjar, i només per poder menjar. I, després, passa el que passa: uns per altres, la casa sense escombrar.
Escriu el teu comentari