Desenvolupen un nou mètode per diagnosticar la malaltia rara de Farber

 

Un treball liderat per científiques del Consell Superior d'Investigacions Científiques (Csic) ha desenvolupat un innovador mètode per diagnosticar malalties associades a mutacions de l'enzim ceramidasa àcida, com la malaltia de Farber, una patologia hereditària rara que altera el metabolisme dels greixos per a la qual no existeix tractament efectiu.

La malaltia de Farber és un trastorn rar causat per la deficiència de ceramidasa. Encara que hi ha una gran variabilitat en els símptomes, solen ser dolor, inflamació i rigidesa en les articulacions de mans i peus, nòduls subcutanis, defectes cardíacs, pulmonars i deteriorament neurològic progressiu.

El mètode desenvolupat per a patologies com aquesta es basa en un inhibidor enzimàtic, una molècula anomenada 'BODIPY-SOCLAC', que ha estat sintetitzada pels científics.

"La dita molècula, per la seva estructura, reacciona de manera irreversible i selectiva amb l'enzim només quan es troba en la seva forma activa. A l'estar lligada a un marcador fluorescent, la molècula permet visualitzar i mesurar els nivells de ceramidasa àcida", expliquen els responsables del treball, que s'ha publicat a la revista 'Journal of the American Chemical Society'.

Tot això permet, continuen, visualitzar tant els casos en què hi ha un excés de ceramidasa àcida activa com aquells en què hi ha un defecte de l'enzim.

"I un aspecte destacable és que pot detectar nivells basals, de manera que no és necessari el pas previ per sobreexpressarla, i a més permet el seu ús directament en cèl·lules vives", afegeixen.

"De cara al diagnòstic, el principal avantatge és que permet la visualització de la proteïna només quan la seva estructura i funcionament són correctes, que és quan es troba en el lisosoma (un orgànul de la cèl·lula)", detalla Gemma Triola, una de les directores del treball i investigadora del CSIC a l'Institut de Química Avançada de Catalunya.

La científica aclareix que "quan la ceramidasa àcida està mal plegada, es degrada abans d'arribar al lisosoma". Això és el que succeeix en el cas de la malaltia de Farber, per a la qual s'han detectat fins a 20 mutacions en la ceramidasa àcida.

En aquests casos, una estratègia farmacològica són les xaperones, que són molècules de petita pes molecular dissenyades per acoblar-se a enzims i corregir el plegament, facilitant el seu transport correcte dins de la cèl·lula. En aquest sentit, el nou mètode permetria visualitzar si, després d'aplicar les xaperones, la ceramidasa àcida arriba correctament al lisosoma.

"Una altra malaltia rara per a la qual aquest mètode té interès diagnòstic és l'atròfia muscular espinal amb epilèpsia mioclònica progressiva, una alteració neurològica que cursa amb atròfia muscular de la columna vertebral i pèrdua de neurones motores en la medul·la espinal i al tronc cerebral. El ús de xaperones farmacològiques és també una opció terapèutica per a aquesta malaltia que actualment no té curació", argumenta Gemma Fabrias, científica del CSIC en el mateix institut i codirectora de l'estudi.