El tribunal del procés rebutja el cara a cara entre els caps de Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra

 

La Sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha rebutjat l'acarament entre el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i el comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López que va ser sol·licitat per la defensa de l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn en apreciar contradiccions en les seves respectives declaracions sobre el dispositiu policial planejat davant del referèndum de l'1-O.

Així ho ha assenyalat el president del tribunal, Manuel Marchena, a l'inici de la sessió del judici d'aquest dimarts, justificant-ho en l'excepcionalitat de la mesura i en el fet que la pròpia configuració del acarament el converteix en un mitjà per valorar altres fonts que no pot ser aplicat en aquest cas. Ha afegit que s'han apreciat contradiccions també en les manifestacions d'altres testimonis respecte de les quals no s'ha sol·licitat cap acarament.

La prova va ser sol·licitada a principis del passat mes d'abril per Melero per contrastar les diferents versions que López i Pérez de los Cobos havien ofert sobre el contingut de determinades reunions.

Tots dos van mantenir entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre de 2017 una relació fluïda i constant, ja que el primer havia estat designat coordinador del dispositiu policial del referèndum independentista de l'1-O i el segon era el número dos dels Mossos d''Esquadra a qui el seu cap, el major Josep Lluís Trapero, havia encarregat mantenir la interlocució.

No obstant això, en les declaracions prestades pels dos en el judici es van apreciar segons el parer d'aquesta defensa, que exerceix l'advocat Javier Melero, versions contradictòries pel que fa a aquest dispositiu suposadament coordinat entre Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos.

Quan Pérez de los Cobos va comparèixer davant el tribunal va afirmar que l'operatiu dissenyat per la policia autonòmica per a l'1-O, consistent en 'binomis' -parelles de agents- enviats a uns 2.300 escoles de Catalunya per tractar d'impedir el referèndum, va resultar ser una "estafa".

Segons la seva opinió, aquest dispositiu va demostrar ser "insuficient, inadequat i ineficaç", raó per la qual va justificar les intervencions ja conegudes de policies nacionals i guàrdies civils en locals de votació. A la pregunta concreta de si coneixia prèviament el pla dels Mossos, el coronel va respondre que "no és cert".

López, en canvi, va oferir durant la seva declaració una versió ben diferent dels fets. Segons la seva opinió la fórmula dels 'binomis' va ser avalada pel coronel Pérez de los Cobos des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre, ja que els Mossos només podrien centrar la seva actuació en "uns quants" centres de votació. Per això es va decidir fer un desplegament mínim a cada col·legi.

D'altra banda, la Sala entén que no s'ha de donar per renunciats per l'acusació pública determinats documents que no van ser enunciades expressament per la fiscal Consuelo Madrigal durant el tràmit de proposició de prova documental celebrada a la sessió de dilluns.

Segons Marchena, encara que pogués entendre que hi va haver un "erroni entesa" per part del fiscal de la forma en la qual la Sala va assenyalar que havia de practicar-se la prova, el tribunal no pot convertir aquest error en renúncia de les proves, i a la mateixa hauria de ser expressa.