Els ciutadans no ens mamem el dit, o sí?

Els ciutadans de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), com els de tots els pobles i ciutats d'Espanya, parlem el passat 26M. I utilitzem el fuet del vot per donar el seu merescut a l'equip municipal sortint, regentat per Carles Escolà. Com a càstig a la ineficient, malgastadora i censurable gestió municipal de Compromís, la coalició Guanyem Cerdanyola (Compromís, la CUP i EUiA) només va aconseguir conservar 3 dels 5 regidors que, el 2015, va obtenir Compromís. Com s'explica això?

Durant 4 anys, el Sr. Escolà, alcalde Cerdanyola, i el seu equip han estat enganyant els ciutadans-votants. En efecte, de les promeses que van fer al programa electoral de 2015, només van executar el 17% del mateix, segons el digital Cerdanyola Informa. D'altra banda, també han fet desistiment de funcions: no s'han ocupat ni preocupat de les qüestions que interessen als ciutadans de Cerdanyola, ni de la solució dels seus problemes. I ja se sap que amb les coses de menjar no s'hi juga. Ells, però, estaven ocupats en altres coses.

Per il·lustrar aquest "fare niente", només cal citar, per exemple, l'abandonament i l'estat lamentable del barri Canaletes (voreres impracticables, fanals degradades i foses, mala herba selvàtica empresonant el tronc dels arbres, brutícia, etc.) i també del parc de la Riera (pols o fang o tolls, segons l'època de l'any, en el camí central del mateix; destrucció del mobiliari urbà; vegetació abandonada i desbocada, accessos al parc no funcionals, etc.). Podríem multiplicar els exemples. Només cal comparar les promeses electorals ("verba") amb el compliment de les mateixes o amb la gestió del dia a dia de l'Ajuntament de Cerdanyola ("facta") (cf. el digital Cerdanyola Informa). Llavors, com hauria dit José Luis Corcuera, a què van dedicar el temps de treball i el temps lliure el Sr. Escolà i els seus acòlits?

Durant la finida legislatura, el Sr. Escolà i el seu equip han tingut altres ocupacions i preocupacions. S'han tirat a la muntanya, cavalcant a lloms de la il·legalitat, per laborar en favor de "procés". I s'han dedicat, com solia dir Jordi Pujol, a "fer país": a participar en l'Associació de Municipis per la Independència (AMI); a posar l'Ajuntament al servei del fals "dret a l'autodeterminació"; a donar suport a l'Assemblea de Càrrecs Públics, eina per a la desobediència en cas d'aplicació d'un 155 dur; a donar suport al Servei de Català de Cerdanyola; a visitar, a acompanyar i a donar suport al "gallina", pròfug de la justícia, de Waterloo i als seus sequaços; etc.

Davant d'aquestes ocupacions i preocupacions del Sr. Escolà i del seu "staff" municipal, vull recordar-los que "fer país", segons la legalitat vigent, és perseguir una quimera. Hauran d'esperar "ad calendas graecas" per aconseguir la independència d'aquesta part d'Espanya anomenada Catalunya. Per això, imitant a Calderón de la Barca, els dic que les seves pretensions independentistes són "una il·lusió, una ombra, una ficció, un somni [...], i els somnis, somnis són".

I mentre el Sr. Escolà i el seu equip somiaven, conculcant la legalitat, la casa ha estat sense escombrar. Només davant la proximitat de les eleccions del 26M, el Sr. Escolà i els seus companys d'armes van fer com que es posaven mans a l'obra, aixecat voreres i mobilitzant un exèrcit d'operaris, per fer veure i fer creure a la ciutadania que feien alguna cosa. En realitat, els seus "facta" pretenien enganyar-la, un cop més, per guanyar les eleccions del 26M. Però els ha sortit el tret per la culata. Els ciutadans-votants no ens mamem el dit ni tampoc estem a la lluna. Per això, els hem llegit la cartilla i els hem enviat al "carrer".

Els ciutadans-votants hem donat una rebolcada i una lliçó als "apoltronats" i autistes de Compromís de l'Ajuntament de Cerdanyola. Ara bé, aquest rebolcada-lliçó no canviarà el comportament de la casta política guanyadora (a Cerdanyola, el PSC, amb 9 regidors). Per experiència, sabem que la casta política seguirà aplicant les paraules del cínic Tierno Galván ("Les promeses electorals estan fetes per no complir-les") i faran cas a aquest aforisme de la saviesa popular, segons el qual "quan les barbes del teu veí vegis pelar, posa la teva a remullar". Els polítics corrompen l'exercici del poder i no a l'inrevés. Tot i això, els seguim votant: unes vegades, a uns; altres, a altres; altres als mateixos; altres... Per això, és raonable preguntar-se: els ciutadans-votants ens mamem el dit o no?