El Govern espanyol recorre les tres noves ambaixades catalanes

 

El Govern ha donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat perquè recorri davant els tribunals la decisió de la Generalitat d'obrir tres noves delegacions a Mèxic, Argentina i Tunísia, ha informat aquest dijous el Ministeri d'Afers Estrangers, UE i Cooperació.

En el seu recurs, l'Advocacia demanarà mesures cautelars per evitar que es produeixin activitats "perjudicials per als interessos de l'Estat".

Ho demana ja que, segons ha explicat el Ministeri, l'experiència demostra que aquestes oficines "estan sent un instrument fonamental per a promoure les tesis del secessionisme i denigrar la imatge internacional d'Espanya".

La Generalitat va aprovar formalment aquest dimarts l'obertura de tres noves oficines, a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, un anunci que va sorprendre el Govern central perquè, si bé el Govern havia demanat l'informe preceptiu per a obrir-les, no va esperar a rebre la resposta per a crear-les.

No obstant això, tenint en compte els antecedents, l'Advocacia treballarà en un recurs més ampli, no limitat només als tràmits sinó que estudiarà també el respecte al marc competencial i a la Constitució.

INFORME DESFAVORABLE

De fet, el Ministeri que dirigeix en funcions Josep Borrell va remetre el mateix dimarts a la Generalitat un informe desfavorable a l'obertura d'aquestes tres oficines perquè considera que, en aquests moments, és "lesiva per als interessos de l'Estat", tenint en compte "l'objectiu declarat de l'actual Govern de la Generalitat d'emprar tots els mitjans al seu abast per a l'anomenada internacionalització del 'procés'".

Això, subratlla Exteriors, va "en clar perjudici de la política exterior de l'Estat", la direcció del qual competeix al Govern central, "i del normal desenvolupament de les relacions internacionals" que és competència estatal exclusiva segons l'article 149 de la Constitució.

Així, encara que el Govern central reconeix la competència autonòmica per a obrir oficines en l'exterior per a promoure els seus interessos, subratlla que "l'actuació de tals oficines ha d'atenir-se al marc constitucional espanyol".

Per això, afegeix, si una comunitat autònoma desenvolupa activitats exteriors "al marge del seu marc competencial i sense respecte als principis d'unitat d'acció en l'exterior, lleialtat institucional i servei a l'interès general causa en si mateixa un perjudici a la política exterior de l'Estat".

EXTERIORS RECORDA QUE LA LLEI ÉS DEL PP

No obstant això, l'informe del Govern és preceptiu però no vinculant, tal com estableix l'article 12 de la Llei d'Acció Exterior de l'Estat, de manera que no impedeix a la Generalitat obrir aquestes oficines.

Després que el PP anunciés el dimecres una ofensiva parlamentària per a reclamar al Govern que les tanqui, Exteriors ha recordat que la llei en qüestió "va ser aprovada durant el Govern del Partit Popular, que comptava llavors amb majoria absoluta en el Congrés i al Senat".

La passada tardor, el PP va registrar en el Congrés una proposta per a reformar la seva pròpia llei, que no va arribar a debatre's abans de la dissolució de les Corts, i el Govern socialista va afirmar en una resposta parlamentària que la llei presenta "punts millorables", precisament pel fet que l'informe no és vinculant.

ALTRES SIS RECORREGUDES

El TSJC ja té a les seves mans des de setembre un recurs contra les primeres sis delegacions obertes pel Govern de Quim Torra --als Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Suïssa, Itàlia i França--. Exteriors les va recórrer per un motiu formal, perquè es van obrir sense l'informe previ al qual obliga la llei. El Govern al·legava que era una reobertura d'oficines tancades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Després va arribar una segona tanda d'oficines, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut. Al novembre, Exteriors va informar en contra de la seva obertura, per considerar que "el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, és "donar suport a finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d'Espanya". No obstant això, com l'informe no és vinculant, la Generalitat va seguir endavant amb elles.

Ara, les de l'Argentina, Tunísia i Mèxic conformen la tercera onada d'aquestes delegacions, que acabaran també en els tribunals i, previsiblement, no només per motius de forma.