Els murs del Papa Francesc i de la Unió Europea

Corrien els últims dies de 2018 quan vaig visitar, per primera vegada, Roma. Durant més d'una setmana, vaig recórrer els set pujols de la Ciutat Eterna. Així, vaig poder admirar aquest museu-ciutat a l'aire lliure, que ens fa sentir que som uns lil·liputencs si ens comparem amb els creadors del que es pot veure i comtemplar, simplement passejant. I, com no podia ser d'una altra manera, també vaig recórrer Pujol Vaticà, situada al Trastevere. I, aquí, la Ciutat-Estat del Vaticà va ser una visita obligada.

A l'Vaticà li vaig dedicar dos dies. El 25 de desembre, a la Plaça de Sant Pere, vaig assistir a la tradicional i ritual benedicció "urbi et orbi" del Papa Francesc. Un altre dia, el vaig invertir en visitar els museus vaticans i la Basílica de Sant Pere. Impressiona la concentració d'obres d'art i també la majestuositat de la Plaça i de la Basílica de Sant Pere així com de les dependències vaticanes. Però hi va haver també altres dues coses que van cridar poderosament la meva atenció i que em van impactar molt negativament. Per això, vaig a centrar-me en aquestes.

D'una banda, com Jesús quan va entrar al Temple de Jerusalem, em va horroritzar l'ocupació i la colonització de la ciutat "santa" (?) Pels parents moderns dels que Jesús va expulsar del temple de David: els mercaders, adoradors del " vedell d'or "(Èxode, 32). Davant d'això, a un li van donar ganes, com Jesús, d'agafar el fuet per netejar-la de mercaders i de repetir-allò de "La meva casa serà anomenada casa d'oració, però vosaltres l'heu convertit en cova de lladres" (Mateu 21,13 ).

I, d'altra banda, em va impactar també la robusta i imponent muralla que envolta completament la Ciutat-Estat del Vaticà i que no es la salta un gitano. El seu traçat coincideix amb la primitiva, construïda al segle IX, en part, pel Papa Lleó IV. Tenia i té només 5 portes d'accés al territori vaticà, portes fèrriament custodiades pels "carabinieri" i / o els guàrdies suïssos i / o la seguretat privada.

Històricament, les muralles prístines van ser construïdes per protegir i defensar els primers nuclis urbans dels enemics i de les epidèmies. Per això, en Les Partides, Alfons X el Savi, va definir la "ciutat" com tot lloc tancat amb murs. Ara bé, amb el pas del temps, les muralles també van adquirir altres funcions: demostració de força i independència política; control del tràfic mercantil i de la fiscalitat sobre les mercaderies: per aquest control, tot havia de passar per una sola porta de la muralla; paper ornamental: les muralles fan que les ciutats siguin més nobles i belles, etc. No obstant això, amb l'arribada de la pólvora des de la Xina, gràcies a Marco Polo, les muralles van perdre la seva funcionalitat original. Avui, les parents modernes de les muralles -les "tanques", per exemple, a Ceuta i Melilla; i els "murs", per exemple, el demolit "mur de Berlín" o l'inacabat mur entre Mèxic i EUA- han trobat una nova funcionalitat: impedir o dificultar les migracions d'éssers humans entre països o territoris.

He posat l'accent sobre la muralla que envolta la Ciutat-Estat del Vaticà perquè em va impressionar. Però, sobretot, per les declaracions del Papa Francesc a Jordi Évole, el passat 22 de març, per al programa " Salvados " (La Sexta). En una llarga entrevista (gairebé una hora), el Papa Francesc va parlar del diví i de l'humà, però va posar l'accent, sobretot, en el drama humà dels refugiats i dels migrants. Els uns i els altres -aguijoneados per la fam, les persecucions, les guerres, la injustícia, la pobresa, la desesperació, etc. i també per una gran il·lusió i una esperança o fe cega en una vida millor- es posen en moviment, sense mesurar les conseqüències d'una migració instintiva, vital, desordenada i il·legal. I, per això, es pot dir que, en general, surten de Màlaga per entrar a Malagón, on a molts els espera la mort, el sofriment, l'explotació laboral i sexual, etc.

A la part central de l'esmentada entrevista al Papa Francisco, J. Évole li va mostrar un tros de concertina de les tanques de Ceuta i Melilla, que separen aquestes dues ciutats del Marroc, i va fer referència explícita al mur que Trump vol seguir construint i rematar entre Mèxic i EUA I també va portar a col·lació aquests "murs naturals" dels deserts, dels rius, dels mars, de les muntanyes i dels països-muralla. Aquest és el cas de Turquia i el Marroc, encarregats d'impedir, com a autèntics mercenaris ia canvi de sucoses contraprestacions crematístiques, que els emigrants arribin a Europa.

Davant d'aquests fets, el Papa Francesc sent un gran dolor i tira la culpa al capitalisme ia aquesta mare envellida i descastada que és Europa. A més, formula una "llei universal", segons ell, vàlida en l'ordre social i personal: "El que aixeca un mur acaba sent presoner del mur que va aixecar". Per evitar aquesta auto-presó, proposa l'alternativa de "construir ponts", que permetin que els homes puguin circular lliurement i comunicar-se. La UE, per la seva banda, està obsessionada també pels fluxos migratoris i responsabilitza d'això a les màfies i als països exportadors d'immigrants.

La proposta del Papa Francisco coincideix amb un dels principis fundacionals i fonamentals de la Unió Europea, vehiculat pels missatges icònics dels bitllets de curs legal de la zona euro : en tots els bitllets, apareixen ponts, finestres i portes, que són mitjans que propicien la circulació i el trànsit tant de persones com de mercaderies. Aquests missatges del Papa i dels bitllets denoten solidaris i generosos sentiments: no cal construir murs ni tanques; cal destruir-los, com va passar amb el de Berlín. I en el seu lloc, cal propiciar la construcció de ponts i l'obertura de finestres i portes, que afavoreixin les migracions i la comunicació. Ara bé, una cosa és predicar i una altra donar blat.

Per les seves actes, que contradiuen el que verbalitzen, tant el Papa Francesc com la Unió Europea són incoherents, ja que estan instal·lats a la zona de confort després de les seves fornides muralles. El Papa segueix vivint dins de la pètria muralla del Vaticà, tancada amb pany i clau per a qualsevol necessitat que truqui a alguna de les seves portes. I la Unió Europea segueix comprant els serveis de dos països mercenaris (Turquia i el Marroc) perquè siguin muralles infranquejables, que impedeixin que els fluxos migratoris arribin a la terra promesa de la UE Per això, s'ha d'aixecar acta d'una total contradicció entre els seus "verba" i els seus "facta", entre la seva "bonisme verbal" i la realitat factual.

Davant la reiteració del missatge papal per part dels seus subordinats ( "Déu no va crear murs", "Déu no demana papers", per residir i treballar en un país, Bisbe de Solsona dixit), alguns crítics els han recordat el consell de Jesús de "donar al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu" (Mateu, 22,21). En efecte, Déu no va crear murs ni demana papers, però el Cèsar, si.

I davant les actituds bonistes de certes ONG o certs partits polítics d'eliminar tanques i muralles, i de construir ponts, els partits titllats de populistes els responen: "D'acord, construïm ponts, però ponts llevadissos". Aquests permetran dur a terme una gestió planificada, reglada i legal dels fluxos migratoris. En efecte, com diu Nicolás Guillén en el poema "La muralla", musicat i popularitzat per Ana Belén i Víctor Manuel, no es pot obrir la muralla a qualsevol: "sí", "a la rosa i al clavell", "a la colom i al llorer "," al cor de l'amic ", ...; "No", "al sabre del coronel", "a l'alacrà i al centpeus", "al verí i al punyal", ... A més, els ponts llevadissos seran un antídot contra la xenofòbia, el "precariat", l'explotació i l'esclavitud dels nouvinguts, etc.

Per això, el Papa Francesc i als polítics bonistes caldria convidar-los a no tirar pilotes fora ia rumiar la cançó d'Ana Belén i aquestes sàvies paraules de Jesús i actuar en conseqüència: "Per què et fixes en la palla que està en l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que està en el teu? Com pots dir al teu germà: Deixa que et tregui la brossa de l'ull, si hi ha una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la palla de l'ull del teu germà "(Mateu 7, 3-5).