L'esquerra llatinoamericana en franca caiguda

Si alguna vegada el Fòrum de Sao Paulo va tenir algun brillantor en els seus 25 anys d'existència a Caracas es va apagar aquell moviment d'organitzacions d'esquerra llatinoamericana, fundat per Fidel Castro per alimentar el seu ego i histrionisme.

La celebració del seu XXV aniversari va ser deslluït, sense pena ni glòria, mostrant el desgast i l'agonia dels seus afiliats. Per la gran trobada del 25 al 28 de juliol, Diosdado Cabello, el número dos del règim chavista va convidar unes 900 persones però només van acudir uns 145 activistes.

Tampoc van acudir a la convocatòria grans líders o caps d'Estat de l'esquerra regional. Tot just el president cubà Miguel Díaz-Canel que va aparèixer en la clausura del fòrum com un premi de consolació per no deixar sol l'amfitrió i de pas extreure'n recursos.

El gruix dels convidats ho van integrar persones de tercera edat i jovenets amb les seves motxilles. Els primers a la recta final de la seva vida esquerrana i els segons al començament de la seva vida política. Vells i joves, sense el segment intermedi dels adults universitaris foguejats en les arts dels debats ideològics.

Aquesta va ser la classe de gent que es va registrar a l'hotel Alba, antic Caracas Hilton, encantats amb allotjament gratuït en un hotel de cinc estrelles, vingut a menys perquè cap hoste chavista paga el compte. La revolució bolivariana ha deixat el hotel al pelero, han desaparegut el mobiliari, tovalloles i llençols.

Els nois motxillers estaven fascinats amb el menú de les "taules sueques", fent fotos amb els seus telèfons mòbils per mostrar per les xarxes que a Veneçuela no es passa gana i parlant meravelles del règim. Amb aquesta propaganda es pagaven el viatge, menjar i allotjament durant una setmana de turisme gratuït.

Tan poca gent va acudir a l'esdeveniment que van haver de ficar de farciment a uns 600 milicians vestits de caqui a la marxa antiimperialista en els carrers de Caracas. Diuen que el règim va malgastar 200 milions de dòlars en les despeses del fòrum mentre els veneçolans es moren de fam.

La declaració final del fòrum assumeix el compromís de donar suport als vells partits de l'esquerra en el poder i sostenir els que segueixen manant com Cuba, Veneçuela i Nicaragua. I s'exhorta a donar suport a les candidatures d'Evo Morales i Álvaro García Linera a Bolívia; de Daniel Martínez i Graciela Villar a Uruguai i d'Alberto Fernández i Cristina Fernández de Kirchner a l'Argentina.

L'analista polític Alfredo Michelena en el seu article d'Idees de Babel ho diu clar: el Fòrum és un mecanisme de concertació per permetre que l'esquerra, és a dir, "els promotors del despotisme de l'Estat sobre la societat i l'economia, accedeixi al poder i s'enquisti en ell. Per això segueixen organitzant trobades, promovent 'accions de solidaritat mútua', millorant les seves comunicacions i desenvolupant un programa de formació política".

La veritat és que el fòrum va evidenciar l'agonia dels partits d'esquerra i de la ultraesquerra com la guerrilla colombiana FARC, els representants Iván Márquez i Santrich, ni tan sols van acceptar la invitació que els va fer Maduro. I el seu vell aliat, Pepe Mujica, que tampoc va venir per no recolzar "la dictadura" com la qualifica. Als esquerrans llatinoamericans ja se'ls va acabar la mamella chavista, ara estan raspant l'olla. La caiguda de l'esquerra és inaturable. Els partits de centre i dreta s'han de posar piles.