Santiago de Xile viu la manifestació més gran de la història recent

 

Més d'un milió de persones han sortit aquest divendres als carrers de forma pacífica i espontània a la plaça Itàlia de Santiago de Xile, després d'una setmana de protestes violentes contra el Govern de Sebastián Piñera, segons ha informat la Intendència de la Regió Metropolitana de Santiago.

Aquesta marxa, a la qual han batejat com a la 'Marxa més gran de Xile', s'ha convertit en la més massiva des de la tornada de la democràcia al país, segons ha recollit 'La Tercera', que ha agregat que es preveu que la xifra d'assistents vagi en augment.

"La regió metropolitana és protagonista d'una pacífica marxa de prop d'un milió de persones que representen el somni d'un Xile nou, de forma transversal sense distinció", ha indicat la intendent Karla Rubilar, al mateix temps que ha qualificat la jornada de "històrica".

Després, en declaracions a 24 Horas, Rubilar ha insistit que "la gent vol un canvi, un Xile nou". "La reconstrucció de les confiances és sobre un Xile nou (...) Això no s'ha atribuir a cap partit polític, aquí està marxant tot Xile amb diferents colors, i amb molta esperança, aquest és un senyal molt evident de que hem de prendre aquesta manifestació i convertir-la en accions concretes", ha agregat.

Per la seva banda, el president de Xile, Sebastián Piñera, ha valorat la marxa com a "multitudinària, alegre i pacífica" en el seu compte de Twitter. A més, ha especificat que "els xilens demanen un Xile més just i solidari" i que la jornada "obre grans camins de futur i esperança".

"Tots hem escoltat el missatge. Tots hem canviat", ha agregat. "Amb unitat i ajuda de Déu, recorrerem el camí a aquest Xile millor per a tots", ha assegurat el mandatari.

Les protestes van esclatar la setmana passada per la quarta pujada del preu del bitllet de metro en pocs mesos, però ràpidament van créixer fins a denunciar la desigualtat social. Almenys 19 persones han mort i centenars han estat detingudes.

L'Institut Nacional de Drets Humans (INDH) ha rebut denúncies sobre tortures, vexacions i altres abusos i l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, i l'expresidenta xilena Michelle Bachelet, ha anunciat que enviarà dues persones al país per investigar aquests fets.

L'INDH ha actualitzat aquest divendres les xifres recopilades sobre persones ferides que es troben a hospitals, persones detingudes i les accions judicials empreses en el context de les protestes.

Així, les persones ferides han ascendit a 997, 413 d'elles per armes de foc i 24 per balins; els detinguts són ja 3.162 i s'han emprès un total de 80 accions judicials, 15 de les quals constitueixen querelles per violència sexual, que inclouen despullaments, amenaces de violació i tocaments.

L'última d'elles s'ha presentat aquest divendres contra els carrabiners per un delicte de tortura sexual contra el jove Pedro Aguirre Cerda. L'acció legal considera també agreujant de discriminació perquè Aguirre és homosexual.

Piñera, inicialment va respondre les protestes amb un estat d'emergència i tocs de queda -mesures que encara continuen-, després va demanar perdó per la seva "falta de visió" i va anunciar un paquet de mesures per reduir la bretxa entre els xilens, però les manifestacions continuen.

"Dins de l'Estat de Dret i amb total compromís amb la defensa dels Drets Humans, hem fet tots els esforços al nostre abast per restablir l'ordre públic, per assegurar i protegir la pau i la tranquillitat dels ciutadans", ha dit.

El president xilè ha donat per fet el seu "deure" i ha demanat "encaridament" als altres partits que "contribueixin per recuperar la pau".