La briseta bolivariana és una amenaça?

Entre Nicolás Maduro i el seu segon al comandament, Diosdado Cabello, hi ha una rivalitat ferotge a mostrar quin dels dos llança majors amenaces contra el món i els veneçolans. I en aquest campionat vam dubtar qui vagi a guanyar perquè un dia el primer diu una cosa i després salta l'altre per pujar-li el to al mateix tema.

La qüestió és que els dos competidors malgasten el temps en veure com destrueixen als seus adversaris polítics mentre el país s'enfonsa en trossos i no presenten solucions per aixecar-de les ruïnes que el mateix règim dictatorial ha causat, sinó seguir robant.

L'onada de protestes que recorre Xile, Equador, Perú i Bolívia, se la volen atribuir a "la briseta bolivariana" que amenaça de convertir-se en "huracà", diu Cabello i després Maduro ho ratifica en afirmar que està passant segons el planificat pel Fòrum de Sao Paulo i l'ajuda de Putin.

En el seu programa televisiu "amb la maça donant", Cabello es frega les mans: "no puc ser hipòcrita, sí m'alegra que els pobles s'aixequin". I per si no li creuen torna amenaçar que aviat el poble colombià s'alçarà contra l'opressió. "Tenen un foc i no s'han adonat".

Diosdado Cabello amb un maça

El règim chavista somia amb tenir influència i lideratge a Amèrica Llatina com abans amb els "petrodòlars" que ara no existeix perquè ja no té capacitat de finançar als grups d'esquerra a causa de la caiguda dels preus petroliers i la destrucció de Petrolis de Veneçuela.

L'època de les vaques grasses ha passat a la història de quan Hugo Chávez pagava els cims paral·leles internacionals dels membres del Fòrum de Sao Paulo i finançava els viatges, obres socials redemptores i campanyes per a la reelecció dels seus aliats com Evo Morales, Cristina de Kirchner, Daniel Ortega, entre d'altres. Era la seva manera de finançar la "justícia social" a costa dels diners veneçolà.

I una cosa del passat ha quedat en la memòria d'aquests grups ressentits que ara incendien, saquegen i sabotegen perquè el seu objectiu és desestabilitzar als governs democràtics per arribar al poder o impulsar una constituent segons el model chavista.

La geopolítica del petroli ja és del passat. El règim el màxim que pot oferir ara finançar és amb llavors i lingots d'or, el coltan i els diamants de l'Arc Miner de l'estat Bolívar, al sud del país, el nou "Dorado" de sang on regna la llei de la selva i els fusells de la Guàrdia Nacional i de la narcoguerrilla de l'ELN i les FARC.

Malgrat el desprestigi internacional de la dictadura de Cabello i Maduro, els dos celebren com a seus els incendis i destrosses provocades. "A Xile la gent està demanant l'Assemblea Nacional Constituent i saps què demanen? Pensions igual al salari mínim, reconeixement dels pobles originaris, educació lliure i gratuïta, a què sona això? A Veneçuela", va afirmar Cabello en roda de premsa des Bolívar.

Però oblida que és el mateix mètode del foquisme i la guerra de guerrilles, que els "robolucionarios" chavistes s'han aplicat en el nom dels pobres per després sumir-los en la misèria. Res de nou. Només un bon moment, una conjuntura per aprofitar-se de l'onada andina de protestes les espurnes encenen la praderia des de l'Havana.

Cabello i Maduro deliren amb ser influents a la regió quan no passen de ser uns devaluats fanfarrons amb poca plata que regalar per comprar voluntats.