Unes eleccions que ajuden a pujar la ultradreta i fiquen la CUP en el Congrés

Les enquestes, com s'ha pogut comprovar, no sempre encerten. Aquest 10-N quedarà en la memòria de bona part de la ciutadania com les eleccions que han obert la porta parlamentària a l'extrema dreta, als antisistema de la CUP i la patacada de Ciutadans, que ha patit una derrota de les que fan història, que arrasa l'esplendorós futur que alguns auguraven a Albert Rivera. El líder taronja ha estat el causant de la derrota i el que ha de fer és presentar la seva dimissió i anar-se'n a casa seva per definir, amb humilitat, el que vol fer en el futur, fora ja de la política. Estava cantat, ho hem anat dient fa temps, però la baixada ha estat més gran de la que s'esperava.

Amb aquests resultats, s'obre una nova etapa en la política espanyola: la formació d'un nou govern -segons els números- segueix estant molt complicada, encara que no impossible. La dreta, amb PP, VOX i Ciutadans, no sumen. Mentre que el PSOE, tot i baixar tres escons, és la formació que té més possibilitats de formar govern sumant vots de diversos partits més l'abstenció d'alguns més. Això sembla el conte de la lletera, però és l'opció amb més possibilitats de formar govern. Aquest país no es pot permetre la convocatòria d'uns nous comicis. Cal que els partits arribin a acords que permetin comptar amb un govern com més aviat millor.

En onze mesos el partit d'Abascal, que no tenia cap representació, ha aconseguit 52 diputats, convertint-se en la tercera força de Congrés, cosa impensable fa uns mesos. La gran sorpresa d'aquest diumenge, que ha obert la porta a VOX per convertir-se en el partit de la ultradreta que millors resultats ha aconseguit a Europa. Tot un esdeveniment que omple d'orgull el seu líder i de preocupació no només a Espanya, sinó a la resta d'Europa, que veu com el populisme xenòfob i excloent segueix avançant i genera una profunda preocupació a la Unió Europea sense que fins ara els seus líders hagin dissenyat una estratègia per frenar el seu avanç.

Si en el seu dia el PP va ser el causant de la pujada de l'independentisme a Catalunya, ara ha passat a l'inrevés, els independentistes i la situació de conflicte a Catalunya és el que ha propiciat la pujada espectacular de la ultradreta. La ciutadania no s'ha sentit protegida pels partits i el discurs populista ha calat: veuen en Abascal la persona capaç de resoldre els problemes amb Catalunya, amb mà dura... Una actitud molt perillosa...

La presència de la CUP al Congrés és un altre element distorsionador de la convivència cívica a la Cambra baixa. L'estratègia dels cupaires de presentar-se a les eleccions generals per -des de dins- destruir el sistema, només se'ls pot ocórrer a ells, que en el fons això de ser diputats ja els va bé, li agafen el gust del càrrec i les prebendes que d'això es desprèn. El que sí tenim clar és que l'espectacle està servit a l'hemicicle. També és ben cert que el Parlament espanyol no és el de Catalunya i igual qui presideixi la Cambra els envia a prendre la fresca a la banda dels lleons.