Els del burca

A cada vegada més països occidentals s'ha limitat o prohibit, en els espais públics, l'ús de determinades peces de roba habituals en els països islàmics. Aquestes peces vetllen, total o gairebé totalment, el cos de les dones: és el cas de la burca (cobreix completament el cos), de el nicab (cobreix tot el cos, excepte els ulls) i també del xador (només deixa a l'descobert la cara ). Faig referència a aquesta indumentària tradicional musulmana per establir una analogia amb aquests internautes que intervenen en les xarxes socials, portant no el nicab o el xador sinó directament el burca de l'anonimat.

A les xarxes socials podem diferenciar dos arquetips d'internautes, amb comportaments totalment diferents i fins i tot oposats. D'una banda, hi ha aquells que fan un estriptis constant, esclaus d'un narcisisme exacerbat i patològic: pengen contínuament fotos i expliquen, amb pèls i senyals, el que han fet, el que diuen que estan fent o el que pensen fer. I, d'altra banda, hi ha els portadors de el burca, que interactuen parapetats després la barrera de l'anonimat, del pseudònim o del fals nom. Avui deixem per a una altra ocasió als desenfrenats i malaltissos narcisistes digitals i ens ocuparem només dels portadors de la burca.

En els meus passejos per les Xarxes Socials, a aquests portadors de la burca no els sòl prestar atenció i els dic "anònims" (sense nom), "descarats" (sense cara) i "sense ànima" (sense ànima, que es reflecteix en el rostre i en el nom). Alguns analistes, pel contingut i la forma de les seves intervencions en les xarxes, els titllen també de "talibans", de "hooligans", de "franctiradors" o de "controls", denominacions totes elles amb connotacions pejoratives. Aquests internautes solen tenir una molt mala reputació digital. Altres estudiosos els consideren equivocadament "advocats de el diable", "mosques colloneres" o "tàvecs socials", denominacions parasinonímicas amb connotacions, més aviat, laudatòries. Ara bé, els anomenats "tàvecs socials", portadors de el burca, no li arriben ni a la sola de la sandàlia del "Tábano d'Atenes", l'honest radical i insubornable Sòcrates.

Els del burca són els internautes que tiren la pedra lingüística i amaguen el nom real. Això denota no només un acte de covardia per part dels escrividors que, com aquell torero poruc que es va tallar la cua, no tenen bragueta (o dídims o ovaris) per carregar amb les conseqüències dels seus actes lingüístics. És també un signe de desconfiança o de manca de seguretat en el que han escrit o en com ho han escrit. I això revela, al seu torn, que no han cuidat ni el que diuen ni com ho diuen. Aquesta asseveració coincideix amb les declaracions de Victor García de la Concha, Exdirector de la RAE, quan afirma que el parlar esparracat dels de la burca "rebaixa el nivell, tanca les lleres per a un discurs obert a l'matís, a la reflexió, a la crítica, a la racionalitat ". Per això, els de el burca no donen la filiació als seus textos i els abandona "gallinaceamente", com es va fer amb Moisès al Nil.

En efecte, els del burca es dediquen a penjar a les Xarxes missatges provocadors, irrellevants i inadequats. Mean sistemàticament fora de el test i es van sempre pels turons d'Úbeda. D'aquesta manera, intenten molestar, provocar, linxar i "escrachear" a altres internautes; crear confusió i alterar el debat sobre un tema concret; pertorbar una comunicació natural i normal; generar violència verbal i actituds trobades; ocupar les xarxes socials, provocant així un col·lapse en el trànsit digital, perquè no es parli de les coses que interessen als ciutadans; ... "Que sais-je encore". Per això, no dubten a utilitzar grolleries i expressions ofensives, en verbalitzar mentides o en produir missatges incendiaris, sarcàstics i disruptius. Això no sembla estar emparat per la llibertat d'expressió o, almenys, per la cortesia lingüística. Per això, Manuel Vicent ha escrit molt encertadament que "la tècnica ha fet possible que estiguem tots a la mercè dels brams que ens ofereixen les ones [i les xarxes socials]".

Aquests internautes portadors de burca actuen, unes vegades, com llops solitaris: viuen les interaccions a les Xarxes com un joc o divertiment o instrument per a fugir de la soledat o per satisfer la seva narcisisme patològic exacerbat, buscant sempre l'aplaudiment del ramat. I, altres vegades, intervenen en comandita o ramat, com autèntics "brossa". Són els tontos útils, que no dubten a allistar-se per formar batallons de mercenaris a el servei d'una organització (partit, sindicat, empresa), d'un moviment o d'una causa, per desinformar i manipular els incauts internautes. Són agents de la "agitprop" (agitació i propaganda) per influir sobre l'opinió pública, en el marc de les campanyes electorals o publicitàries per exemple, i perquè els comanditaris i ells mateixos puguin obtenir rèdits polítics, sindicals, empresarials o crematístics.

Les Xarxes Socials, com tot a la vida, no són ni bones ni dolentes "per se". Són bones o dolentes segons l'ús que es fa d'elles. Són una eina neutra, però podem convertir-les, per l'ús que fem, en un instrument negatiu (de destrucció) o positiu (de construcció). Ara bé, crec que l'anonimat pot arrumbar, si no ho ha fet ja, la potencialitat i la funcionalitat de les Xarxes Socials, si no es posa límit a aquestes tèrmits humanes, els portadors de el burca, que estan convertint les Xarxes en instruments de assetjament, opressió i d'odi, i no de comunicació, d'alliberament i de respecte cap als altres. Com ha escrit encertadament Manuel Vicent, què trist que "hi hagi al món més de 2.000 milions de pollastres i gallines picotejant, dia i nit, banalitats, brams i bajanades en els teclats de l'ordinador"!

Per això, caldria desratitzar les Xarxes Socials d'aquests rosegadors portadors del burca, no donant-los carnassa, que només els s'acarnissa, ignorant-los i creant al voltant d'ells un cordó sanitari. Així s'evitaria que segueixin contaminant i prostituint el comerç lingüístic a les Xarxes Socials. Ignorant i privant-los de les trones o tribunes als quals s'han enfilat, desapareixeran com un terròs de sucre en un got d'aigua. O acabem amb els del burca i "s'educa els nens en el pensament crític o serem els borregos més ximples de la història de la humanitat, caminant a l'escorxador i belant mentides tots a una", Rosa Montero dixit.