Junqueras i Romeva demanen anul·lar la sentència per vulnerar 13 articles de la Constitució

La defensa dels líders independentistes presos Oriol Junqueras i Raül Romeva ha demanat al Tribunal Suprem (TS) la nul·litat de la sentència per l'1-O en considerar que la condemna vulnera els drets fonamentals continguts en tretze articles de la Constitució, a més de normes internacionals.

En un escrit d'incident de nul·litat, l'advocat Andreu Van den Eynde demana l'absolució de Junqueras i Romeva per infracció dels articles 14, 15, 16.1, 17.1, 18.1, 18.3, 18.4, 20.1, 21.1, 23, 24.1, 24.2 i 25.1 de la Carta Magna, que sintetitza en cinc vulneracions: el principi de legalitat penal, tenir un judici just, dret de reunió, llibertat ideològica i llibertat d'expressió.

El lletrat defensor argumenta que la sentència indica que hi va haver enfrontaments entre policies i ciutadans que van participar en l'1-O, i que aquests intentaven impedir el compliment de les ordres judicials de frenar el referèndum, i afegeix que aquesta afirmació "es construeix sobre premisses tergiversades ja que la ciutadania no va anar a impedir la tasca policial, sinó que va anar a votar".

Sobre Junqueras i Romeva --condemnats a 13 i 12 anys per sedició en concurs amb malversació--, l'advocat assegura que no es van alçar i que totes les seves propostes i idees es van dirigir a fomentar la participació en el vot, "alertant de la necessitat de compatibilitzar-ho amb la pau pública".

També reitera que el TS no era el tribunal previst per la llei per jutjar-los, sinó que era competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i que el Suprem té un defecte d'independència que és "sistèmic" en el sistema de justícia penal espanyol.

A més de considerar afectades la inviolabilitat parlamentària i immunitat, Van den Eynde també al·lega una "ruptura de la continència de la causa i multiplicitat de procediments", sobre els quals assegura que es dirigien contra els seus clients tot i que no estiguessin formalment investigats en ells.

Sobre el líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, l'advocat assegura que la seva responsabilitat penal "es basa simplement, en la sentència, en què va deixar que es fes un referèndum".

En el cas de l'exconseller Romeva, el lletrat assenyala que la seva autoria en els fets, segons la sentència, està relacionada amb la difusió internacional del procés sobiranista, "cosa que es compadeix molt poc amb l'afirmació continguda en la mateixa Sentència (pàgina 330) segons la qual pronunciar-se públicament a favor de l'emancipació política de qualsevol comunitat autònoma no és delicte".