L'exclusió social en l'àrea de Barcelona arriba al 24%

 

Una de cada quatre persones (24,1%) de l'àrea de la Diòcesi de Barcelona -que integra 25 municipis a l'àrea metropolitana i de Maresme, amb 2,7 milions d'habitants- està en situació d'exclusió social -646.0000 persones-, un percentatge molt superior a la mitjana catalana, del 19,4%, i del conjunt de l'Estat, 18,4%, segons el VIII Informe Foessa.

En roda de premsa aquest dijous, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha alertat que ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs concentren "situacions molt dures relacionades amb mancances estructurals".

La seva exclusió social es relaciona amb l'exclusió residencial -dificultat d'accés a l'habitatge-, la precarietat laboral i l'acollida de persones nouvingudes, una migració que actualment està motivada per conflictes i violència al país d'origen: "Ens preocupa perquè constatem que es necessiten grans acords per afrontar cada un d'aquests tres elements "a nivell polític i social.

Es tracta de la primera vegada que l'Informe sobre l'Exclusió i Desenvolupament Social de la Fundació Foessa compta amb dades concretes de l'àrea de la Diòcesi de Barcelona, en la qual s'ha enquestat 1.672 persones, per aconseguir una mirada "multidimensional de la realitat social ", més enllà de les xifres, que corresponen a 2018, i compta amb 35 indicadors de vuit àrees.

L'informe analitza la 'fatiga de la compassió', i ha detectat que més de la meitat de la població (51%) està menys disposada a ajudar els altres que fa deu anys: "La solidaritat intrafamiliar s'està reduint, però no tant perquè les persones siguin menys solidàries, sinó que els fons que les famílies tenien per ajudar s'han esgotat" després d'haver-se donat suport durant la crisi.

"És la primera vegada que a l'acabar un crisi econòmica i social, el col·lectiu afectat per l'exclusió severa ha augmentat", ha lamentat, alertant que l'informe assenyala que s'està enquistant l'exclusió social.

Preguntat per si està d'acord amb pujar l'IRPF a les rendes altes, ha dit: "Es necessita una major qualitat redistributiva, i si aquest augment acaba derivant en més ingressos per a les rendes més baixes, nosaltres estem d'acord, però tan important com l'augment de rendes és la bona administració d'aquestes", ha alertat.

La responsable d'Anàlisi Social de l'entitat, Miriam Feu, ha assenyalat que les persones que arriben a Càritas tenen "un conjunt de problemàtiques associades, i cal treballar totes les dimensions", i ha alertat que el 36% -un milió de persones- té una llar insegura per estar en condicions inadequades, a l'espera d'un desnonament, en una habitació rellogada, no saber quan li van a fer o tenir una situació de violència.

"També influeix la problemàtica de l'augment del preu de l'habitatge, que fa que les persones, després de pagar el pis, caiguin en la pobresa severa", ja que han estimat que a les persones en exclusió social els queden només 286 euros a al mes de mitjana després pagar-lo quan viuen soles i 599 quan són dos adults amb nens.

Altres factors que generen l'exclusió són la precarietat laboral, ja que el mercat "funciona com un ventilador" i fa fora les persones, amb una gran afectació de contractes de molt curta durada i amb molta parcialitat involuntària, al que se suma que encara existeix la Renda garantida de Ciutadania (RGC), estimen que no arriba a la meitat dels destinataris.