La guerra freda puja de temperatura

La Guerra Freda puja de temperatura sense que ningú la invoqués després de més de mig segle de romandre a l'hivernacle. Ara a la callada treu el cap les seves urpes fora de temps, lloc i actors mentre els seus creadors originals descansen la retirada de l'ancianitat o la indiferència dels seus hereus.

Caracas s'ha convertit en el centre de nous actors de la no tan freda confrontació de la post guerra mundial sinó d'un nou escenari d'intrigues i espionatge de les potències Rússia, la Xina i els EUA que s'han desplaçat a l'Havana com el seu centre d'operacions.

Veient millor, els cubans, uns veterans i beneficiaris de la guerra freda dels anys 60, han preferit traslladar-se a la capital veneçolana on han desenvolupat i posat en pràctica les millors ensenyaments de l'antiga URSS.

El món d'espies, hackers, intrigants, contractistes, gossos de la guerra dels russos, xinesos i cubans ha trobat a Caracas el territori continental i la punta de platja ideal per desembarcar estratègicament a el continent americà sent la capçalera de Sud-amèrica.

A Caracas els neo soviètics han aconseguit el que no van poder a l'Havana després de 60 anys de domini. Primer Hugo Chávez i després Nicolás Maduro, els han obert les portes als russos, deixant de ser de ser el pati del darrere dels EUA.

I en aquesta entrega del territori veneçolà, el govern de Donald Trump ha decidit descartar l'amenaça de la intervenció militar per treure a Nicolás Maduro, deixant desarmada i debilitada a l'oposició que lidera Joan Guaidó.

EUA s'ha anat per les sancions individuals contra els jerarques chavistes, que han fet mal a el règim certament però no prou perquè encara continua en el poder. També va tancar la seva seu diplomàtica, el que ha perjudicat la tramitació del visat dels veneçolans perseguits o simplement turistes.

Els militars russos i xinesos es passegen al seu aire a Veneçuela. Vesteixen uniforme de l'exèrcit veneçolà per camuflar-se i s'allotgen còmodament a l'hotel del Cercle Militar de Los Próceres a Caracas quan no estan en les zones frontereres amb Colòmbia o a sud a la frontera amb Brasil en l'estat Bolívar, instal·lant equips satel·litals de radiocomunicacions digitals o míssils de mitjana distància.

Els militars veneçolans es fan els ulls grossos i els deixen fer, especialment als agents russos. Ha tingut Joan Guaido, president encarregat de Veneçuela, que reclamar i cridar l'atenció dels responsables de la Força Armada Bolivariana perquè no permetin la invasió dels militars russos.

La ingerència russa no només és militar i armamentista sinó cibernètica i econòmica d'explotació dels jaciments d'or, diamant, coltan l'Arc Miner i de la indústria petroliera. Pel cibernètic els proveïdors han hagut de tancar més de 4.000 correus russos de el règim de Maduro que sabotejaven les xarxes socials.

Washington ja no domina el pati del darrere caribeny de el continent. Ha perdut força a Caracas on es viu una guerra freda reescalfada pels mercaders d'armes, els delinqüents de les multinacionals, els islàmics de l'Hesbol·là, els guerrillers colombians i el narcotràfic, tota aquesta fauna del crim organitzat que ha envaït el país sota la complicitat de Maduro.

Donald Trump s'ha desentès de Caracas mentre Vladímir Putin s'apodera de la pista de joc.