La immunitat europea de Puigdemont i Junqueras no afecta l'embargament dels seus béns

 

La immunitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha reconegut a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont per la seva condició d'eurodiputats electes no afecta el Tribunal de Comptes, que els manté citats el 28 de gener per comunicar la seva decisió sobre la possible reclamació de diners públics dedicat a el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017, una citació que podria incloure l'embargament dels seus béns.

Després de la decisió del TJUE, tant Esquerra com Junts han reclamat la fi de les actuacions del Tribunal Suprem contra Junqueras i Puigdemont, però aquesta immunitat de l'Eurocambra no té efectes en la jurisdicció civil en què es mou el Tribunal de Comptes, on fet tampoc funcionen els aforaments.

Segons fonts de la institució fiscalitzadora, tant Puigdemont com Junqueras, en la seva condició de president i vicepresident de la Generalitat el 2017, segueixen estant citats el proper 28 de gener per escoltar la decisió de tribunal sobre la denúncia per les despeses del referèndum. Això sí, no tenen obligació d'acudir i poden delegar en un representant.

Juntament amb ells estan citats els exconsellers Dolors Bassa; Meritxell Borràs; Toni Comín; Joaquim Forn; Carles Mundó; Clara Ponsatí; Jordi Turull; Raül Romeva; Josep Rull; Lluís Puig; Meritxell Serret i Santi Vila, així com Neus Munté; Antoni Molons; Joaquim Nin, i Amadeu Altafaj, entre altres càrrecs públics, i representants de Societat Civil Catalana (SCC) -qui va presentar una denúncia davant aquesta institució-, la Fiscalia i l'Advocacia d'Estat. En ser tants els citats, és possible que els tràmits s'allarguin fins al dia següent.

En aquesta comunicació, el Tribunal de Comptes posarà xifra  als diners que considera desviats per al referèndum il·legal, el que es coneix com l'acta de liquidació provisional, i assenyalarà a qui correspon tornar aquests diners a l'erari públic.

Un cop rebuda la resolució, els esmentats disposen de deu dies hàbils per presentar al·legacions i aportar documents o els elements que considerin que s'han de tenir en compte, i també poden interposar un recurs en un termini de cinc dies que no té caràcter suspensiu.

A partir d'aquí el Tribunal de Comptes, requerirà als esmentats que paguin o avalin aquests diners i, en cas de no fer-ho, es procediria a l'embargament dels seus béns per assegurar que faran front a la seva responsabilitat civil.

MÉS DE 2,3 MILIONS D'EUROS

En els seus escrits, dels últims mesos, la Fiscalia del Tribunal de Comptes no va fixar una quantitat concreta de despeses a reclamar, encara que sí va citar, entre d'altres, factures relacionades amb els locals de votació (900.906.70 euros), despeses publicitàries que es s'acosten al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.661,96 en paperetes i 38.431,20 en cartelleria.

Aquell treball de la Fiscalia va servir de base també per a la sentència de Tribunal Suprem sobre el procés independentista, en la qual es va xifrar en més de 2,35 milions que s'ha gastat per la Generalitat en el referèndum il·legal. Aquesta quantitat va ser la base de la condemna per malversació de fons públics imposada a Junqueras i a altres tres exconsellers (Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa).