La sentència de Tribunal Europeu i la interpretació interessada

Amb el cap de setmana per davant i el pont que alguns gaudiran, és bo posar distància als últims esdeveniments d'aquest dijous, que alguns estan aprofitant per manipular i confondre més al personal, que està disposat a empassar-se'l tot perquè es creuen a ulls clucs el que li diuen els seus. Del que es tracta és de donar munició per seguir alimentant al personal. Quin país i quin personal!

La sentència de Tribunal de la Unió Europea permet Puigdemont i Comín recollir les seves respectives actes de diputats europeus. El mateix podrà fer Junqueras. Això no implica que s'anul·li el judici, que el duet "belga" torni a Catalunya i que Junqueras surti al carrer. La sentència no va d'això, que falten uns dies per al 28 de desembre; queden moltes coses per explicar.

Diuen els entesos que l'entrada al Parlament pot accelerar l'euroordre i fer tornar a Puigdemont a Espanya, però no a Barcelona, sinó a Madrid, on la Justícia l'està esperant. Compte amb tanta alegria. Ningú a l'Eurocambra dubte que Espanya és un país democràtic i que el judici s'ha realitzat amb totes les garanties: això no es critica a la sentència. Així que no abusin alguns del cava perquè igual els senta malament.

La majoria dels independentistes estan encantats de la vida, com si això fos el gran triomf que els catapulta a l'Europa que fins ara no els feia cas. L'únic dels afectats que toca de peus a terra és Junqueras, que ha demanat prudència i analitzar bé la sentència, cosa que haurien de fer els polítics que governen Catalunya, que sense llegir la sentència s'han llençat als mitjans amb massa alegria. Prudència, prudència i més prudència... El circ té els seus propis actes i no s'ha d'enviar el seu espai. Al circ professional es va a passar-s'ho bé, en l'altre l'únic que produeix és pena.

Doncs amb el gran pastís político-judicial que tenim sobre la taula, l'alta contaminació que inunda el cel de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que cada dia respiren milers de persones, res millor que fer un pensament i canviar de zona, encara que només sigui per uns dies. Potser així, amb les piles recarregades, els pulmons una mica més nets i les idees més clares, la tornada a la dura realitat sigui més suportable.