La Fiscalia dóna a entendre que rebaixarà a sedició l'acusació contra Trapero
La Fiscalia de l'Audiència Nacional recalca que no és "el moment oportú" per modificar el delicte, si bé deixa clar que té en compte la sentència de TS per sedició.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat aquest dilluns 20 de gener que mantindrà fins al final del judici l'acusació pel delicte de rebel·lió contra el més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero pel procés independentista a Catalunya.
Així ho ha comunicat el fiscal Miguel Ángel Carballo en la primera sessió del judici, que ha començat a les 10.30 hores i que en primer lloc s'ha centrat a l'exposició de qüestions prèvies, tràmit pel qual les defenses plantegen les possibles nul·litats de la causa.
"La Fiscalia és conscient de la sentència dictada pel Tribunal Suprem i en el moment oportú es considerarà la conveniència de canviar la tipificació, però aquest no és el moment processal oportú. No és legalment precedent", ha dit Carballo en resposta a les qüestions prèvies plantejada per les defenses.
El Ministeri Públic -que aquest dilluns ha estat representada en el judici pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Jesús Alonso, i els fiscals del Cas, Carballo i Pedro Rubira- ja va informar el passat mes de desembre que el moment processal oportú per donar a conèixer la seva acusació és l'inici de la vista oral i no abans. Així contestava a l'advocada de Trapero, Olga Tubau, que va registrar un escrit al novembre instant al fiscal a pronunciar i a per poder preparar la seva defensa.
Això no elimina la possibilitat que a la fi de l'opinió, i amb totes les proves practicades, el fiscal decideixi modificar la seva acusació i canviar-la al delicte de sedició, seguint així el criteri establert pel Tribunal Suprem en la seva sentència pel 'procés' independentista a Catalunya, que va condemnar a nou dels 12 acusats per aquest delicte.
Trapero i altres dos processats, l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat Cèsar Puig i l'exdirector dels Mossos Pere Soler, s'enfronten a 11 anys de presó pel delicte de rebel·lió; mentre que per a la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, es demanen, des de l'inici, quatre anys de presó pel delicte de sedició.
NO ÉS UNA CAUSA CONTRA LA INSTITUCIÓ DELS MOSSOS
El fiscal Pedro Rubira ha volgut deixar clar durant la seva intervenció en aquest tràmit inicial de qüestions prèvies, abans de les declaracions dels acusats, que aquesta no és una causa contra el cos dels Mossos, sinó que el que es dirimirà en aquest judici és la "responsabilitat que tenen" Trapero, Laplana, Puig i Soler en els esdeveniments de tardor de 2017.
De fet, ha emmarcat aquests fets en la "desobediència" en la qual, segons ha afirmat, han incorregut diferents governs de Catalunya, tal com ja ha sentenciat el Tribunal Suprem, no sols en la sentència del passat 14 d'octubre sobre el 'procés', sinó en la de la consulta del 9 de novembre de 2014.
Així, Rubira ha remarcat que "es podrà dir tot el que es vulga sobre el Poder Judicial", però que "quan s'incompleixen les normes", aquest respon, bé siga en aquest judici que hui comença en l'Audiència Nacional, el que es va celebrar la primavera passada en el Suprem "o quan es van jutjar els GAL".
En aquest punt, també ha enumerat diferents procediments oberts en diferents jutjats de Catalunya per l'actuació d'agents dels Mossos durant la jornada del referèndum independentista del 1-O.
Per part sev, la defensa de la intendent Teresa Laplana, exercida per Olga Tubau, ha sol·licitat al tribunal la dispensa del seu client una vegada declare com acusada i fins al moment en el qual les parts presenten les seves conclusions definitives i, després, puga exercir al dret de torn d'última paraula.
Segons ha explicat l'advocada, que ha aportat diversos informes mèdics, Laplana "pateix un estrès post-traumàtic" des de "setembre o octubre de 2017", quan van ocórrer els fets pels quals hui se senta en la banqueta.
D'altra banda, Tubau, qui també representa al major dels Mossos, ha demanat que una vegada que declaren els acusats, tant ell com Laplana, si finalment no li concedeixen la dispensa, puguen asseure's "de manera que poguera tindre amb ells immediata comunicació".
Sobre aquestes dues qüestions, el fiscal Carballo no s'ha manifestat en contra, perquè ha deixat "segons el parer de la Sala" la seva resolució, ja que sobre totes dues situacions "existeixen precedents". Així, sobre el fet que els acusats puguen asseure's prop de la seva advocada, el representant del Ministeri Públic ha recordat que el Tribunal Suprem ja ho va permetre en el judici contra els líders independentistes, on en quasi totes les sessions molts d'ells, com el exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, van presenciar la vista just darrere del seu defensa.
Escriu el teu comentari