Què cony és això de la lectura?

"Què cony és això de la UDEF? ". Així, en una entrevista a Espejo Público, Jordi Pujol i Soley va respondre a la gallega, en sentir-se acorralat per les preguntes de Susanna Griso sobre un informe de l'Udef, que el vinculava amb trames de corrupció. "Què cony és això de la lectura i de l'escriptura? ", Es podrien preguntar també els joves universitaris, sorpresos i acorralats per les deficiències que tenen en aquestes dues activitats i competències instrumentals fonamentals.

Crec que no hi ha estudis sobre aquestes competències (capacitat de lectura, d'escriptura, d'esperit crític) dels joves batxillers que arriben a les universitats espanyoles. Ara bé, a partir de la meva experiència docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), puc afirmar i afirmo que la majoria d'ells arriben amb unes llacunes lingüístiques tan acusades, que aquestes posen en dubte tant les PAU com la qualitat de la formació acreditada formalment pels títols universitaris. Per això, no es pot asseverar, com fan els "todòlegs" que els joves espanyols d'avui són la "Generació JASP": la generació dels millor i més formats de la història d'Espanya. Això és només una llegenda urbana.

Per argumentar aquestes asseveracions i portar l'aigua al meu molí, avui tractarem de respondre, fent meva a l'Honorable (?) Jordi Pujol, a la pregunta "Què cony és això de la lectura?". I deixem, per a una pròxima reflexió, la resposta a aquesta altra pregunta complementària: "I què cony és això de l'escriptura?".

No és la primera vegada que analitzo l'activitat lectora. En un altre lloc, ja he respost a les tres preguntes que André Gide es planteja sobre els "alfabets" (aquells que saben llegir i escriure): "¿Què llegiran, quant llegiran i com llegiran?". Avui, davant les llacunes en la competència lectora dels estudiants universitaris, ens ocuparem d'escodrinyar, des d'un punt de vista pedagògic i analític, en què consisteix la lectura comprensiva i detallada d'un text, tipus de lectura necessària en els estudis universitaris. Per a això, respondrem a tres noves preguntes: ¿què és un text?, en què consisteix comprendre un text?, i ¿com procedir per aconseguir-ho? 

El text: objecte complex i pluricodificat. Un text és un objecte nou per al lector; d'aquí, la funcionalitat de la lectura: permetre descobrir aquest alguna cosa nova vehiculat pel text. I, a més, és un objecte complex; per això, la seva lectura és una activitat complicada i difícil. Ara bé, els textos solen estar "pluricodificats": el mateix missatge és expressat amb codis diferents. D'una banda, el missatge lingüístic sol estar acompanyat de missatges icònics (fotos, dibuixos, etc.). A més, els textos sempre estan precedits d'un "davant-text" (títol, subtítols). I finalment, si els textos estan ben escrits, l'autor ha cuidat l'edició, dividint-los en paràgrafs. Davant la complexitat dels textos i de la lectura, aquests elements són la taula de salvació i una assegurança a tot risc per a la comprensió lectora del missatge lingüístic.

En efecte, el missatge icònic permet descobrir el tema i el contingut global del missatge lingüístic. D'altra banda, aquest descobriment és confirmat pel "davant-text" i la "lectura parcial del text" (primera frase de cada paràgraf). Així, aquests elements permeten dur a terme una "pre-lectura" del text, sense haver-lo llegit, i assolir una comprensió global d'aquest.

La lectura comprensiva. Perquè el lector demostri que ha comprès realment un text, ha de ser capaç de respondre a quatre preguntes. P1: De què o de qui es parla en el text llegit? P2: Quins aspectes de la cosa o de la persona són abordats en el text? (i.e. Quina és l'estructura -Parts- d'ell mateix?). P3: Quines són les informacions fonamentals i secundàries expressades en cada part del text? I P4: Què pensa el lector del qual s'ha llegit? (i.e. el lector ha de rumiar el text).

Metodologia. Des d'un punt de vista analític i pedagògic, l'aprenent de lector, per aconseguir el seu objectiu, ha de recórrer 4 etapes i realitzar 4 activitats successives. En primer lloc, ha de sobrevolar el text. "Llegir" és com viatjar a un país desconegut. Per això, abans d'iniciar un viatge turístic i per treure el profit més gran d'ell mateix, cal documentar-se, preparar-lo i prendre certes precaucions. Podem dir el mateix de la lectura d'un text: si iniciem la lectura "in extens" del text, sense haver-ho sobrevolat i explorat, correm el risc de perdre'ns, de no comprendre-ho i, el que és més greu, d'abandonar la lectura. D'aquí, la funcionalitat de la "prelectura": descodificació del missatge icònic; després, del títol i dels subtítols; i, finalment, de la lectura parcial del missatge lingüístic (primera frase de cada paràgraf), gràcies a la divisió del text en paràgrafs.

En segon lloc i fet el que precedeix, l'aprenent de lector ha de realitzar la primera lectura "in extens" del missatge lingüístic. Per a això, ha de llegir el text sense aturar-se abans les paraules o expressions desconegudes o els passatges foscos o que presenten dificultats. Això no impedeix una comprensió global del text, facilitada i per la pre-lectura. Amb aquesta primera lectura, l'aprenent de lector ha de ser capaç de respondre a les dues primeres preguntes, formulades ut supra: ¿de què o de qui es parla? (P1) i Quina és l'estructura del text? (P2).

En tercer lloc, l'aprenent de lector ha de fer una segona lectura "in extens", per dos motius: si no és capaç de respondre a les dues preguntes esmentades i per solucionar els problemes puntuals de lèxic, morfosintaxi o referencials. Per a això, ha de localitzar-los (subratllant-o enquadrant o marcant-los amb un retolador, etc.) i utilitzar diccionaris i gramàtiques.

Un cop solucionats tots els problemes trobats en la segona lectura "in extens", l'aprenent de lector podrà procedir a la tercera i definitiva lectura del text ia prendre apunts per poder respondre a les 4 preguntes explicitades "ci-dessus": P1, P2 , P3 i P4. I, finalment, ha d'analitzar, rumiar i apropiar-se, amb sentit crític, el que acaba de conèixer.

'Moraleja'. Si "alfabetitzar" és fer adquirir l'alfabet per llegir i escriure, un "analfabet" seria aquell que no l'ha adquirit i, per tant, no sap ni llegir ni escriure. Aquestes competències bàsiques haurien de ser adquirides en l'ensenyament primari i secundari. No obstant això, segons la meva experiència docent, no sempre per i, el que és més greu, passa cada vegada menys, en la majoria dels joves batxillers que arriben a la universitat. Amb aquestes lleugeres alforges lingüístiques no es pot anar molt lluny i només es pot ressentir la formació que han d'adquirir a la universitat. No es poden demanar peres a l'om.

La lectura, com l'escriptura o qualsevol altra capacitat, es pot i s'ha d'ensenyar i aprendre. Però, per això, cal tenir clar i explicar què és el que es vol ensenyar-aprendre. I, a més, tenir clar com es procedirà per fer-ho. Amb aquestes dues premisses i si no s'escatimen esforços i un es llança a l'acció, l'èxit estarà assegurat en qualsevol empresa. Giner de los Ríos, un dels pares de la Institució Lliure d'Ensenyament, ho tenia molt clar quan va formular el següent principi pedagògic: "Teoria i pràctica, no. La teoria ha de ser teoria de la pràctica. I la pràctica, pràctica de la teoria". Plantejar les preguntes correctes sobre la lectura, com hem fet ut supra, és tenir ja la meitat de la resposta, és situar-se en el camí de l'adquisició de la competència lectora, tan fonamental per a treure profit de l'ensenyament universitari i per assegurar l'obligatòria autoformació contínua i continuada.