Maduro s'aprofita del coronavirus

Al règim de Nicolás Maduro el coronavirus li ha vingut com anell al dit. Va ser el primer en tot l'hemisferi occidental a anunciar la posada en marxa d'una quarantena que sabem com va començar però no com acabarà.

Aquest dia quan va anunciar les mesures del confinament, el 13 de març, el dictador va estrenar la seva nova túnica de ferro, llançant el seu garrot contra tot aquell que s'atrevís a contradir les xifres de contagiats amb el virus i denunciés les males condicions dels hospitals i del destruït sistema sanitari de Veneçuela.

El toc de queda imposat davant la mirada impotent de l'oposició és encara insuficient per al que ve. El coronavirus li ha servit de pretext per asfixiar als veneçolans més del que ja estan. Els pocs drets i llibertats, de per si restringits, han estat enterrats fins a un nou avís.

Maduro ha bloquejat tots els drets dels veneçolans, fins de l'ajuda humanitària internacional mentre sol·licita un finançament de 5.000 milions de dòlars al Fons Monetari Internacional que l'hi han negat perquè no ho reconeixen com a legítim. Tots sospiten que si li donen aquests diners seria per robar-li.

També demana que aixequin les sancions en contra per poder atendre els malalts i combatre el coronavirus. No obstant això, no creiem que la pandèmia el salvi del càstig que li han imposat els EUA i la Comunitat Europea pels seus delictes.

La mateixa Michelle Bachelet li recorda: "Els països sancionats haurien de proporcionar informació transparent, acceptar assistència humanitària i donar prioritat a les necessitats i drets de sectors vulnerables de la població. A més, haurien d'oferir garanties necessàries perquè ONG realitzin la seva tasca".

I fins ara el règim de Maduro no ha fet mèrit perquè li eliminin les sancions. Ha dit només mentides sobre la realitat del sistema de salut. Diu que hi ha unes 11 mil llits d'hospitalització disponibles i la realitat és que no arriben ni a 100. Diu que té els medicaments necessaris i la veritat és que els hospitals no tenen ni aigua ni sabó ni mascaretes ni guants.

La malaltia els ha sorprès sense poder sortir de casa, ni benzina per transportés, ni aigua, ni electricitat, ni menjar ni medicina. Tot un infern anomenat Veneçuela.

La quarantena pel coronavirus ha estat un instrument de control social, persecució i radicalització de la revolució chavista. "Aneu a pels colpistes, que no quedi cap en peu", ha ordenat Maduro en una de les seves arengues als militars i policies del règim per por que el deposin.

Amb els uniformats i paramilitars còmplices de la dictadura ha bloquejat les entrades de cap a cap de Caracas, d'est a oest, de Catia a Petare, per impedir que els sectors populars es rebel·lin i "baixin els turons". Així pensa evitar l'esclat social.

Ja ho comentava Andres Caleca al seu Twitter: "suspensió de garanties - militarització de país - economia de guerra - censura total de mitjans - toc de queda - centralització de la distribució de béns - tancament de fronteres. És el somni de tot dictador fet realitat, gràcies a un 'bitxo'", el coronavirus.