La clau de la pèrdua d'olfacte pel covid està en el cervell

 

Un article publicat al Journal of the American Medical Association pel neurorradiólogo italià Letterio S. Politi aporta per primera vegada indicis sòlids que una alteració cerebral generada pel covid-19 estaria darrere de la pèrdua d'olfacte dels pacients de coronavirus.

Respecte a les primeres conclusions relatives a la anòsmia, el cap d'Otorinolaringologia del Chuac destaca que entre un 50 i un 55% dels pacients de coronavirus la pateixen, que afecta més a homes que a dones i que la durada habitual d'aquest símptoma és de quinze dies, encara que hi ha alguns casos en què persisteix i cal tractar-la amb rehabilitació olfactòria.

En el seu treball, l'especialista compara imatges obtingudes amb ressonància magnètica d'una dona amb covid-19 i anòsmia en què s'aprecien canvis a la zona de el cervell vinculada a l'olfacte amb ressonàncies preses posteriorment en les que aquestes alteracions ja no es perceben i que coincideixen amb la millora de la pacient i la recuperació de les sensacions olfactives.

La neurocientífica gallega, Susana Martínez-Conde, professora de la Universitat de l'Estat de Nova York i directora del Laboratori de Neurociència Integrativa de el Centre Mèdic Downstate, subratlla que l'estudi corrobora al principi la idea que ja estudiaven els neurocientífics que la pèrdua de olfacte no es devia a causes perifèriques, com la congestió nasal que pateixen, per exemple, els malalts de grip, sinó a una variació en la zona de el cervell encarregada de la recepció dels estímuls olfactius.

"És una alteració de la percepció i, com a tal, ha de tenir una base cerebral. Sempre que hi ha un símptoma perceptual ha d'haver una alteració en el cervell", detalla. Canvis en el bulb olfactiu.

"El que mostra ara el treball és que en una primera ressonància s'aprecia una alteració significativa de l'bulb olfactiu".

"El fet que no s'hagi pogut detectar en altres pacients no vol dir que no estigui aquí, sinó que potser la ressonància no es va fer en el moment precís, que la resolució no era prou elevada com per detectar-la o fins i tot que en diferents pacients aquestes variacions es donen amb més o menys intensitat ", afegeix aquesta especialista en percepció.

José María Prieto, cap de servei de Neurologia de l'CHUS, subratlla que es tracta d ' "un article excepcional que analitza un cas excepcional". Prieto recalca que l'habitual en els pacients de covid-19 és que la malaltia no provoqui anòsmia per un dany en el nervi, sinó per afectar a una de les capes de la mucosa olfactiva.

"L'interessant d'el cas reflectit en el treball és que aquí si es produeix una alteració en la cintilla olfactiva, però que per afectar només a la membrana, i, no a el nervi mateix, és reversible, com s'ha vist amb aquesta pacient que va recuperar l'olfacte. Si estigués danyat el nervi, la pèrdua seria definitiva ", afegeix el neuròleg.

S'estan intentant identificar les cèl·lules amb les que la proteïna S de virus connecta amb el receptor ECA2 i inicia la via que conclourà amb l'afectació de sistema nerviós central que provocarà la anòsmia 'central'. S'han elaborat hipòtesi de la via per la qual el coronavirus arribaria a el sistema nerviós central, com és la que segueix la via vascular des de l'àrea olfactòria, o la nerviosa retrògrada des de les cèl·lules intestinals. Però calen nous estudis que identifiquin aquestes vies i confirmin la hipòtesi central de la anòsmia en covid.